Lexicalitzar l'engany

«És curiós com recorrem a matisos lingüístics, com d'escrupolosos ens tornem amb el lèxic, quan es tracta de justificar l'injustificable»

per Maria Mingorance , La Sénia, 28 de juliol de 2020 a les 13:17 |
Ara que tot just acabem de lamentar que enguany no hem pogut celebrar l'Aplec dels Ports, una festa de germanor entre pobles que per a molts i moltes s'ha convertit en una tradició estiuenca de la qual conservem les millors anècdotes, cal recordar les possibles amenaces que cauen sobre el territori, el despoblament fa temps que resulta alarmant, però això no pot justificar qualsevol proposta de "rescat". Qui rescata què i per què, preguntem-nos-ho.

Ja fa quasi un mes que es va presentar el projecte Maestrazgo - els Ports a Rossell. Jo hi vaig assistir, perquè l'article de la Directa posava més que en evidència l'ètica del projecte, perdó, del pla o de la idea, tal com els seus portaveus van insistir en anomenar-lo. És curiós com recorrem a matisos lingüístics, com d'escrupolosos ens tornem amb el lèxic, quan es tracta de justificar l'injustificable.


Si la idea del "projecte, pla, idea" era guanyar-se un territori per convertir-lo en una mena de parc temàtic, cosa que no podem afirmar amb certesa, perquè el recorregut del discurs i del debat posterior no exposava certeses, sinó intencions, allò que està clar és que qui va guanyar territori va ser el "no" majoritari del públic assistent, que es va armar de coratge per evidenciar els buits legals i la flaquesa de la proposta.

Fossen o no capaços d'introduir bisons als Ports, el que està clar és que la iniciativa res tenia a veure amb un quid pro quo, perquè de la mort de les cabres no en van voler saber res i la idea de donar faena es fonamentava en l'ocupació d'un o dos llocs com a guies turístics. Deu ser que el sector primari i les cabres no són prou exòtiques ni atractives.


Enmig del debat va sortir una altra qüestió o, més aviat, una afirmació, a la qual li faltava  precisió lèxica, per dir-ho eufemísticament. Va sortir la idea que la gent de les Terres de l'Ebre és inculta. Suposo que després de veure a representants de les institucions i a les associacions donant carpetada al projecte amb arguments sòlids i amb determinació, no s'atreviran més a etiquetar-los d'incults. I dic "-los" perquè jo em declaro inculta en temes de medi ambient i de protecció del territori i me n'alegro que esta no fos la tendència general dels qui hi van anar. El treball de camp no només es fa a les universitats.

Malgrat el meu desconeixement sobre estes qüestions, el lèxic utilitzat pels promotors parla per si sol. La insistència en anomenar-lo pla o idea i no projecte respon a una estratègia de fer cabre-hi un "tot" indefinit i permeable, que admet canvis continus, tal com s'aprecia en el seu discurs. Mentre això pot admetre-hi interpretacions, però, hi ha paraules que destapen l'objectiu real, competir, clients, mercat internacional... Tot ressona al model turístic destructor de les ciutats. I també hi ha apel·lacions disfressades d'empatia que es descobreixen com a una mena de xantatge emocional quan s'ofereixen enmig d'un maridatge difós i inconnex, el fet d'anomenar el despoblament rural, per exemple.

La negativa del públic de Rossell a acollir el projecte (el relat estratègic i el procés que ha seguit respon, de totes totes, a un projecte concret, no és únicament una idea) ha estat més que clara i els seus promotors així ho han reconegut, però també han dit que seguiran portant-ho a altres llocs. Global Nature ja ha anunciat que retira la iniciativa al nord de Castelló, haurem d'estar atents a com es mouen per la resta de territori. Suposo que el relat tornarà a canviar, caldrà que no perdem de vista el fons. Si no és clar, no es llegeixen les lletres.

El dubte sempre per davant, que ja tenim moltes lluites a les nostres terres (les eòliques a la Terra Alta, l'espoli d'oliveres al Montsià, l'abocador de Riba-roja...). Que no som terra per a l'engany, que quede ben clar. Ah, i que l'any vinent ens puguem trobar fent Aplec, lluita i festa agafant-se de la mà!

 

Maria Mingorance
Soc Maria Mingorance López i soc de la Sénia, encara que la meua vida últimament ha estat repartida per diversos territoris, suposo que per la meua naturalesa inquieta. Estic graduada en Educació Infantil i Primària i actualment estic cursant una formació professional d'interpretació a l'escola Nancy Tuñon, a Barcelona. Això no són sinó proves d'allò que més m'agrada, l'educació i l'art (en totes les seus vessants, des de la poesia, a la música, la dansa i el teatre). Ambdós són eines imprescindibles per sacsejar pensaments i fomentar el canvi social.
@mariamingo239
10/08/2020

Amb arrels i sense pressa

28/07/2020

Lexicalitzar l'engany

23/07/2020

Cultura contra «els possibles»

03/07/2020

​Mestres i rellotges amb temps propis

23/06/2020

Somnis d'una nit estiu

16/06/2020

​Cap CAP buit després de les vuit

11/06/2020

Incerteses com mosquits i una calor que fa perdre la son

07/06/2020

​Virus, triumvirat i el juny que tot just comença

04/06/2020

​Virus, triumvirat i el juny que tot just comença

28/05/2020

​Tafanejar, perdre's en el guió i fer art

Participació