El judici dels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils a l'Audiència Nacional s'atura per les festes de Nadal i continuarà a partir de l'11 de gener. Encara no s'ha acabat la fase pericial encara que s'hagi allargat el calendari d'aquest desembre un dia més dels que estaven previstos. Faltarà la fase documental i els informes finals, la qual cosa podria allargar el judici una o dues setmanes. La vista oral fa més d'un mes que va donar el tret de sortida, ja que va començar el 10 de novembre i fins ara hi han testificat víctimes dels atemptats, testimonis civils, desenes d'agents dels Mossos d'Esquadra, guàrdies civils o agents de la Policia Nacional.

"Cuidin-se durant aquests dies", ha dit el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, al final de la sessió d'aquest dijous. Guevara ha estat un dels protagonistes de la vista oral pel to de les seves intervencions que han generat malestar entre els advocats de defenses i acusacions particulars.

El judici va començar amb la declaració dels tres acusats, cap d'ell autor material dels atemptats, però acusats de pertànyer a la cèl·lula de Ripoll en els casos de Mohamed Houli, ferit a Alcanar, i Driss Oukabir, germà d'un dels terroristes abatuts a Cambrils. El tercer acusat, Said Ben Iazza, està processat per col·laboració.

Mohamed Houli es va negar a declarar i només va mostrar penediment i va remarcar que sempre que se li havia demanat havia declarat. Driss Oukabir es va desvincular de la cèl·lula, va assegurar que no coneixia els seus plans i va remarcar que el seu estil de vida -amb consum de drogues i alcohol- s'allunya dels preceptes musulmans. Said Ben Iazza també va dir que no sabia que volien el seu vehicle per transportar explosius.

Penes de 8 a 41 anys de presó

La Fiscalia els demana penes d'entre 8 i 41 anys de presó. En canvi, acusacions de víctimes -com l'Associació 11M, UAVAT, l'Ajuntament de Cambrils o el sindicat de Mossos USPAC- acusen per assassinat i demanen penes de presó permanent revisable. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat no acusen per assassinat. En la fase final del judici les parts podran modificar les conclusions i les peticions de penes si ho creuen necessari.

Entre els testimonis, víctimes directes de l'atropellament a la Rambla i familiars d'algunes de les 16 víctimes mortals, com Javier Martínez, el pare del nen de tres anys assassinat a la Rambla. També van testificar els agents dels Mossos d'Esquadra que van abatre els terroristes a Subirats i Cambrils, que van relatar les seqüeles psicològiques i que no han estat reconeguts com a víctimes.

Han passat per l'Audiència Nacional un testimoni protegit que situa Driss Oukabir a la casa d'Alcanar o amics dels terroristes i veïns de Ripoll. Un d'ells va explicar que el segon principal acusat li havia ensenyat vídeos de decapitacions. Coneguts dels terroristes i treballadors de botigues de precursors d'explosius van relatar les excuses amb què van tractar de llogar-los cotxes o comprar material, que van adquirir amb facilitat.

Els pèrits han explicat el contingut d'informes sobre els objectes utilitzats als atemptats, com els cinturons explosius falsos o els mocadors vermells que evidenciaven la determinació de morir matant, o els dispositius digitals amb cerques d'objectius per atemptar o vídeos jihadistes.

L'anàlisi del mòbil de Driss Oukabir ha evidenciat les "mesures de seguretat" que prenia i que el va desconnectar diverses temporades durant l'estiu de 2017 per evitar ser localitzat, segons Mossos i Guàrdia Civil. Amb l'anàlisi dels dispositius també s'ha pogut comprovar el progressiu procés de radicalització dels autors dels atemptats.

Vídeos inèdits

Un element destacat del judici han estat els vídeos que s'han emès dels terroristes. El primer dia es va visualitzar un vídeo, gravat per Houli, de tres dels membres de la cèl·lula fabricant explosius a Alcanar. Un pèrit dels Mossos va explicar més endavant que creien que la cèl·lula pensava enviar-lo a Daesh per reivindicar l'atemptat que planificaven. També s'han vist imatges de l'atropellament a la Rambla, de la fugida de l'autor material de l'atropellament Younes Abouyaaqoub, o dels terroristes de camí a París.

Incògnites sobre l'imam

Una de les figures que han generat incògnites durant la vista oral ha estat la d'Abdelbaki Es-Satty. L'acusació particular dels pares del nen de tres anys que va morir a la Rambla, Xavi Martínez, ha qüestionat que morís a Alcanar i les proves d'ADN fetes. També s'han plantejat interrogants sobre l'explosió del xalet amb dos testimonis que van afirmar que havien vist un vehicle poc abans de la deflagració dirigint-se cap a la casa i una furgoneta marxant del lloc dels fets minuts després.

El testimoni de dos conversos amb qui va tenir relació el 2014 després de sortir de la presó de Castelló va evidenciar que Es-Satty ja pensava a atemptar aleshores. Tampoc s'ha aclarit el vincle de l'imam amb els serveis secrets espanyols, el CNI, però s'hi ha passat per sobre amb algunes declaracions com la del responsable de la mesquita belga on va treballar Es-Satty que va explicar que el va sentir parlar per telèfon i l'imam li va dir que parlava amb els serveis secrets espanyols.