Amb quina llengua penseu? Amb quina llengua feu l'amor? Quina llengua parleu habitualment? En el meu cas la resposta de les dues primeres és el català, la tercera ja depèn de l'interlocutor que tinga davant. És tan important l'ús social que fem de la llengua com l'ús propi que en fem. De fet, un ús no és plausible sense l'altre.
Soc defensora del català des que tinc memòria, des que em van ensenyar el català, no solament a l'escola, sinó als parcs o als llocs on em tenien cura mentre els pares treballaven. I no, no vaig mirar mai TV3. Per mi el català ha sigut l'eina que m'ha ajudat a sentir-me com a casa a Catalunya des que vam arribar, però també l'eina que m’ajuda a estructurar els meus pensaments cada matí.
No puc empatitzar amb algú que tinga tant d'odi envers una llengua, pel fet de ser-ho. Totes les llengües són cultura immaterial de la humanitat, sigui anglès, català o quítxua. Tenen un poder civilitzador i social immens, tan gran que per això hi ha qui vol destruir aquelles llengües que no entén o que van en contra del seu poder. El poder com a capacitat de fer i desfer actualment està lligat a la força dels estats, però també està i ha estat lligat a la força militar, judicial, etc.
Un cop més Catalunya ha sortit als carrers a defensar els drets educatius i els drets lingüístics. I des de l'exterior em genera certa malenconia en veure la nostra gent defensant allò que ja és nostre, i que a la vegada, ens volen prendre. Tinc una cosa clara: vull que les meues filles parlen en català, vull que sentin que esta és la seua llengua; com també en parlaran d’altres, tals com el castellà, l'anglès o el mandarí. Així i tot, hem de procurar que el català estiga blindat i siga una realitat en el futur llunyà.
Cada any al món moren milers de llengües quan la seua última parlant també mor sense que ningú tinga cura que hi haja un llegat que perpetuï aquesta riquesa universal. Un exemple clar és el Gaèlic, que tot i que l’ensenyen a les escoles Irlandeses, malauradament té un ús social nul o gairebé inexistent fora dels càntics religiosos o litúrgics. Nosaltres no podem caure en aquest parany i hem de dir alt i clar allò de: "Català a l'Atac!"
Soc defensora del català des que tinc memòria, des que em van ensenyar el català, no solament a l'escola, sinó als parcs o als llocs on em tenien cura mentre els pares treballaven. I no, no vaig mirar mai TV3. Per mi el català ha sigut l'eina que m'ha ajudat a sentir-me com a casa a Catalunya des que vam arribar, però també l'eina que m’ajuda a estructurar els meus pensaments cada matí.
No puc empatitzar amb algú que tinga tant d'odi envers una llengua, pel fet de ser-ho. Totes les llengües són cultura immaterial de la humanitat, sigui anglès, català o quítxua. Tenen un poder civilitzador i social immens, tan gran que per això hi ha qui vol destruir aquelles llengües que no entén o que van en contra del seu poder. El poder com a capacitat de fer i desfer actualment està lligat a la força dels estats, però també està i ha estat lligat a la força militar, judicial, etc.
Un cop més Catalunya ha sortit als carrers a defensar els drets educatius i els drets lingüístics. I des de l'exterior em genera certa malenconia en veure la nostra gent defensant allò que ja és nostre, i que a la vegada, ens volen prendre. Tinc una cosa clara: vull que les meues filles parlen en català, vull que sentin que esta és la seua llengua; com també en parlaran d’altres, tals com el castellà, l'anglès o el mandarí. Així i tot, hem de procurar que el català estiga blindat i siga una realitat en el futur llunyà.
Cada any al món moren milers de llengües quan la seua última parlant també mor sense que ningú tinga cura que hi haja un llegat que perpetuï aquesta riquesa universal. Un exemple clar és el Gaèlic, que tot i que l’ensenyen a les escoles Irlandeses, malauradament té un ús social nul o gairebé inexistent fora dels càntics religiosos o litúrgics. Nosaltres no podem caure en aquest parany i hem de dir alt i clar allò de: "Català a l'Atac!"