Recentment hem pogut veure a les notícies atacs a la llibertat de ser i d’existir de les persones que no estem dins dels cànons d’homes, blancs i heteros. Persones com el Younes, el Samuel o els assassinats masclistes són solament la punta de l’iceberg dels que volen que tothom sigue igual, i que no volen veure que al segle XXI hi ha tantes formes de viure com persones hi ha al món, que solament des de la tolerància i el respectes podrem seguir avançant com a societat i ser lliures.
Hem fet un retrocés o ara surten a la llum casos que abans eren totalment ocults? Darrere de cada denúncia no pot haver ni impunitat ni silenci, hem de condemnar rotundament qualsevol atac als Drets Humans, perquè es comença amb un cartell electoral -que justament “justícia espanyola” ha avalat- o amb un comentari “sense malícia” i s’acaba amb un assassinat.
Estem fartes d’anar pel món amb temor de patir un atac per ser dona o gay o migrant o simplement per ser pobre i viure al portal d’un banc. Fins aquí hem arribat, no podem tolerar cap atac més per ser diferents, no pot haver cap agressió sense resposta!
I la resposta ha de ser col·lectiva, perquè malgrat alguns volen que visquem al segle XV, la gran majoria vivim al segle XXI, tenim empatia i sabem que per molt que no siguin les nostres causes o els nostres problemes, hem de ser solidaris amb el nostre veïnat. Prous temps molt convulsos hem viscut com per ara retrocedir. Tinguem present el poema de Martin Niemöller com a clam de la solidaritat!
És per aquest motiu que no podem deixar de reivindicar-nos, fer de tots els dies un 8 de març, un 28 de juny o un 18 de desembre. Cridem als quatre vents el que som i sentim-nos orgulloses i orgullosos de ser com som i el que som, perquè com deia la Pantoja "¡Dientes Dientes, que eso es lo que les jode!".
Hem fet un retrocés o ara surten a la llum casos que abans eren totalment ocults? Darrere de cada denúncia no pot haver ni impunitat ni silenci, hem de condemnar rotundament qualsevol atac als Drets Humans, perquè es comença amb un cartell electoral -que justament “justícia espanyola” ha avalat- o amb un comentari “sense malícia” i s’acaba amb un assassinat.
Estem fartes d’anar pel món amb temor de patir un atac per ser dona o gay o migrant o simplement per ser pobre i viure al portal d’un banc. Fins aquí hem arribat, no podem tolerar cap atac més per ser diferents, no pot haver cap agressió sense resposta!
I la resposta ha de ser col·lectiva, perquè malgrat alguns volen que visquem al segle XV, la gran majoria vivim al segle XXI, tenim empatia i sabem que per molt que no siguin les nostres causes o els nostres problemes, hem de ser solidaris amb el nostre veïnat. Prous temps molt convulsos hem viscut com per ara retrocedir. Tinguem present el poema de Martin Niemöller com a clam de la solidaritat!
És per aquest motiu que no podem deixar de reivindicar-nos, fer de tots els dies un 8 de març, un 28 de juny o un 18 de desembre. Cridem als quatre vents el que som i sentim-nos orgulloses i orgullosos de ser com som i el que som, perquè com deia la Pantoja "¡Dientes Dientes, que eso es lo que les jode!".