La Taula de Consens per Delta ha denunciat que el nou projecte de Reial Decret sobre les mesures davant dels riscos d'inundació que prepara el govern espanyol podria fer engolir dos terços del delta de l'Ebre (unes 20.000 hectàrees) dins del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT). La Taula tem esta possibilitat perquè els criteris passaran "de ser estadístics a ser de probabilitat", situant el límit del DPMT on s'hagin registrat les onades marítimes més grans.

L'entitat ha mostrat preocupació per com es pot veure modificat i ampliat el DPMT amb el nou decret referent al risc d'inundacions marines i fluvials, així com pel fet que la segona fase del reforç del litoral deltaic amb sorres deixa fora un espai tan crític i vulnerable com Buda. A més de manifestar que el sector Sant Antoni-Buda hagi quedat fora, han reclamat les actuacions amb dragues marines.

En el primer cas, com ha apuntat el portaveu de l'organisme, Xavi Curto, la possible modificació del Reial decret sobre riscos d'inundació afecta tant el reglament general de Costes com el del domini públic hidràulic (DPH) i preocupa que els criteris per establir els futurs atermenaments es basin en probabilitats i paràmetres com "la màxima onada registrada o calculada". Agafant com a exemple el temporal Gloria, en un període de 500 anys, Curto ha advertit que el Ministeri podria estendre el domini públic a dos terços del delta de l'Ebre.

La Taula de Consens també ha criticat que mentre no es despleguen prou mesures de protecció, es planteja un decret de risc d'inundació que suposarà "totes les restriccions imaginables". "És una gran injustícia", ha apuntat Xavi Curto. "En altres països, com Holanda, algú se n'aniria a la presó per alta traïció", ha afegit.

L'ampliació dels atermenaments, sobre els quals ja hi ha una batalla des dels ajuntaments, pot tenir "greus conseqüències" en tot el sistema productiu del Delta. "Donaria cabuda a un col·lapse territorial, social, econòmic i ambiental total", ha alertat el portaveu. L'organisme va presentar les al·legacions al projecte la setmana passada i ha demanat un canvi de criteris per establir el DPMT, fer ressaltar la morfologia pròpia del Delta i la necessitat d'intervenir a la costa.

Sorres cada any i amb dragues

En este sentit, des de la Taula de Consens celebren que el govern espanyol doni continuïtat al reforç de les platges deltaiques amb sorres i que la segona fase sigui, per primera vegada, un pla plurianual. La previsió de mobilització d'arenes és de 475.000 metres cúbics en tres anys, 200.000 metres cúbics el primer, 150.000 metres cúbics el segon i 125.000 metres cúbics el tercer. 

Per a l'entitat, l'aspecte negatiu del projecte és que se n'ha exclòs àrees crítiques com Sant Antoni-Buda-Migjorn. L'ens ha avisat que si es produeix el trencament a Buda, que ja es va haver de reparar d'urgència amb dragues, "afectaria a tota la dinàmica natural" del Delta, i "seria molt greu". "El mateix projecte ja reconeix que és un punt vulnerable que s'hauria de tractar, però se'ls deixen", ha insistit Curto.

Una segona reclamació és que les mesures de protecció no poden limitar-se a la mobilització d'arenes amb mitjans terrestres i la Taula reivindica actuacions amb dragues marines que permetrien recuperar les platges "vives", prou àmplies per fer front als forts temporals. L'organisme determina que caldria recuperar 127 metres de platja al sector Marquesa-Riumar, 126 metres al sector Sant Antoni-Buda-Migjorn i 20 metres al Trabucador.

L'entitat preveu que en les pròximes setmanes es conegui el resultat de les cates que s'han fet en punts estratègics de Delta per conèixer si hi ha prou sorra sota el mar per dragar-la. "Insistim que el que faran ara serà un procediment de manteniment i nosaltres estem demanant recuperar el perdut, milions de metres cúbics de sorra que, evidentment, potser hauran de sortir una mica més enllà del nostre sistema", ha reivindicat el portaveu de la Taula.

La presidenta de la Taula i alcaldessa de Sant Jaume d'Enveja, Teresa Solsona, ha demanat més diàleg a les administracions supramunicipals i més transparència. "Per què estem en un contenciós per l'atermenament si al final s'ho quedaran sempre ells", ha qüestionat.