Fa uns anys vaig assistir a una xerrada de l'admirada Rosa Queral, on plantejava el concepte mana com a sinònim de sororitat. Si mana ve de germana, i significa això, vincle emocional i afectiu, sororitat ve de soror ens ve a reflectir el lligam estret entre dones basat en compartir experiències, interessos, decepcions, alegries...
Però no ens enganyem, els lligams no són perfectes, independentment del sexe, que ja sé que voleu caure en el parany que les dones ens fem la punyeta quan podem... Però sento decebre-us, no sempre és així, hi ha mil relats vitals que corroboren això, observeu i pregunteu al vostre voltant, estic completament segura que en trobareu.
L'amistat en si és complicada, implica tindre un sentiment d'empatia molt gran, per poder entendre en un mínim sentit el que sent l'altre, i així, compartir tant penes com alegries, perquè no tot ha de ser dolent! I a la vegada, curar-nos a nosaltres mateixes sent conscients de la nostra pròpia existència. Entendre que hi ha situacions complexes que ens porten a un camí o d'altre i que cap és millor ni pitjor, simplement són diferents.
Farà cosa d'un any, vaig conèixer un parell de "senyores", d'aquelles que els tenen ben plantats... avançades a la seva generació, d'aquelles que sense cridar molt l'atenció van fent, amb un talent innat i treballat, arribant a tindre unes carreres professionals brillantíssimes. Aquestes dues dones es coneixen des de fa molts i molts anys, i des d'aleshores fins ara han treballat en una multitud de projectes juntes i separades, a més a més, de tindre una amistat preciosa.
Jo quan les veig els hi dic: "Mira Marta i Menga!". No sé si m'entenen ben bé, són de Barcelona i encara hi ha coses que no els hi ha arribat. Però, per a mi el secret de Marta i Menga no és altre que l'empatia, les miro i veig com una cuida de l'altra sense retre comptes i com es compenetren per arribar a tot, com separen els espais, trobant els racons necessaris per poder tindre aquells moments sagrats de les cures. I entenen que una té uns interessos i l'altra uns altres, respectant-se.
I sabeu que és el més espectacular de tot? Que són així d'especials en tothom que elles volen, perquè això sí Marta i Menga no són qualsevol, Marta i Menga són dos donasses que solament en veure-les ja les admires, i saps que pots aprendre molt d'elles, i no solament això, resulta i passa que es tornen pilars fonamentals, i sense cap intencionalitat et donen suport, sense la por a la maleïda competència que moltes vegades se'ns assigna -i ens assignem- les dones, amb una capacitat de lideratge i una capacitat de suport bestial!
Marta i Menga són manes entre elles, se saben al costat quan ho necessiten, per a lo bo i per a lo dolent. Aquest article va per elles, i per totes les Martes i Mengues d'aquest món, perquè en una societat on prima la competència i l'individualisme us necessitem més que mai. Visca la lluita feminista!
Però no ens enganyem, els lligams no són perfectes, independentment del sexe, que ja sé que voleu caure en el parany que les dones ens fem la punyeta quan podem... Però sento decebre-us, no sempre és així, hi ha mil relats vitals que corroboren això, observeu i pregunteu al vostre voltant, estic completament segura que en trobareu.
L'amistat en si és complicada, implica tindre un sentiment d'empatia molt gran, per poder entendre en un mínim sentit el que sent l'altre, i així, compartir tant penes com alegries, perquè no tot ha de ser dolent! I a la vegada, curar-nos a nosaltres mateixes sent conscients de la nostra pròpia existència. Entendre que hi ha situacions complexes que ens porten a un camí o d'altre i que cap és millor ni pitjor, simplement són diferents.
Farà cosa d'un any, vaig conèixer un parell de "senyores", d'aquelles que els tenen ben plantats... avançades a la seva generació, d'aquelles que sense cridar molt l'atenció van fent, amb un talent innat i treballat, arribant a tindre unes carreres professionals brillantíssimes. Aquestes dues dones es coneixen des de fa molts i molts anys, i des d'aleshores fins ara han treballat en una multitud de projectes juntes i separades, a més a més, de tindre una amistat preciosa.
Jo quan les veig els hi dic: "Mira Marta i Menga!". No sé si m'entenen ben bé, són de Barcelona i encara hi ha coses que no els hi ha arribat. Però, per a mi el secret de Marta i Menga no és altre que l'empatia, les miro i veig com una cuida de l'altra sense retre comptes i com es compenetren per arribar a tot, com separen els espais, trobant els racons necessaris per poder tindre aquells moments sagrats de les cures. I entenen que una té uns interessos i l'altra uns altres, respectant-se.
I sabeu que és el més espectacular de tot? Que són així d'especials en tothom que elles volen, perquè això sí Marta i Menga no són qualsevol, Marta i Menga són dos donasses que solament en veure-les ja les admires, i saps que pots aprendre molt d'elles, i no solament això, resulta i passa que es tornen pilars fonamentals, i sense cap intencionalitat et donen suport, sense la por a la maleïda competència que moltes vegades se'ns assigna -i ens assignem- les dones, amb una capacitat de lideratge i una capacitat de suport bestial!
Marta i Menga són manes entre elles, se saben al costat quan ho necessiten, per a lo bo i per a lo dolent. Aquest article va per elles, i per totes les Martes i Mengues d'aquest món, perquè en una societat on prima la competència i l'individualisme us necessitem més que mai. Visca la lluita feminista!