O ara o mai!

per Andreu Carranza, Flix, 18 de novembre de 2014 a les 09:47 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

'La voluntat d'un poble' va ser el lema de campanya de CiU en les passades autonòmiques. Foto: CiU



No sé si és veritat, però  he sentit cants de sirena que diuen que el poble català encara no estem preparats per a la independència, que encara no podem afrontar ni un referèndum o unes eleccions plebiscitàries. És cert?


Es veu que estes idees surten d’un dels partits que, fins al moment, ha estat implicat fins la medul·la amb el Procés del Dret a Decidir. Un partit que ens ha sorprès a molts positivament, per la fermesa de conviccions, per la fidelitat al poble, un partit que, fins i tot el seu líder, amb la seua última jugada, astuta i brillant, ha aconseguit tombar tots els pronòstics i s’ha erigit com un líder nat que pot encapçalar el procés de transició cap a una Catalunya independent.  Estic francament desconcertat, perquè si això fos així, tornaríem a estar al de sempre... La puta i la Ramoneta, amb la suada i ja exhaurida política vexatòria del peix al cove! El cas és que del desconcert passo a la indignació, perquè ara ja res és com ans. Seria un engany monumental, l’estafa a tot un poble. Espero i desitjo que en el moment que estem, amb els gripaus que ens hem hagut d’empassar, això que algú vulga frenar, endarrerir, posposar el procés només siga un rumor inconsistent, una broma, un acudit de mal gust i sense fonament.

No és que tinguéssem presses, ni molt menys precipitació, es tracta d’un fet extraordinari que ens situa davant mateix de la conjuntura més favorable dels darrers 300 anys. Mai havíem tingut un Estat espanyol més feble. Mai havíem sigut tants a Catalunya demanant la independència. Mai havíem tingut una situació internacional tan ben informada del que està passant a Catalunya. Es donen totes les circumstàncies. Hem sabut construir un marc perfecte. El tren només passa una vegada i, ara, l’estació la tenim davant, si en els propers tres mesos no votem, ens prendran la mel de la boca. O ara o mai! Que ningú ens enganye, si ara ens passen amb romanços ens estaran portant a l’hort una altra vegada, perdrem l'oportunitat històrica. Si arribem a Pasqua sense  referèndum o eleccions plebiscitàries ens haurà passat el tren. Aleshores, em pregunto, només quedaria un cartutx a la recambra: les eleccions municipals. La meua pregunta és: podrien convertir-se les municipals en plebiscitàries?

Andreu Carranza

 

Participació