Els alcaldes dels pobles afectats per l'incendi del Baix Ebre denuncien que "les grans promeses d'ajuts s'han tornat fum". Els municipis més perjudicats són Aldover i Tivenys, que no estan inclosos en la resolució dels ajuts directes del govern espanyol per a compensar els danys produïts pel foc sobre l'activitat agrària. "A veure qui li explica a un veí de Tivenys que té 70.000 euros de danys que no rebrà ajudes estatals perquè les hectàrees que han cremat al poble són insuficients, mentre s'ajuda a un veí del poble del costat", ha criticat l'alcalde Eladi Galbe.
Els batlles republicans també han criticat que es retalle la partida d'ajudes a la gestió forestal i les ADF i es fixe uns terminis "molt limitats" que complicarà executar-los. Els alcaldes republicans han qüestionat els "criteris" pels quals s'ha deixat fora Aldover i Tivenys dels ajuts als pagesos afectats pels incendis d'enguany. Els batlles d'ERC han plantejat si s'ha fet servir el baròmetre del Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals, que qualifica de "greu afectació agrària" una extensió cremada pel foc de més de 500 hectàrees. "Què havíem de fer, esperar que es cremés més terme municipal per tenir dret a les ajudes?", ha lamentat Galbe. "Això, sincerament, és un sense sentit", ha afegit.
Els batlles han exigit al govern espanyol que "replantege els criteris presos" i que les actuacions i ajudes directes arriben a tots els pobles i ciutadans afectats per l'incendi, per no "agreujar més el sentiment d'abandonament als municipis rurals" i "no provocar un greuge comparatiu entre aquells que van patir un mateix desastre".
L'alcaldessa d'Aldover, Rosalia Pegueroles, ha insistit del contrasentit que suposa formar part de la zona declarada com a greument afectada per una emergència de protecció civil (zona catastròfica) i quedar exclosos dels ajuts als pagesos. Pegueroles ha detallat que l'afectació del foc a Aldover va ser 83 hectàrees. Hi ha finques on s'han cremat entre el 50% i el 70% dels arbres i "tardaran dècades a tornar a produir".
L'alcaldessa ha mostrat "el descontentament i preocupació" perquè estos agricultors no tindran ajuts "per continuar el seu projecte de vida". "És una autèntica salvatjada que s'haja de cremar un quart del terme municipal per parlar d'ajuts", ha denunciat.
Menys pressupost per a la gestió forestal
Els alcaldes republicans del Baix Ebre també han criticat la "pèssima gestió del Govern" de les ajudes forestals per a la prevenció d’incendis. Els batlles han dit que s'ha destinat "menys pressupost que mai a la convocatòria" i que "el 70% dels municipis catalans que volien netejar els boscos" s'han quedat fora, fins i tot pobles que van patir l'incendi a la comarca al mes de juliol, com és el cas de Paüls. La situació es veu agreujada pel fet que la convocatòria és bianual. "Moltes paraules, fotos i proclames i a l'hora de la veritat, fum", ha retret Pegueroles.
Sobre aquests ajuts, també recriminen que la primera resolució del Govern es va comunicar "més tard que mai i després de l'incendi del Baix Ebre", entre setembre i octubre. "No sabem si per deixadesa o per incapacitat", han criticat. "A este despropòsit cal afegir que el Govern va fixar uns terminis d'execució de les actuacions molt limitat de temps i això farà molt difícil que algunes ADF i ajuntaments puguen fer les obres", ha dit l'alcalde d'Alfara de Carles, Jordi Forné.
El batlle ha alertat que els pobles que han perdut l'ajut, també poden perdre les subvencions de les ADF municipals perquè se sol treballar conjuntament. "En el moment que patim, no ens podem permetre que perdéssem ajudes en gestió forestal perquè és el que més necessitem ara mateix", ha insistit.
El Govern prorrogarà els terminis de 2025
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Joan Castor Gonell, ha reconegut que "hi ha hagut un problema" i un retard amb els ajuts de gestió forestal per a la prevenció d'incendis de 2024. Tot i que no es podran prorrogar i tenen un termini fins a final d'any, el delegat ha remarcat que suposen el 20% del pressupost. Segons Gonell, la resta dels recursos correspon al 2025 i permetrà donar pròrrogues d'execució. "És un problema puntual, però la sensibilitat del Govern està, i es posaran més recursos", ha assegurat.
El delegat ebrenc també ha avançat la possibilitat que la gestió de boscos i prevenció puga desplegar-se amb altres mecanismes que no siga exclusivament l'encàrrec als ajuntaments. "Aquí entrarien els mosaics agroforestals, la silvicultura, o la gestió de biomassa. Hi ha moltes coses que el Govern està treballant, que vol posar en marxa. S'està buscant la fórmula perquè l'envergadura sigua més gran i que el compromís siga real, efectiu i potent", ha defensat.
