Als 54 anys, Carles Luz ja és l’alcalde més longeu de la història de Gandesa, superant en un any, de moment, el convergent Francesc Bové. Ho ha estat en diverses circumstàncies. Va començar a governar el 2011 encapçalant la llista de CiU i gràcies a un pacte el Partit Popular. Posava així fi a tres mandats encapçalats per l’independent Miquel Aubà, el qual va perdre l’alcaldia en les eleccions en què va concórrer amb Esquerra Republicana de Catalunya, que no ha governat mai a la capital de la Terra Alta.
Els dos següents mandats, Luz, que ha desplegat tots estos anys un estil marcadament personalista, va governar en solitari amb majoria absoluta. En el moment de la divisió amb Junts, es va decantar pel PDeCAT i va arribar a anar de número 2 a les llistes del Parlament de Catalunya per Tarragona.
La seua candidatura per optar al quart mandat, sota el nom Junts per Gandesa, aglutinava les diferents famílies postconvergents i, tot i perdre un regidor i per tant la majoria absoluta (es va quedar amb un centenar de vots menys), amb 5 dels 11 regidors del consistori va apel·lar a la fórmula primigènia per continuar sent alcalde 4 anys més: un pacte amb el PP. Este és l’únic ajuntament ebrenc on governa el Partit Popular, per bé que, val a dir, la fórmula no ha rutllat més enllà de mantenir el govern.
Al plenari sorgit d'unes últimes eleccions amb molta participació -va arribar al 74,6%, superant en 19 punts la mitjana catalana-, va aconseguir entrar també amb un regidor Som per Gandesa, amb la marca municipal del PSC, amb Diana Valimanya al capdavant.
I també a l'oposició hi té Alternativa per Gandesa-ERC, que estrenava candidat, l’enginyer agrònom Joan Aubanell, el qual ha pogut agafar certes taules per intentar fer el salt d’aquí a dos anys, apel·lant de nou a la necessitat d'aire fresc per aprofitar el desgast de Luz, -res fora de la lògica després de setze anys-, i si no es produeix un tomb a la situació de certa paràlisi i manca de lideratge que sembla afectar la capital terraltina en esta última legislatura.
Els pesos de la balança
El silenci institucional davant l’incomprensible retard de vint-i-cinc anys que arrossega la variant de la N-420 per evitar el trànsit que genera la confluència de les carreteres N-420, C-43 i la TV-3531 al mig de la població, la manca d’accions per solucionar l’escassetat d’habitatge en un municipi que ha crescut progressivament en habitants en l’última dècada, o l’ampliació pendent del polígon industrial de La Plana, que des de fa massa temps no compta amb sòl disponible -ja té la llum verda de la Comissió d'Urbanisme-, són assignatures que, en cas de resoldre’s abans del 2027, podrien donar nova embranzida a Luz, qui reclama a la Generalitat que faça la seua part desencallant actuacions. Gandesa necessita aprofitar els Fons Nuclears, els fonts Next Generation i línies de finançament a l'abast per posar més marxa al vaixell, llastat també per la lentitud burocràtica que arrossega l'ajuntament.
A la balança que pesa a favor del govern actual, com a obra principal recent, algunes millores als carrers, l’estrena el centre d’interpretació de la Fontcalda com a espai dedicat a la conservació, educació ambiental i promoció de la biodiversitat, i com a gran obra, una inversió de 670.000 euros —400.000 euros provinents del Ministeri de Cultura i Esport, 85.000 euros de la Diputació de Tarragona i 185.000 euros d’aportació municipal— en la millora de les instal·lacions del camp de futbol, un projecte popular que li ha donat cert aire.
Com a rèdit, també dona inèrcia per fer avançar l'embarcació, inversions com les de l'empresa Freshly Cosmetics a la ciutat, que després d'obrir un centre logístic va posar en marxa una planta de producció pròpia a finals de la passada legislatura, o les de Salaet Fook Packaging, que aporten nous llocs de treball per donar ritme econòmic a la capital terraltina, on el sector del vi aporta també activitat i turisme.
De moment, qui haurà estat alcalde de la capital de la Terra Alta durant 4 mandats, no ha fet públic si optarà al cinqué, mentre Esquerra vol aspirar a la que seria la seua primera alcaldia a la ciutat.
