El GALP Mar de l’Ebre ha portat al Senat la defensa del paper dels Grups d’Acció Local Pesquera en el desenvolupament dels territoris costaners. El gerent de l’entitat ebrenca, Joan Alginet, ha obert este dilluns la compareixença conjunta dels 44 GALP d’Espanya davant la Comissió de Pesca de la cambra. Alginet ha alertat sobre els canvis que planteja la Comissió Europea per al període 2028-2034 i que, segons els grups, podrien posar en risc la continuïtat del desenvolupament local participatiu en l’àmbit pesquer.

Els GALP adverteixen que la proposta per al Marc Financer Plurianual 2028-2034 redueix de 52 a 16 els programes europeus i integra en un únic fons les polítiques de cohesió, agricultura, desenvolupament rural i pesca. En este nou esquema, el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA) desapareix com a instrument propi i el desenvolupament local participatiu en l’àmbit pesquer deixa de plantejar-se com una mesura obligatòria per als estats.

"El que avui és un dret, demà seria una loteria", ha resumit Alginet, que ha avisat que la proposta europea deixa en mans de cada estat la continuïtat d’este instrument. El gerent del GALP Mar de l’Ebre també ha qüestionat el paper que tindria la Comissió Europea amb el nou model. "En això la Comissió Europea no està simplificant, està renunciant. Una política comuna no pot executar-se amb instruments a la carta de cada estat", ha afirmat.

Alginet també ha manifestat que la integració de la pesca en un fons únic podria generar diferències en el finançament dels projectes segons el territori. En este sentit, ha assenyalat que, si les taxes de cofinançament es modulen segons la categoria de desenvolupament de cada regió, "el mateix projecte d’una confraria rebrà una ajuda europea diferent segons a quina costa estigui amarrada la barca".

El paper de les comunitats autònomes

Els GALP han reivindicat també el paper de les comunitats autònomes en la gestió dels fons europeus. Actualment, són els governs autonòmics, com a organismes intermedis del FEMPA, els encarregats de seleccionar els grups, aprovar les estratègies, convocar les ajudes i cofinançar el 30% de cada expedient.

"El Desenvolupament Local Participatiu (DLP) pesquer ha funcionat amb les tres administracions alineades: Europa fixa el marc, l’Estat el programa, la comunitat el gestiona i el territori l’executa", ha assenyalat Alginet. El gerent del GALP Mar de l’Ebre ha demanat al Senat que el futur Pla Nacional i Regional no es negociï "d’esquena a qui avui gestiona l’instrument". Els GALP defensen que el DLP no es limita a distribuir recursos, sinó que incorpora un model de governança territorial adaptat a les necessitats de cada territori. 

En la compareixença, la gerent del GALP Ría de Pontevedra, Laura Nieto, ha destacat que durant el període 2014-2020 els GALP van executar el 96% dels fons previstos, el percentatge d’execució més elevat del conjunt del fons europeu a Espanya, segons les dades exposades durant la compareixença. "El DLP introdueix una cosa que no es pot substituir traslladant recursos a un fons comú: introdueix governança territorial", ha defensat Nieto.

"La nostra feina és al moll"

Alginet ha reivindicat finalment el paper dels GALP més enllà de la gestió dels ajuts europeus i ha situat la seua tasca en l’acompanyament dels territoris i del sector pesquer. "La nostra feina no és venir al Senat a reivindicar obvietats. La nostra feina és al moll, i si avui l’hem deixat un dia és perquè el que es decideix els pròxims mesos pot fer que d’aquí a dos anys aquell moll ja no tingui ningú que l’acompanyi", ha afirmat.

El gerent del GALP Mar de l’Ebre ha advertit que la continuïtat d’este model també està vinculada a la identitat dels municipis costaners. "Els nostres pobles, sense una comunitat marítima forta, perden la seva identitat", ha conclòs.