Al capdavant de l’Ajuntament de Móra d’Ebre des de les eleccions municipals de maig del 2023 hi continua Rubén Biarnés (Junts per Catalunya). Tot i obtenir sis regidors -un menys que la majoria absoluta-, Biarnés va aconseguir mantenir-se com a alcalde gràcies al suport de la CUP i, en la pràctica, també al suport extern del PP.
Després d’unes negociacions marcades per tensions entre forces locals (fins i tot la CUP havia descartat un acord alternatiu amb ERC, PSC i altres formacions), el pacte post-electoral va permetre configurar el nou govern municipal. Així, a l’inici del mandat l’alcalde va heretar un Ajuntament fortament endeutat i amb l’obligació de complir els seus vells compromisos electorals, però també amb la promesa de nous projectes per al poble.
Què s'ha fet fins ara?
Segons el govern local, el primer any i mig de mandat ha servit per posar fil a l’agulla d’alguns projectes vistosos i per reformar serveis públics. Un dels projectes més mediàtics ha estat la renovació del camp de futbol municipal: l’Ajuntament va invertir uns 280.000 euros per substituir la gespa artificial desgastada per una de nova generació, amb materials reciclats i tecnologia que redueix la temperatura al terreny de joc. Esta reforma, remarca l’alcalde, garanteix que el camp compleixi les normatives europees i les de la Federació Espanyola de Futbol, i millora la seguretat i el confort dels esportistes.
Una altra actuació destacada és el desplegament de plaques fotovoltaiques en equipaments municipals. A través dels fons europeus Next Generation, el consistori ha instal·lat prop de 400 plaques solars repartides entre el pavelló esportiu municipal, l’escola Lluís Viñas i el casal de jubilats. Segons els càlculs oficials, esta iniciativa generarà més de 178 kW de potència i permetrà estalviar uns 27.000 euros anuals en electricitat, a més d’evitar l’emissió de gairebé 60 tones de CO₂ cada any. En resum, el govern local presenta estos dos grans projectes d’infraestructura com a exemples de la seva aposta per la sostenibilitat energètica i la modernització del poble.
A més d’estes inversions concretes, el batlle assegura que l’equip de govern ha anat complint un 60% dels compromisos electorals i organitza les polítiques municipals en nou grans eixos. Segons Biarnés, el pla d’acció inclou dinamitzar l’economia local i el comerç de proximitat, fer un ajuntament més digital i transparent, reforçar els serveis socials (especialment per a la gent gran), promoure l’esport i la cultura popular, netejar i garantir la seguretat al carrer, preservar el patrimoni històric del nucli antic, i millorar la mobilitat i accessibilitat al medi natural.
S’hi afegeix també l’obertura de nous equipaments públics, com el recentment estrenat centre d’escultors Julio Antonio. Molts d’estos objectius s’han abordat de manera inicial: per exemple, s’han reforçat algunes activitats culturals i festivitats, s’han establert més camps de civisme i neteja al carrer, i s’ha avançat en la digitalització d’alguns tràmits administratius. Tot plegat, insisteix el consistori, gràcies a “la feina constant, coordinada i rigorosa” del govern municipal.
Projectes pendents i reptes del mandat
Mirant cap al futur, queden encara bastants projectes pendents i diversos reptes sobre la taula. L’alcalde destaca que este mandat està “en marxa” amb actuacions pendents d’execució. Per exemple, s’ha començat a millorar l’accés al Castell de Móra d’Ebre: es vol consolidar els murs antics i crear un nou centre de visitants per fer del castell un pol d’atracció turística i cultural. També es treballa en equipaments per a les noves generacions: està en obres el Centre d’Escultors Julio Antonio i es preveu ampliar la llar d’infants municipal. L’Ajuntament projecta obrir un gran parc a l'“illa Saurí” amb zones de lleure (espai cal·listènia, pista multisport, circuit pump-track) i estudia la futura construcció d’un centre polivalent d’ús públic.
En l’àmbit social i de serveis, està previst engegar pròximament la construcció d’un nou casal de joves, així com impulsar un nou Centre d’Atenció Primària (CAP). A més, fent ús dels fons de transició nuclear atorgats pel Govern de la Generalitat –i malgrat alguns retards en la seua concessió denunciats pel mateix alcalde– l’Ajuntament planeja utilitzar estos recursos per ampliar el polígon industrial i condicionar terrenys que atrauran empreses i ocupació de qualitat al territori. Així, la inversió en infraestructures i equipaments es combina amb l’objectiu de generar activitat econòmica i ocupació.
Tanmateix, no tot són planers. Un dels principals “reptes” que la mateixa alcaldia reconeix és l’endeutament històric del municipi. Biarnés admet que el poble va heretar un deute elevat, i que reduir-lo ha requerit decisions valentes: cada euro que es destina a pagar préstecs són diners que no es poden gastar en projectes. Segons les xifres oficials, s’ha anat baixant la ràtio d’endeutament fins al 36%, tot i que això encara implica un esforç pressupostari notable. L’alcalde insisteix que, malgrat esta càrrega, el govern ha pogut impulsar subvencions i mantenir l’activitat cultural i social. Des d’una òptica crítica, però, alguns veïns es pregunten si la prioritat de reduir deute no retarda altres inversions urgents: per exemple, caldrà veure si esta disciplina financera afecta la rapidesa amb què es duen a terme els grans projectes anunciats.
Un altre tema delicat ha estat la situació sanitària i d’emergències. Este hivern de 2025 va sorgir polèmica quan el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va anunciar el trasllat temporal de l’helicòpter medicalitzat de Móra d’Ebre cap a Lleida. Sanitaris locals van advertir que això podria allargar els temps d’arribada d’emergències a la Ribera d’Ebre fins a 40 minuts o més, en comptes dels 20 minuts habituals. Davant la protesta de la comunitat sanitària, l’alcalde ha promès negociar un servei de 24 hores i buscar la millor ubicació per al nou heliport municipal. De moment, este incident posa en relleu un dels desafiaments immediats: assegurar la cobertura sanitària del territori en condicions d’urgència.
Finalment, un element del mandat que mereix atenció és l’actitud ciutadana. Com ha passat a tota Catalunya, a les últimes municipals es va detectar una baixa participació electoral. Segons Biarnés, esta menor afluència a les urnes s’atribueix més a una desafecció política general que a factors locals, però l’alcalde ho accepta com un advertiment a reforçar la comunicació i la implicació ciutadana. Des de l’ajuntament planegen ara campanyes informatives clares sobre els temes locals i accions de participació (trobades veïnals, pressupostos participatius, canals oberts amb l’alcaldia) per “apropar més la política a la vida quotidiana”, com ha afirmat el propi batlle.
Candidatura 2027 i missatge final
En relació amb el futur polític, Rubén Biarnés ja ha anunciat que té la intenció de presentar-se de nou com a candidat a alcalde el 2027. Segons ell, vol donar continuïtat als projectes endegats i garantir-ne la seua execució “amb rigor i responsabilitat”. El batlle sosté que la seua experiència i visió a mig termini són claus per estabilitzar la gestió municipal. No obstant això, caldrà veure com valora l’electorat este calendari i si els eventuals adversaris polítics aconsegueixen capitalitzar les crítiques (per exemple, l’endeutament pendent, la falta de treball econòmic visible o la decepció d’alguns votants davant la baixa participació).
A l’equador del mandat, l’alcalde es mostra optimista: recorda que Móra d’Ebre té “molt potencial” i aposta per continuar escoltant els veïns, tot agraint-los la confiança. El seu missatge final és de paciència i compromís: assegura que, tot i que “no tot es pot fer al moment ni a la velocitat que voldríem”, s’estan posant les bases d’un futur millor amb economia més sanejada i serveis més eficients. Des d’una perspectiva periodística, este balanç de meitat de mandat combina algunes millores tangibles amb desafiaments estructurals que encara caldrà superar. Queda per veure si les bones intencions i els projectes anunciats es traduiran en fets sòlids abans de 2027, i si l’alcalde i el seu equip aconsegueixen mantenir la confiança de la ciutadania fins al final de la legislatura.
