La CUP reclama que s'elabore una "auditoria tècnica reconeguda internacionalment" per determinar el "grau de negligència, incompetència i mala fe" amb la qual hauria actuat l'empresa promotora i constructora del projecte Castor.

Un estudi, recorden en la proposta de conclusions presentada per tancar la comissió d'investigació sobre el fracassat magatzem de gas submarí al Parlament, que també ha de permetre posar llum sobre els "costos reals". La formació anticapitalista considera també que resulta necessari donar "especial importància a la participació dels diferents agents del territori" en els processos d'estudi d'impacte ambiental de projectes amb una "perillositat detectada". També exigeixen al govern espanyol el desmantellament de les instal·lacions, l'anul·lació de la modificació dels límits marítims que el va situar en aigües del País Valencià i demanar responsabilitats a la concessionària Escal UGS i ACS.

El document presentat pels cupaires analitza diferents àmbits el nyap del projecte Castor que durant els últims mesos ha passat per la lupa de la comissió d'investigació creada al Parlament. Qualifiquen el cas de "fracàs empresarial d'una empresa privada" que l'administració pretenia fer pagar al sistema gasista, ciutadans i empreses usuàries de gas natural.

Des del punt de vista tècnic, subratllen, els coneixements obre el potencial sísmic de la falla d'Amposta on se situava, eren coneguts àmpliament, plasmats en diversos estudis i objecte de l'alerta per diversos actors –tant administracions com entitats socials-. En este sentit, demanen a l'administració que tinga especial cura i establir protocols de permisos i concessions per a activitats com el fracking.

Amb les instal·lacions en situació d'hibernació i aturades des de 2013, assenyalen que el Castor es troba ja fora del sistema retributiu del sistema i defensa les actuacions del Govern per frenar els pagaments dels usuaris a bancs i a l'empresa Enagás, encarregada del manteniment. Per a la CUP, a banda de l'auditoria tècnica, cal crear un equip dependent de l'administració per controlar i supervisar projectes estratègics, al mateix temps que apostar exclusivament per les energies renovables.

Recorden les responsabilitats de les diferents administracions, principalment l'estatal, sota diferents executius populars i socialistes, però també de les administracions autonòmiques i locals, en la tramitació del projecte. Per això, creuen necessari que s'ha de regular de forma expressa la prohibició de "lucrar-se i fer negoci" amb les necessitats bàsiques de la població, com és el cas de l'energia, així com garantir la participació ciutadana en la presa de decisions.

Recorden també com Castor representa un exemple de "financiarització de l'economia", amb tres bancs com Caixa Bank, Santander i Bankia presents gairebé en totes les etapes del projecte. En este sentit, constaten que l'administració estatal va posar en safata totes les garanties per als inversors privats amb la clàusula que permetia la concessionària recuperar la inversió malgrat actuar amb negligència o dol.

La CUP argumenta com el projecte Castor va exhibir també una llarga llista de "compra de voluntats" i "manca de transparència" durant tot el procés. Remarquen l'existència de "súper hòmens impunes", en referència a Florentino Pérez, i el fet que no assumís cap responsabilitat pel cas en la seua compareixença parlamentària, tot qualificant la situació de "desgràcia".