Els propietaris de finques agrícoles de les zones de la platja del Fangar, la Marquesa i Riumar se sumen a les al·legacions de la Taula de Consens pel Delta i presenten les seues davant del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic contra el projecte de Reial decret de gestió dels riscos d’inundació. Es tracta de la modificació que afecta el reglament general de Costes i el del Domini Públic Hidràulic (DPH).
Cada cop són més les administracions i entitats del delta de l'Ebre que rebutgen el projecte de Reial decret de gestió dels riscos d'inundació que afecta el reglament general de Costes i el del Domini Públic Hidràulic (DPH). Un grup de propietaris de finques agrícoles situades a les zones de la platja del Fangar, la Marquesa i Riumar, a Deltebre també han presentat al·legacions al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
La modificació proposada, que afecta l'article 4 del Reglament de Costes, pretén substituir el criteri de recurrència de l'onatge per un criteri de probabilitat. Actualment, per modificar el límit del DPMT, cal acreditar que el límit de les onades s'ha assolit almenys en cinc ocasions durant un període de cinc anys. El nou projecte planteja substituir este requisit pel càlcul de les onades màximes registrades o calculades a partir de les dades disponibles de boies, satèl·lits o informació meteorològica.
Els propietaris afectats alerten que això permetria que un terreny privat s'integri al DPMT pel simple fet que l'onatge hi hagi arribat en una sola ocasió o a conseqüència d'un temporal aïllat d'intensitat extraordinària. La Taula de Consens ja va alertar la setmana passada que amb aquests criteris, i amb episodis recents com el temporal Gloria, dos terços del Delta podrien quedar inclosos en el DPMT.
La mesura afecta de forma directa a finques privades actualment dedicades a la producció agrícola, l'aqüicultura, la pesca i el turisme sostenible i de proximitat. En les al·legacions avisen que l'eventual aplicació d'estos nous criteris en futurs procediments d'atermenament podria comportar la pèrdua de la titularitat privada dels terrenys "amb la consegüent devaluació patrimonial que implicaria la transformació de finques que acullen activitat econòmica en meres concessions administratives, limitant les possibilitats de sol·licitud de crèdits vinculats a les campanyes agrícoles i posant en risc la continuïtat de les explotacions".
En les al·legacions dels propietaris també es reclama que no s'incloguin sistemes dunars en el DPMT i que només s'excloguin els "aïllats terra endins o que apareguin penjats sobre una costa rocosa". L'actual reglament manté fora del domini públic les dunes estabilitzades i relictes tret de casos excepcionals justificats a partir de criteris tècnics i científics.
La Taula de Consens pel Delta demana un canvi de criteris per establir el DPMT
La Taula de Consens pel Delta també ha presentat al·legacions al projecte i ha demanat un canvi de criteris per establir el DPMT i fer ressaltar la morfologia pròpia del Delta i la necessitat d'intervenir a la costa. L'organisme tem que el nou projecte pugui engolir dos terços del delta de l'Ebre (unes 20.000 hectàrees) dins del DPMT.
L'entitat ha mostrat preocupació per com es pot veure modificat i ampliat el DPMT amb el nou decret referent al risc d'inundacions marines i fluvials, així com pel fet que la segona fase del reforç del litoral deltaic amb sorres deixa fora un espai tan crític i vulnerable com Buda. A més de manifestar que el sector Sant Antoni-Buda hagi quedat fora, han reclamat les actuacions amb dragues marines.
El portaveu de l'organisme, Xavi Curto, ha alertat que estes mesures afecten tant el reglament general de Costes com el del domini públic hidràulic (DPH) i preocupa que els criteris per establir els futurs atermenaments es basin en probabilitats i paràmetres com "la màxima onada registrada o calculada". Agafant com a exemple el temporal Gloria, en un període de 500 anys, Curto ha advertit que el Ministeri podria estendre el domini públic a dos terços del delta de l'Ebre.
La Taula de Consens també ha criticat que mentre no es despleguen prou mesures de protecció, es planteja un decret de risc d'inundació que suposarà "totes les restriccions imaginables". "És una gran injustícia", ha apuntat Xavi Curto. "En altres països, com Holanda, algú se n'aniria a la presó per alta traïció", ha afegit.
