La setmana passada ens vam haver de concentrar i manifestar diverses vegades per denunciar les múltiples agressions i assassinats masclistes. Eldiario.es afirma que "des del final de l'estat d'alarma fins ara, s'han produït més de la meitat dels assassinats masclistes del 2021", segurament caldria afegir les agressions, aquelles que es denuncien i que són visibles a ulls de tothom.
Si busquem notícies o articles d'opinió sobre el tema trobarem frases com: "Hombres que pierden el control", i llavors ens parem a pensar que és el que l'ha portat a aquell home a perdre el control:, a matar, a pegar, o fins i tot, humiliar a la seua parella o exparella. Però la resposta en cap cas és "és un malalt", perquè justament és on caiem un altre cop en voler trobar els tòpics que ha de tindre un home per ser masclista, i el masclisme no entén de classes socials, nacionalitats, edats, gènere o estudis, sigui per ser agressor o la víctima/supervivent.
No, no és cap malalt perquè si fos així ja fa temps que tindríem l'herba remeiera que curaria esta xacra que ens afecta a tots i totes, perquè totes hem viscut una situació masclista sigui de forma directa o indirecta, amb els amics, els pares, i també, entre nosaltres mateixes; per això cal defensar que hi ha violèncieS masclisteS.
Mentre esta solució màgica que molts esperen no arriba, i hi ha petites formiguetes, aquelles professionals que formen els equips especialitzats locals o comarcals, i que dia a dia es deixen la pell en acompanyar-les a fer el pas de víctima a supervivent, persones que mai tindran un sou digne comparat amb la gran faena que fan. També cal tindre present el gran valor que és tenir una bona xarxa que us faça costat, que us empodere per ser més fortes i curar-vos.
Si busquem notícies o articles d'opinió sobre el tema trobarem frases com: "Hombres que pierden el control", i llavors ens parem a pensar que és el que l'ha portat a aquell home a perdre el control:, a matar, a pegar, o fins i tot, humiliar a la seua parella o exparella. Però la resposta en cap cas és "és un malalt", perquè justament és on caiem un altre cop en voler trobar els tòpics que ha de tindre un home per ser masclista, i el masclisme no entén de classes socials, nacionalitats, edats, gènere o estudis, sigui per ser agressor o la víctima/supervivent.
No, no és cap malalt perquè si fos així ja fa temps que tindríem l'herba remeiera que curaria esta xacra que ens afecta a tots i totes, perquè totes hem viscut una situació masclista sigui de forma directa o indirecta, amb els amics, els pares, i també, entre nosaltres mateixes; per això cal defensar que hi ha violèncieS masclisteS.
Mentre esta solució màgica que molts esperen no arriba, i hi ha petites formiguetes, aquelles professionals que formen els equips especialitzats locals o comarcals, i que dia a dia es deixen la pell en acompanyar-les a fer el pas de víctima a supervivent, persones que mai tindran un sou digne comparat amb la gran faena que fan. També cal tindre present el gran valor que és tenir una bona xarxa que us faça costat, que us empodere per ser més fortes i curar-vos.