I plorant enfront el mar és prometé,
com qui demana tres desitjos,
sabent que no hi ha millor geni que un mateix...
 
Ploraré igual que riuré
una llàgrima, un somriure.
Cada una que m’arranquen,
cada un que donaré
 
M’honraré cada matí,
m’estimaré cada migdia.
M’odiaré a mitant tarde,
només per reconciliar-me.
I en l’empara de la nit
em regalaré un nou dia.
 
Per saber, a la cap i la fi,
voltat d’amics i família.
Que no em falta res més,
Que aquesta gent m’aprecia.
 
 
Marc Duch  
I si vols més píndoles pots seguir llegint aquí.