Celebrar un aniversari sempre és una bona notícia, però quan el que se celebra és que persones de diversos mons van decidir trobar-se i començar un projecte col·lectiu, és encara una millor notícia. I aquesta setmana a Diàspora Ebrenca celebrem que fem 5 anys. 5 anys de lluites, de festa, de cabòries i sobretot 5 anys de punt de trobada.
Quan estàs fora de casa, lluny dels carrers que t’han vist créixer, a la mínima que escoltes algú que parla com tú ja et sents com a casa. I així va ser com vaig conèixer a Núria, una noia d’Amposta que es dirigia a la presentació de la revista Rara al barri de Sants i anava parlant amb un amic, enseguida l’hi vaig dir: “tu ets d’Amposta no?”. En acabar la presentació, juntament amb altres d’allà baix vam anar a fer unes birres per celebrar alguna cosa que no sabíem què era.
Ara que torno a marxar a l’estranger segur, segur, segur que trobaré a faltar la nostra forma de ser i la gent. Malgrat això, tinc tota la sort del món de tindre un racó marcat a l’agenda cada dos dilluns, on ens trobem virtualment els de la Diàspora Ebrenca. O com alguns diuen, els jóvens del teletreball, tot i que de jóvens ja no ens queda res.
Compartir experiències vitals i entendre el món des d’unes ulleres similars segur que ens fa més fàcil el puja-baixa dels caps de setmana. A mi em va costar gairebé 4 anys entendre que el meu lloc no serà a l’Ebre, però que això no significava que sempre que puga posaré el meu granet d’arena en favor de la defensa del territori.
I suposo que d’això també va Diàspora Ebrenca: de compartir conexements i saviesa, de tenir una bona cantera d’escriptors i escriptores, de xerrades sobre memòria democràtica i de buscar sempre com aportar la nostra força en la millora de les Terres de l’Ebre. Per tot això i molt més: celebrem 5 anys de Diàspora Ebrenca i sobretot, celebrem que en siguen molts més!
Quan estàs fora de casa, lluny dels carrers que t’han vist créixer, a la mínima que escoltes algú que parla com tú ja et sents com a casa. I així va ser com vaig conèixer a Núria, una noia d’Amposta que es dirigia a la presentació de la revista Rara al barri de Sants i anava parlant amb un amic, enseguida l’hi vaig dir: “tu ets d’Amposta no?”. En acabar la presentació, juntament amb altres d’allà baix vam anar a fer unes birres per celebrar alguna cosa que no sabíem què era.
Ara que torno a marxar a l’estranger segur, segur, segur que trobaré a faltar la nostra forma de ser i la gent. Malgrat això, tinc tota la sort del món de tindre un racó marcat a l’agenda cada dos dilluns, on ens trobem virtualment els de la Diàspora Ebrenca. O com alguns diuen, els jóvens del teletreball, tot i que de jóvens ja no ens queda res.
Compartir experiències vitals i entendre el món des d’unes ulleres similars segur que ens fa més fàcil el puja-baixa dels caps de setmana. A mi em va costar gairebé 4 anys entendre que el meu lloc no serà a l’Ebre, però que això no significava que sempre que puga posaré el meu granet d’arena en favor de la defensa del territori.
I suposo que d’això també va Diàspora Ebrenca: de compartir conexements i saviesa, de tenir una bona cantera d’escriptors i escriptores, de xerrades sobre memòria democràtica i de buscar sempre com aportar la nostra força en la millora de les Terres de l’Ebre. Per tot això i molt més: celebrem 5 anys de Diàspora Ebrenca i sobretot, celebrem que en siguen molts més!