Plataforma en Defensa de l'Ebre
Aquests últims dies, el riu Ebre ha tingut una gran crescuda a conseqüència de les pluges que hi ha hagut al Pirineu. Com sol passar sempre que hi ha un augment de les pluges o bé pel desgel, el cabal dels rius creix. És una cosa natural i de lògica racional, però quan sents o llegeixes com es donen estes notícies, sembla que és la primera vegada que passa.
És evident que una notícia així s'ha de difondre i fer el seguiment, i que els mitjans de comunicació han de posar èmfasi en la qüestió, però el que resulta indignant és que els organismes oficials com la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) aprofiten aquestes ocasions per dir-nos que el problema pel qual hi ha aquestes inundacions és que no hi ha prou embassaments en aquestes zones. Això són excuses de mal pagador, perquè si resulta que aquests embassaments estan plens i, de sobte, comença a ploure a bots i barrals, també es produeixen inundacions pel seu desembassament ràpid.
És inconcebible en aquest segle XXI que els nostres gestors encara tinguen al cap la mentalitat de finals del segle XIX. Està clar que perquè un riu estiga viu cal que tinga uns règims de cabals canviants depenent de l'època de l'any i de les circumstàncies meteorològiques, i precisament això és el que determina el bon estat de salut del riu des de la capçalera fins a la desembocadura. Però resulta que els gestors oficials del nostre riu Ebre encara pensen que el fet que hi haja alguna petita inundació és culpa de la poca regulació que tenim en tot el riu, sense pensar que l'Ebre és el riu amb més pantans i embassaments que hi ha a la Península Ibèrica i a gran part d'Europa.
I quin és, un dels problemes greus de tanta regulació actual? Doncs que com que no hi ha cap política de gestió dels sediments, es van quedant en tots els pantans i embassaments que hi ha en la conca, fet que comporta que al tram final del riu i al nostre Delta no hi arriben, i d'aquí els problemes tan importants de la seva subsidència i regressió. Aquests sediments han de ser arrastrats pel corrent d'aigua del riu que, evidentment, també és imprescindible que n'arribe amb prou quantitat i qualitat per aportar els nutrients necessaris per mantindre la pesca tan important a la nostra costa des de Tarragona fins a Castelló.
La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) fa molts anys que denunciem tota aquesta mala praxi, però pel que es veu les nostres queixes no arriben a orelles dels qui tenen la possibilitat legal de canviar aquestes dinàmiques. Ens fa molta pena comprovar que sempre que hi ha episodis que són naturals ens els vulguen vendre com a coses anormals i ens diguin que si féssim més obres de regulació hidràulica ho tindríem tot controlat i sense cap ensurt.
La Directiva Marc de l'Aigua (DMA) de la Unió Europea aprovada l'any 2000 per tots els països membres d'aleshores es va fer pensant que calia aconseguir que totes les masses d'aigua i tots els rius europeus arribessin a un bon estat ecològic l'any 2015 (que està al girar el cantó), però aquí a hores d'ara encara estem pendents que aproven el nou Pla de Conca de l'Ebre. Això vol dir que encara no podem saber de ciència certa (però en tenim totes les evidències) quin cabal quedarà a les Terres de l'Ebre i al Delta. Vistes totes les últimes notícies publicades durant aquestes crescudes del riu, i sentides les declaracions de la gent de la CHE, però, podem continuar tremolant de la gestió que fan i faran aquests grans gestors que tenim ara per ara.
Així i tot, la PDE continuarem amb les nostres denúncies i les nostres mobilitzacions sempre que convinguen per denunciar tota aquesta política irracional.
Foto: 324.cat
