David Lottenbach és de Suïssa, de mare barcelonina, i fa uns 25 anys va viure a Alemanya el seu primer i fins al moment únic eclipsi total de sol. L’experiència el va impactar fins al punt que el proper 12 d’agost no deixarà passar l’ocasió d’intentar reviure-la. Amb la seua dona Sabina, i uns amics, la família Guardiola, seran alguns dels centenars d’estrangers que tenen el viatge a punt per venir a les Terres de l’Ebre a observar el fenomen. N’hi ha que han buscat experiències per fer encara més especial el moment. David és un, i ho viurà al restaurant Les Moles entre música i gastronomia. Altres opten per una immersió produnda a la natura: l’observació envoltats de flamencs que ofereix Viatges Nemon al Delta de l’Ebre.
El primer eclipsi que va “caçar” David el va veure des del castell alemany de Hohenzollern. Quan semblava que el trànsit intens o bé els núvols que tapaven el cel li ho impedirien, es va obrir miraculosament uns minuts abans de la totalitat. El que va viure llavors el va marcar per sempre i és el que busca retrobar ara a les Terres de l'Ebre. “Estava a uns 20 quilòmetres de la franja de totalitat i en el moment oportú, el cel tapat va obrir una escletxa just on hi havia el sol de manera que, tot i no estar a la línia exacta, el fenomen va ser molt impressionant.
Este suís, que estiuejava de menut a la costa tarragonina, descriu la sensació d’esta manera: “Quan l’eclipsi ho deixa tot fosc i silenciós, és una sensació d’indefensió absoluta, com una mena de por metafísica, com a ser humà et sents completament sense poder”. I és que segons la seua experiència, l’espectacle visual va més enllà per sacsejar els sentits i recordar-nos la nostra petitesa davant el cosmos: “Quan es va fer fosc, vaig sentir fredor perquè la temperatura cau automàticament, tot es refreda; en els 90 segons de l'eclipsi la calentor de l'aire cau un o dos graus ràpidament. També el so canvia perquè els animals, sobretot els ocells, no fan soroll; és com si tot estigués mort, es queden en silenci; i una altra cosa que vaig notar és el canvi en la circulació de l'aire: venen uns vents rars amb canvis de direcció”.
- David Lottenbach viatjarà des de Suïssa a Ulldecona per veure el seu segon eclipsi.
- Cedida
Resulta difícil entendre-ho si no ho has viscut mai: “És com si la natura estigués esgarrifada i l’animal que portem dins es pregunta si el sol tornarà”. Davant esta incertesa, comprovar com torna a aparèixer és per a ell motiu “d’una alegria desbordant”, però la sensació viscuda no és efímera, roman en el temps. Per això quan fa un any va saber que podria veure un eclipsi total prop del lloc on estiuejava no s’ho va voler perdre i va avisar el responsable del restaurant Les Moles: “Ja saps Jeroni que l’any que ve Ulldecona serà el centre del món?”, li va anunciar. I va impulsar els preparatius que ja estan en marxa i que el David no es perdrà.
Per a este amant de l’astronomia, no serà només un fenomen astronòmic i gastronòmic, sinó un rearmament psicològic i emocional envoltat d'amics, música i la llum retrobada del Mediterrani.
Creuar l’Atlàntic per observar l’eclipsi entre flamencs
A David Mauri, responsable de Viatges Nemon, de Camarles, el va posar sobre alerta l’alta demanda estrangera que va començar ja fa dos anys: els turistes anglesos i americans van començar a bloquejar reserves d’allotjaments a la zona. “Allò em va fer saltar les alarmes perquè vaig pensar que si dos anys abans hi havia demanda, em calia adaptar la meua oferta a l’eclipsi”. I així ho va fer, la seua activitat de més d'èxit inclouria també fenomen, de manera que com que ja feia postes de sol entre flamencs, ara faria un "Eclipsi solar entre flamencs".
L'escenari no podria ser més especial: la finca de Riet Vell, un espai d'arròs ecològic on SEO/BirdLife ha recuperat una antiga bassa per protegir les aus.
En este entorn, l'experiència no consistirà només a mirar el cel, sinó a observar la reacció de la vida salvatge. “Allò més rellevant del que nosaltres oferim serà veure com reaccionen els ocells al fenomen, especialment els flamencs: volem veure què faran, si s’ajuntaran quan es faça fosc com fan a la nit, si deixaran de cantar i es quedaran en silenci... saber com reaccionaran”.
Amb grups reduïts de deu persones per guia, la idea és viure este moment de "parcialitat" i "totalitat" examinant de prop el comportament animal.
El reclam dels "caçadors d'eclipsis"
L'activitat ha estat un èxit rotund de públic internacional. D'un grup de gairebé seixanta persones, la gran majoria són nord-americans, anglesos i francesos. Segons explica el David, estos turistes són autèntics "caçadors d'eclipsis" que planifiquen les seues vacances anuals en funció d'on cau l'ombra de la lluna. Els catalans i espanyols, en canvi, han estat els últims a apuntar-se, sovint a última hora.
Darrere de l'emoció, però, hi ha una preocupació logística real respecte a la mobilitat: tem que algunes carreteres del Delta es col·lapsen i que la manca d'un pla de mobilitat clar per part de les administracions dificulte l'arribada dels clients. I, evidentment, hi ha el factor meteorològic: encara que un núvol puga tapar el sol, ell sap que la foscor es notarà igualment, però confia en el cel del Delta per oferir l'espectacle complet.
