I ara, la consulta

per Aguaita.cat , 12 de setembre de 2013 a les 17:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de setembre de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Hi ha moltes lectures que emanen de la manifestació que dimecres va viure tot el país, la cadena humana més gran mai feta, festiva, pacífica, en positiu, perseguint l'honrós i enorme anhel de la llibertat d'un poble. Les Terres de l'Ebre, acostumades com estaven des de feia anys a mirar-se la Diada amb certa distància, llevat d'algun acte institucional sovint solemne però allunyat de la reivindicació social i els sentiments identitaris -molt de temps apaivagats del gruix de la col·lectivitat- han tingut un paper clau en la mobilització que precisament ha tingut com a fet diferencial i trencador la màxima unitat viscuda fins ara de tots els territoris del Principat en la proclama de la seua independència respecte l'Estat espanyol. Sense dubte, segurament, esta és la manifestació de l'11 de setembre menys centralista i més territorial, representativa i transversal, no entén d'edats ni de posicions socials i agrupa un amplíssim ventall ideològic: des dels afèrrims convençuts als que s'hi han afegit en els últims temps. No ho és tot. És també l'expressió popular d'una fartamenta en la pèrdua de benestar i de drets socials que molts somnien restablerts sense l'espoli i el maltracte a que l'Estat central està sotmetent Catalunya. I encara anem a passos: el poble català no fa més que reclamar un exercici de democràcia: la possibilitat de votar en una consulta clara, pel sí o no a independitzar-se de l'Estat espanyol. Este exercici democràtic és un dret tan de base a estes alçades del segle XXI que no hi pot haver govern que se vulgue dir democràtic que dixe d'escoltar, i acatar, la veu del poble. El poble ha pres aire amb la força de la raó i ha decidit anar pel davant. Ho fa i, si convé, s'endurà pel mig tot aquell que el vulgue enganyar, o que mire cap a un altre costat. Només podem esperar dels polítics que sàpiguen gestionar la qüestió pública i el mandat d'una ciutadania que ara reclama la consulta, clara, concisa i compromesa per al 2014. Ara el poble va al davant i ho fa amb tota la força de la raó, i d'aquells que el representen, qui el vulgue seguir, només ha de fer-ho. O, si no, que s'aparte. Mentrestant, hi pot haver tot el diàleg que calgue, però per a la propera Diada, la consulta ha d'estar feta. Només així se pot millorar una democràcia prou foradada que coixeja per tots cantons.

 

Arxivat a:
Editorial