opinió

Passada la ressaca

«L'atracció econòmica que pugui provocar l'àrea metropolitana de Barcelona no té un efecte tan depredador sobre l'àrea que l'envolta, ni té un abast comparable al centralisme madrileny»

per Jesús Colomé, Amposta, 8 de juliol de 2019 a les 11:25 |
Passada la ressaca electoral dels últims mesos, i encara amb l'olor a cremat, ha arribat el moment de tornar a posar sobre la taula el debat irromput amb força el darrer any sobre el despoblament de l'Ebre.
 

Abans de continuar, no espereu un article victimista com els que estem acostumats, no som el primer territori que ens hi enfrontem, ni espereu tampoc solucions màgiques, ans al contrari, precisament perquè la despoblació no té cap solució instantània.
 
El primer exercici a fer és assumir la realitat
del territori. Les condicions  socioeconòmiques, com la densitat de població i la distància respecte altres centres econòmics són claus a l'hora de desenvolupar l'economia i marquen les possibilitats de futur, i també un fet inalterable que ho determina tot i no s'acaba de ser conscient del seu abast i dificulta l'anàlisi correcta de la situació i la recerca de solucions realistes; la geografia.

Les comarques de l'Ebre s'emplacen entre dues grans àrees econòmiques, Barcelona al nord i València al sud, però just a la zona que no rep influència de cap de les dues. Això unit al fet que tampoc hi ha una sinèrgia econòmica potent entre Catalunya i el País Valencià, entre altres, per la nul·la voluntat política per part de l'estat en el desenvolupament d'infraestructures que la generessin, com el corredor Mediterrani. Així mateix, l'Ebre limita a l'oest i al nord amb una àrea amb una de les densitats de població més baixes d'Europa, que s'estén fins el nord de la península, la zona marcada en roig al mapa, que comença a Guadalajara i que arriba pràcticament fins el riu Ebre:

 

 



Aquesta dinàmica de despoblament es veu agreujada per la geografia escarpada de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre i que continua per les comarques de les Garrigues i el Priorat. Sembla intuïtiu pensar que aquesta gran àrea despoblada que comença al Baix Camp passa per les comarques de l’Ebre i arriba fins Sòria és provocada per la macrocefàlia de Barcelona, que es l’àrea metropolitana més a prop, però si observem bé el mapa, es la macrocefàlia de Madrid, molt més gran que la de Barcelona i amb una voluntat política centralista clara, manifestada per exemple en la construcció d'infraestructures, la que despobla tot el territori des de Madrid fins l'Ebre, el territori que podríem dir el nostre pati de darrera. L'atracció econòmica que pugui provocar l'àrea metropolitana de Barcelona no té un efecte tan depredador sobre l'àrea que l'envolta, ni té un abast comparable al centralisme madrileny.
 
El segon exercici per obrir mires es refutar el dogma repetit des de fa dècades sobre el suposat origen del subdesenvolupament econòmic de les comarques de l’Ebre, suposadament un greuge històric provocat per la falta de voluntat de les administracions, com Generalitat o Diputació, en invertir en infraestructures al territori i fomentar-hi la implantació d'empreses, i refutar també per tant la suposada solució: una massiva inversió en infraestructures públiques, ports, aeroports, autopistes i el que al polític de torn li hagi convingut dir que calia.
 
Amb aquestes dades sobre la taula, l'últim exercici és reflexionar desapassionadament sobre quin model de desenvolupament volem assumint la realitat i quin model de desenvolupament és possible tenint en compte les circumstàncies del territori i canviar el marc mental per ajustar-s’hi.
 
Però això queda per propers articles...
 
 

 

 

Jesús Colomé
​Llicenciat en Ciències Polítiques i Màster en Comunicació
La política és la més humana de les relacions personals, d'aquí el seu cinisme i les seues contradiccions, que no arribaré mai a acceptar del tot. Per això, els politòlegs fem política, perquè tenim la tendència innata a qüestionar-ho tot.
08/07/2019

Passada la ressaca

Participació