El 30 d’agost de 1905, científics arribats de diferents països es van reunir a Roquetes per observar un eclipsi total de Sol. Van desplegar telescopis, càmeres i instruments de mesura, van fotografiar la corona solar i van estudiar els canvis de temperatura, radiació i magnetisme que es produïen mentre la Lluna ocultava completament el disc solar. Aquella jornada va servir també per inaugurar oficialment l’Observatori de l’Ebre. Cent vint-i-un anys després, el centre científic tornarà a convertir-se en un punt privilegiat per estudiar un eclipsi total. Sis telescopis i un ampli dispositiu estan llestos per captar tots els detalls.
El pròxim dimecres 12 d’agost, l’ombra de la Lluna tornarà a creuar la península Ibèrica d’oest a est, al final de la tarda. El fenomen serà el primer eclipsi total de Sol visible des de la península Ibèrica en més d’un segle. I no tornarà fins d’aquí a 150 anys, de manera que les actuals generacions no ho reviuran al mateix indret.
- Santi Marsal, a l`exterior d`un dels pavellons de l`Observatori.
- Sílvia Berbís
L’Observatori desplegarà un operatiu científic que combinarà les observacions astronòmiques amb el registre de les transformacions que experimentarà momentàniament l’atmosfera terrestre. “Tindrem fins a sis telescopis apuntant simultàniament al Sol”, explica el científic i investigador del centre Santi Marsal. Un dels telescopis,el més gran, té 150 mm d'objectiu i 120 mm de focal. N'0hi haurà cinc més, tres dels quals automàtics, portàtils però especialitzats en l'observació solar. Les imatges es retransmetran en directe a través de YouTube.
L’objectiu és oferir una visió diversa i contínua del fenomen, però també conservar-ne un registre científic que es puga analitzar amb posterioritat. El seguiment es farà conjuntament amb científics del Parc Astronòmic del Montsec. “Una part dels instruments mostrarà l’eclipsi en llum visible, és a dir, d’una manera semblant a com el percebrien els nostres ulls amb la protecció adequada. Uns altres telescopis incorporaran filtres específics per observar la cromosfera, una de les capes de l’atmosfera solar, i permetran distingir possibles flamarades o protuberàncies en el contorn del Sol”, explica Marsal.
Un experiment natural
L’eclipsi és un fenomen astronòmic ben conegut. La seua mecànica es produeix quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol i projecta sobre la superfície terrestre una franja d’ombra relativament estreta. En els indrets situats dins d’esta franja, la Lluna arriba a ocultar completament el disc solar durant uns instants. Fora d’esta zona, l’ocultació només és parcial. Santi Marsal explica com serà el fenomen a la franja de totalitat sempre que el temps ho permeta: "Aquí a l'Observatori tindrem uns 55 minuts des que la Lluna comença a tapar el sol fins que arriba a la totalitat, que durarà entre 91 i 92 segons aquí al centre i és quan s'encendrà la corona solar; a partir d'aquí, com que estem tan a prop de la posta, la Lluna començara a apartar-se però en qüestió de segons tots dos es podran, pràcticament junts per tant. Si ens allunyem una mica del Port, al Delta per exemple, aquests segons de la segona fase de parcialitat seran minuts, però pocs".
Però, més enllà de l’espectacle visual, un eclipsi és també una mena d’experiment natural. La interrupció sobtada de la radiació solar permet observar, en qüestió de minuts, com reaccionen l’atmosfera i l’entorn terrestre davant una disminució molt ràpida de l’energia que arriba del Sol.
- Exterior del pavelló astronòmic.
- Sílvia Berbís
Els instruments de l’Observatori mesuraran estos canvis i els compararan amb els registres obtinguts durant els dies anteriors i posteriors. “Se sap que notarem un descens important en la radiació solar i per tant també de la temperatura durant l’eclipsi; també s’ha comprovat que la disminució de la llum solar durant els eclipsis dona lloc a una reducció de la ionització de les capes altes de l’atmosfera, i que al seu torn això es pot traduir en una lleugera anomalia en el camp magnètic mesurat”, comenta Marsal. Són variables que al centre ja mesuren en el seu dia a dia i per tant ho tenen a mà. “L’únic diferent que farem el dia 12 d’agost és augmentar la cadència d’algunes d’estes mesures per poder disposar d’un seguiment més detallat”, afegeix.
D’esta manera, els investigadors disposaran d’una successió de dades molt més detallada sobre els minuts anteriors, centrals i posteriors a l’eclipsi.
Més d’un segle estudiant la relació entre el Sol i la Terra
L’elecció de l’Observatori de l’Ebre com a centre d’estudi del fenomen no és casual. Des de la seua creació, la institució està especialitzada en la relació entre l’activitat solar i la Terra. Actualment manté observacions solars, meteorològiques, sísmiques, magnètiques i ionosfèriques, algunes de les quals formen sèries històriques iniciades a principis del segle XX. Es tracta d’un llegat científic d'un valor incalculable.
Este arxiu monumental permet als investigadors identificar patrons de comportament en diverses variables terrestres i connectar-les, amb precisió matemàtica, amb l’activitat de la nostra estrella.
Al llarg d'este camí, el coneixement s'ha transformat profundament: avui sabem, per exemple, que la sismicitat —l'ocurrència de terratrèmols— té una relació pràcticament nul·la amb l'activitat del Sol, una incògnita que a principis del segle XX encara desconcertava la comunitat científica.
La veritable influència de l'astre rei és molt més invisible, però extremadament tecnològica. El Sol batega sota un cicle magnètic intern de 22 anys (amb un període d'activitat molt marcat d’11 anys) que té un impacte directe en els nostres sistemes de telecomunicacions i en la propagació de les ones de ràdio que fan moure la informació arreu del globus.
Més enllà de la fascinació estètica de les aurores polars, esta interacció sol manifestar-se de manera hostil. Les tempestes solars poden deteriorar les ones electromagnètiques, fer malbé els satèl·lits artificials en òrbita o, en el pitjor dels casos, induir corrents elèctrics a la superfície capaços de col·lapsar les xarxes de transport elèctric a les latituds més septentrionals del planeta. Esta comprensió global de la meteorologia espacial no és fruit d'un esforç aïllat.
L’Observatori de l'Ebre ha contribuït i continua contribuint activament a l’avenç de la ciència internacional mitjançant projectes de recerca competitius. Actualment, la frontera de la seua recerca mira cap al futur més immediat: els científics del centre centren bona part dels seus esforços a predir de manera eficient, mitjançant models d'intel·ligència artificial, l’arribada d’estos perillosos núvols de plasma solar abans que impacten contra la nostra infraestructura tecnològica.
Estarà tancat, però connectat amb el món
Tot i el protagonisme científic del centre, l’Observatori de l’Ebre romandrà tancat al públic el dia 12. La limitada capacitat de les instal·lacions i la necessitat de garantir el desenvolupament dels treballs científics impedeixen convertir el recinte en un punt d’observació multitudinari. La retransmissió en directe permetrà, però, seguir les imatges captades pels telescopis des de qualsevol lloc.
Mentrestant, Marsal recomana a la població de les Terres de l’Ebre que surta a observar el fenomen des d’un espai segur, sense necessitat de desplaçar-se fins a Roquetes.
- Sis telescopis enfocaran el fenomen al centre astronòmic de Roquetes.
- Sílvia Berbís
Els dies que envolten l’eclipsi, el centre sí que acollirà una programació divulgativa amb xerrades, cinefòrums, visites guiades i tallers que combinen art i ciència. Entre les propostes hi ha la construcció d’un rellotge solar o d’una maqueta de l’eclipsi, laboratoris de pintura astronòmica i activitats de contes pensades especialment per a les famílies. Les activitats es desenvoluparan els dies 10, 11 i 13 d’agost, en el marc de la Plataforma Vértices.
Paral·lelament, l’Observatori reunirà especialistes en física solar en una trobada de treball vinculada a la Unió Astronòmica Internacional. D’esta manera, el centre combinarà les tres dimensions de l’esdeveniment: la recerca científica, la divulgació i l’observació ciutadana.
Mirar amb protecció
L’espectacularitat del fenomen no elimina els riscos de mirar directament el Sol. Durant totes les fases parcials caldrà utilitzar ulleres d’eclipsi homologades i en bon estat. Les ulleres de sol convencionals, els vidres fumats, les radiografies o els filtres improvisats no proporcionen una protecció adequada. Només durant la fase de totalitat, quan el disc solar estiga completament ocult, s’ha d’observar el fenomen sense filtre. Serà poc més d’un minut i caldrà tornar a protegir immediatament els ulls quan reaparega qualsevol fragment de la superfície solar.
Marsal recomana, a més, evitar els desplaçaments d’última hora i buscar amb antelació un espai amb bona visibilitat cap a l’oest. L’eclipsi coincidirà amb la posta de sol i qualsevol muntanya, edifici, arbre o desnivell situat en aquella direcció podria impedir veure’n els moments centrals.
Com ja va passar el 1905, l’Observatori de l’Ebre tornarà a convertir un dels grans espectacles de la natura en una oportunitat per entendre millor la relació entre el Sol i la Terra.
