agricultura

Agricultura veu la sembra en sec de l'arròs «una bona via» per combatre el caragol maçana al Delta

L'IRTA continua estudiant com afinar el sistema de la sembra en sec de l'arròs i corregir-ne els problemes

per ACN , Amposta, 4 de setembre de 2017 a les 15:46 |
Agricultors visitants els camps experimentals de l'IRTA a l'estació d'Amposta, el 31 d'agost. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha defensat que la sembra en sec de l'arròs podria ser una "bona via" per combatre els efectes de la plaga del caragol maçana en este cultiu al delta de l'Ebre. El mètode ha començat a estendre's -fins a 2.000 hectàrees s'han sembrat amb este sistema en l'actual campanya- i hi ha moltes esperances abocades en la seua efectivitat. "El Delta té un ecosistema complex i hem de veure els efectes de cada acció i ponderar-la adequadament", ha apuntat, però, Serret. Per això, l'IRTA continua estudiant com afinar el sistema de la sembra en sec de l'arròs i corregir-ne els problemes. En l'última jornada de camp que es va fer a l'estació experimental de l'Ebre, a Amposta, dijous passat, els pagesos van conèixer de primera mà els estudis amb què s'han d'identificar les varietats d'arròs més resistents a la sal, però també projectes amb els quals es vol corregir aspectes com la pèrdua d'oxigen a la planta quan s'aplica el reg intermitent en lloc del laminat.

La consellera Meritxell Serret, en una entrevista a l'ACN, ha destacat que cada vegada més pagesos proven la sembra en sec de l'arròs per evitar que el caragol maçana es menge els brots quan la planta creix. "Com en totes les mesures volem fer el màxim acompanyament tècnic i anar veient què implica cadascuna", ha remarcat.


Este suport d'R+I+D arriba en bona part dels investigadors de l'IRTA que, juntament amb empreses particulars, estan treballant en diferents activitats de recerca per conèixer la tolerància a la sal de les varietats d'arròs (ja que la salinitat de la terra és un dels primers problemes que apareix amb la sembra en sec). També s'han iniciat projectes de monitorització de camps salins (com el projecte Neurice) per conèixer els canvis de les capes freàtiques dels terrenys, i programes d'optimització per a l'ús de regons (el reg intermitent) en arròs sembrat en sec.

En este últim programa, per exemple, s'ha detectat que quan s'hi aplica el reg intermitent la planta creix més desnodrida i perd oxigen, probablement per la falta d'aigua, tot i que els estudis demostren que la sembra en sec reduïx l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.


Els efectes del fosfat fèrric, en estudi
Per altra banda, gràcies al finançament del grup ad hoc per lluitar contra el caragol maçana, s'ha impulsat un projecte per conèixer els resultats de l'aplicació, en condicions de camp, del fosfat fèrric 1180 M, utilitzat en altres cultius contra els caragols i les bavoses. Els resultats en laboratori demostren que els mol·luscs cauen a l'esquer i preferixen els pèl·lets fèrrics que se'ls subministra en lloc de la planta d'arròs. Ara, des de l'IRTA, volen comprovar com funciona als arrossars i comparar l'efectivitat de diverses dosis amb la de la saponina.

La consellera d'Agricultura ha assegurat que l'aparició d'un focus de caragol maçana al riu Ebre a l'altura de Miravet, a la Ribera d'Ebre, és una evidència que "no es pot baixar la guàrdia" en la lluita contra esta plaga. Meritxell Serret ha apuntat que s'ha pres totes les mesures per erradicar el focus, com també es va poder fer a Pals, Girona. També s'estan aplicant les mesures de seguretat acordades durant la campanya de collita i s'han obert les línies d'ajuts per subvencionar part dels costos que suposa als pagesos l'ús de les saponines contra la plaga. 

 

Participació