Semblava inevitable, i ha passat. La presencia fins ara puntual i esporàdica del caragol maçana a l’hemidelta dret ha passat a la història i ara, la plaga que fa anys va envair l’esquerre s’ha descontrolat pels arrossars del Dreta de l'Ebre en conjunt. L’espècie s'ha estés de forma exponencial a causa de les inundacions de finals de l'any, quan l’aigua dolça va cobrir les barreres i va escampar un caragol que ha acabat fent eclosió per convertir la problemàtica en general. Ara, els agricultors s'enfronten a la propagació de l'espècie invasora per la xarxa de rec secundària en un context econòmic ja de per si gens favorable.

Com els aiguats van escampar la plaga

Fins fa poc, l'afectació del caragol maçana al marge dret del delta es mantenia en uns límits relativament estables, al voltant de les 2.000 hectàrees declarades pels propietaris. Tanmateix, les intenses inundacions ocorregudes a finals de setembre i principis d'octubre han capgirat la situació. Segons explica Ignasi Valldepérez, tècnic de la Comunitat de Regants del Marge Dret, la gran quantitat d'aigua va comunicar camps, desaigües i canals de rec, convertint tota la zona en un sol mar. "Això se n'ha anat de mare", adverteix Valldepérez.  

A conseqüència d'esta connexió hídrica massiva, l'espècie invasora es va desplaçar fàcilment d'un camp a un altre. Les estimacions de la Comunitat de Regants apunten que la superfície afectada s'ha pogut més que triplicar o quadruplicar, sumant prop de 6.000 hectàrees a les existents. De fet, l'entitat preveu que la campanya del  2026 s'inicie amb unes 8.000 hectàrees previsibles de terreny infestat, unes dades que actualment s'estan corroborant parcel·la per parcel·la sobre el terreny per notificar-les al Departament d'Agricultura.

Josep Antoni Vidal, responsable de l'arròs del sindicat Unió de Pagesos i membre de la junta de govern de la Comunitat de Regants, coincideix en la gravetat del diagnòstic. "El caragol, mentre no hi ha cap disbarat, passa desapercebut". A la zona marítima (entorn del càmping i la Facada), durant el mes d'agost de 2025 ja es va començar a detectar un increment notable de la plaga. Les inundacions posteriors de la tardor van multiplicar exponencialment el problema en moure l'animal lliurement pels camps d’arròs. 

Mantenir neta la xarxa de reg és la prioritat absoluta dels tècnics, ja que el sistema funciona com un "efecte dominó": si s'envaeix una séquia, la plaga es propaga de manera gairebé inevitable als camps adjacents. Durant anys, per evitar esta situació al marge dret, s'obligava els propietaris a instal·lar malles protectores a les entrades i sortides dels camps. Esta mesura impedia que el caragol passés dels camps a la xarxa de reg comunitari o a altres parcel·les. No obstant això, arran de la dispersió massiva causada pels aiguats de la tardor, l'administració va relaxar esta normativa i enguany ja no s'ha obligat a col·locar les malles de protecció.

Els últims mesos, l’espècie ha aconseguit saltar des dels cultius fins a les séquies de la xarxa petita de reg. Segons adverteix Valldepérez, esta invasió de la xarxa secundària ja ha començat a infestar parcel·les que fins ara es mantenien lliures de la plaga.

Lluita contrarellotge: tractaments amb sal i saponina

Les opcions dels agricultors i de la Comunitat de Regants són limitades i complexes. Durant el cultiu, que actualment està en plena temporada de la sega, si es detecta una séquia molt carregada de caragols, l'única alternativa viable és tancar-la i aplicar de forma immediata un tractament amb saponina.

La resta d'actuacions s'han de posposar. Una vegada finalitzada la sega i controlats els cabals dels canals tancats, es duran a terme tractaments de neteja a la xarxa secundària a base de saponina i salinització. A més, la Comunitat de Regants té previst introduir aigua salada directament als desaigües a finals d'octubre per mirar de reduir la població d'invasors.

La saponina és un producte que s'autoritza de manera excepcional i temporal per a cada campanya, ja que no compta amb una autorització permanent d'ús. Per este motiu, el sector demana amb urgència al departament d'Agricultura que s'autoritze de manera definitiva la saponina o que es busquen nous productes alternatius eficaços, un procés en el qual treballen conjuntament amb el Departament.

Paral·lelament als tractaments químics, es treballa en mètodes de control biològic —com proves relacionades amb el paper del cranc blau— i en accions físiques de contenció. Durant estos mesos, s'ha utilitzat maquinària per segar les herbes dels marges dels desaigües i així triturar i trencar les postes d'ous del caragol. Xafar-les és un pas clau per a tallar de soca-rel el creixement exponencial de l'espècie abans que torne a pondre.

Així mateix, en zones naturals protegides del Delta on l'ús de productes químics està prohibit, s'han hagut d'organitzar batudes manuals, tant diürnes com nocturnes, per retirar l'animal dels canals.

Crisi de preus i retards en els ajuts

La lluita contra la plaga del caragol maçana no només requereix un gran esforç tècnic i logístic, sinó que implica unes despeses econòmiques ingents. Fins ara, el marge dret disposava d'un pressupost anual aprovat de 395.000 euros consensuat amb el Departament d'Agricultura. Amb estos fons es finançava la compra de la saponina que el Departament lliurava als pagesos per fer dos tractaments per camp (l'agricultor aportava la maquinària), i també els tractaments de la xarxa de rec fets per la Comunitat. No obstant això, el sistema d'ajuts no va tan fluid com desitjarien els pagesos.

Josep Antoni Vidal lamenta que, a diferència de la campanya anterior —quan els ajuts es van abonar durant el mes d'agost—, actualment, fregant ja el setembre, encara no s'ha cobrat la subvenció de la saponina corresponent a la campanya de l'any 2025. "Això és un problema perquè comencem una mica a deshora", denuncia.

Este problema de liquiditat coincideix amb un dels pitjors escenaris de preus de les darreres dècades per al sector de l'arròs. Els preus de referència comentats en les recents jornades de l'IRTA apunten a una davallada dràstica, situant el valor de l'arròs al voltant dels 31 cèntims d'euro per quilo per a la present campanya. Esta xifra queda molt lluny dels 46 cèntims obtinguts l'any passat i dels 60 cèntims de fa dos anys. "Això són preus de fa deu anys, quan el nivell de vida ha augmentat més d'un 20%", destaca Vidal, que assenyala l'entrada d'arròs procedent del sud-est asiàtic i del Mercosur —comprat barat a fora d'Europa per a ser comercialitzat aquí— com a causa principal d'esta caiguda de preus en el mercat europeu.

Un futur incert

Mentre que al marge esquerre els agricultors estan més habituats a conviure i "trampejar" la plaga des de fa anys —fins i tot havent d'aplicar el triple de saponina en anys de temperatures fresques—, al marge dret el xoc és fa de més mal digerir. Com resumeix Vidal: "És un cúmul de circumstàncies que fa que fcultivar arròs actualment al Delta de l'Ebre siga, realment, un problema".