Crònica

L'explosió a la Canonja reobre el debat sobre la seguretat a la petroquímica de Tarragona

Les crítiques a la gestió de l'accident, fins i tot de la Generalitat, se sumen a les denúncies d'impacte ambiental de la indústria

per Andreu Merino , La Canonja / Tarragona, 15 de gener de 2020 a les 20:58 |
El president Quim Torra i el conseller Miquel Buch, amb els equips d'emergències a Tarragona | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Este dimecres al matí la Canonja i tot el Camp de Tarragona encara digerien l'explosió a la planta petroquímica Iqoxe. Sobre el terreny es podia comprovar com, al xoc emocional de dimarts a la tarda, s'hi sumava la consternació pels tres morts que va causar el sinistre -dos treballadors i un veí del barri de Torreforta, a Tarragona-, a més les queixes pel fet que les sirenes no sonessen per avisar la població dels fets. Tot plegat ha reobert el debat sobre les conseqüències que pot tenir l'activitat de les petroquímiques a Tarragona, si és que algun cop s'havia tancat.

La gestió de l'explosió ha ajudat a accentuar la incertesa. Tot i que l'empresa ha assegurat que "va fer les coses bé", Protecció Civil assegura que Iqoxe no va seguir els protocols de comunicació establerts, dificultant l'avaluació i l'activació d'alertes a la població. Precisament, este matí a la Canonja els veïns i l'alcalde criticaven que no s'haguessen fet sonar les sirenes després del sinistre.


El Govern investiga si Iqoxe va seguir els protocols establerts

Protecció Civil ha informat que Iqoxe va trigar més d'una hora a comunicar que el fum no era tòxic i ara el Govern investiga si l'empresa va seguir o no els protocols. Iqoxe també s'ha compromès a iniciar una investigació interna. Inspecció de Treball avaluarà el cas, mentre que CCOO i UGT han denunciat la "creixent precarització" del sector petroquimic, que, segons asseguren, posa en risc els treballadors. Els sindicats també qüestionen l'eficàcia del Plaseqcat, el Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya.



L'advocat expert en toxicologia ambiental i laboral del Col·lectiu Ronda, Jaume Cortés, s'expressa en el mateix sentit que els sindicats. "A les plantes, els treballadors no tenen garantida la seguretat", assegura. L'exposició a les substàncies manipulades a les petroquímiques pot comportar contreure malalties professionals, segons preveu la legislació espanyola. Principalment, càncers relacionats amb la sang i la medul·la, apunten els experts.

Precisament, Cortés va representar un dels pocs treballadors afectats que va guanyar el seu cas als tribunals. Va ser el 2013, quan la justícia va determinar que el càncer d'un empleat de Repsol a Tarragona era causat per la seva exposició al benzè i a l'etilè. "Actualment, hi ha protocols de malalties professionals que no s'estan respectant", denuncia Cortés, que insta les empreses a "complir" i les administracions a "sancionar".

L'explosió no va generar cap núvol tòxic, però el fum emès no era innocu

Més enllà de les afectacions sobre els treballadors, Cortés també posa el focus sobre les conseqüències per als veïns. "No pot ser que no sonessin les alarmes. La sirena és perquè la gent sàpiga que pot haver-hi un risc, És com quan hi ha un incendi: no cal esperar a cremar-te per fer-la sonar", resumeix.

El gas que va cremar a la planta d'Iqoxe és l'òxid d'etilè, tòxic i cancerigen i si es respira de forma continuada. El fet que cremi, com va passar ahir, permet descartar la generació d'un núvol tòxic. Ara bé, el fum produït no és innocu. "El fum de les combustions no fa cap bé, pot provocar marejos i vòmits", explica el professor Joaquim Casal, del Centre d'Estudis de Riscos Tecnològics de la UPC. 

"En combustions com aquesta hi ha barreges de fums que no és recomanable respirar", apunta el catedràtic emèrit d'Eginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Castells, que va treballar a l'IQA, l'empresa predecessora de l'Iqoxe. El fet que els fums que sortien de la planta aquest dimecres no fossin innocus fan que Castells defensi la necessitat d'haver activat el sistema de sirenes.

Des del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), la tècnica en defensa ambiental Marta Josa apunta que l'accident a la petroquímica de Tarragona ha de servir per revisar el funcionament de la indústria. "Que una planxa sortís disparada a dos kilòmetres provocant la mort d'un veí demostra la possibilitat d'un efecte dòmino", diu. En aquest sentit, Josa posa sobre la taula la possibilitat que la planxa hagués topat amb un magatzem de gas, provocant un dany molt més gran.

Per això, el GEPEC demana revisar els criteris d'atorgament de permisos d'activitat a les empreses. "Calen més controls i mesures de seguretat", argumenta Josa.

Estudis ambientals insuficients

Més enllà del tràgic accident, el GEPEC insisteix a analitzar la contaminació estructural que produeix la indústria petroquímica al Camp de Tarragona. "Generen gasos nocius molt a prop de nuclis urbans", recorda Josa. El nucli urbà de la Canonja, per exemple, està tot just a un kilòmetre d'Iqoxe. La tècnica en defensa ambiental, a més, explica que els informes de contaminació presentats per les administracions avaluen mitjanes anuals i no els pics de pol·lució que es produeixen diàriament.

En la mateixa línia s'expressa Josep Maria Torres, portaveu de la plataforma Cel Net, molt crítica amb l'impacte de la petroquímica sobre el territori. Actualment, la plataforma només ha aconseguit treballar conjuntament amb un dels ajuntaments de la zona, el Morell, que ha mantingut la voluntat política de realitzar estudis independents. Aviat deixarà de ser l'únic, ja que per primera vegada l'Ajuntament de Tarragona ha reservat una partida pressupostària per encarregar un estudi independent sobre la contaminació provocada per les petroquímiques, després que el PSC sempre s'hagués negat a fer-lo tot i les peticions de l'oposició, especialment de la CUP.
 
Fragment del darrer estudi de la UPC a El Morell​. Foto: UPC

El darrer estudi encarregat per Cel Net i l'Ajuntament d'El Morell al Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC, publicat el febrer del 2019, revela nivells de contaminants propis de la petroquímica en l'ambient superiors als permesos. "Aquest estudi val 15.000 euros. Qualsevol administració el pot assumir", valora Torres. "No pot ser que la Generalitat mesuri la contaminació a la zona amb captadors que no mesuren els components concrets generats per les petroquímiques", lamenta.

El portaveu de Cel Net, igual que valoren des del GEPEC, insisteix que l'accident d'ahir no és un cas aïllat. "Ara és notícia perquè hi ha morts i ferits, però hi ha accidents menors constantment", afirma. És per això que reclama reobrir el debat sobre el funcionament de la indústria, igual que els professors Casal i Castells. "Hi ha d'haver un debat obert i treballar per reforçar la seguretat", diu el primer.

Torres, mentrestant reclama a les administracions que no improvisin. "Ahir vam viure un despropòsit. "No pot ser que la petroquímica sigui un tema tabú, si volem evitar que episodis com el d'ahir es repeteixin", demana.
 
L'advocat del Col·lectiu Ronda Jaume Cortés se suma a la demanda i va un pas més enllà. "Sempre hi haurà perill mentre es busqui un equilibri entre el benefici privat i la seguretat", afirma. Queda clar que l'accident a Iqoxe ha reobert un debat que mai s'ha donat per tancat al Camp de Tarragona. "Avui els únics que s'estranyaven per la situació eren els polítics, els veïns ja hi estem acostumats", conclou Torres.

Aquest dimecres al vespre, Cel Net ha promogut una manifestació des de la plaça de la Font de Tarragona fins a la seu de la patronal de la indústria petroquímica a la demarcació, a qui la plataforma i altres entitats, sindicats i partits exigeixen explicacions i més controls. Durant la concentració s'ha fet un minut de silenci en record la tercera víctima de l'explosió.

 

Participació