18
de juny
del
2018
Actualitzat
el
29
d'agost
a les
19:50h
El passat dissabte 9 de juny es va presentar en societat una nova CUP a les Terres de l’Ebre, la CUP la Ràpita, una més que suma a les cada vegada més nombroses agrupacions locals cupaires a les Terres de l’Ebre. Recordem que ja al 2015 es van presentar i van obtenir representació a pobles com Ulldecona, Deltebre, Alcanar o Tortosa. Segurament este 2019 presentaran llistes a molts més pobles.
I això em porta a pensar que segurament Amposta deu ser una de les poques capitals de comarca on la CUP actualment no té cap presència, em pregunto per què?
Òbviament no hi haurà una sola resposta però al pensar-ho em ve al cap una conversació que vam tenir un dia a l’Espai Kowo, el debat es movia sobre els restaurants japonesos a les Terres de l’Ebre, jo sóc un gran amant del sushi i em preguntava, per què hi ha restaurants japonesos a Deltebre, la Ràpita o Tortosa i en canvi no n’hi ha cap a Amposta.
La resposta d’alguns va ser: “A Amposta som diferents, aquí n’hi va haver un i va haver de tancar perquè no hi anava ningú, aquí som més de bocadillos!”. Deixant de banda que l’afirmació es totalment certa, a Amposta triomfen els llocs de bocates, em nego a donar a acceptar que els ampostins som diferents a la resta. Tenim les nostres peculiaritats, obvi, però no som tan diferents, ni tan especials per a que una cosa que triomfa i funciona als pobles del costat (i gairebé a tot el món), no ho puga fer al nostre.
Tornem però a la CUP, que com el restaurant japonès, també va “tancar” a Amposta, els motius per això venien marcats per crec, la presa de decisions incorrectes en moments clau. Com a membre, en el seu moment, de la CUP Amposta, hi va haver damunt la taula tres opcions davant dels comissis municipals del 2015, presentar-se en solitari, presentar-se en coalició o no presentar-se. Finalment es va optar per l’última opció, una decisió no exempta de polèmica, debat i controvèrsia.
La decisió presa va fer que molta gent, jo inclòs, poc a poc deixéssim de banda el projecte cupaire ampostí, i a poc a poc es dirigissen cap a la desaparició. Actualment ja no comparteixo tots els ideals cupaires, però continuo pensant que el seu espai, la seua feina i el seus posicionaments continuen sent necessaris, ja no només a Amposta, sinó a tot arreu.
Esperem que algú a Amposta s’atreveixi a fer un bon restaurant japonès, li agrairem molt, i que un grup de valents algun dia s’atrevisquen a recuperar la CUP. Poc a poc, ho tindrem tot i deixarem de ser l’excepcionalitat ampostina.
I això em porta a pensar que segurament Amposta deu ser una de les poques capitals de comarca on la CUP actualment no té cap presència, em pregunto per què?
Òbviament no hi haurà una sola resposta però al pensar-ho em ve al cap una conversació que vam tenir un dia a l’Espai Kowo, el debat es movia sobre els restaurants japonesos a les Terres de l’Ebre, jo sóc un gran amant del sushi i em preguntava, per què hi ha restaurants japonesos a Deltebre, la Ràpita o Tortosa i en canvi no n’hi ha cap a Amposta.
La resposta d’alguns va ser: “A Amposta som diferents, aquí n’hi va haver un i va haver de tancar perquè no hi anava ningú, aquí som més de bocadillos!”. Deixant de banda que l’afirmació es totalment certa, a Amposta triomfen els llocs de bocates, em nego a donar a acceptar que els ampostins som diferents a la resta. Tenim les nostres peculiaritats, obvi, però no som tan diferents, ni tan especials per a que una cosa que triomfa i funciona als pobles del costat (i gairebé a tot el món), no ho puga fer al nostre.
Tornem però a la CUP, que com el restaurant japonès, també va “tancar” a Amposta, els motius per això venien marcats per crec, la presa de decisions incorrectes en moments clau. Com a membre, en el seu moment, de la CUP Amposta, hi va haver damunt la taula tres opcions davant dels comissis municipals del 2015, presentar-se en solitari, presentar-se en coalició o no presentar-se. Finalment es va optar per l’última opció, una decisió no exempta de polèmica, debat i controvèrsia.
La decisió presa va fer que molta gent, jo inclòs, poc a poc deixéssim de banda el projecte cupaire ampostí, i a poc a poc es dirigissen cap a la desaparició. Actualment ja no comparteixo tots els ideals cupaires, però continuo pensant que el seu espai, la seua feina i el seus posicionaments continuen sent necessaris, ja no només a Amposta, sinó a tot arreu.
Esperem que algú a Amposta s’atreveixi a fer un bon restaurant japonès, li agrairem molt, i que un grup de valents algun dia s’atrevisquen a recuperar la CUP. Poc a poc, ho tindrem tot i deixarem de ser l’excepcionalitat ampostina.