El diumenge passat dia 15 de novembre, la ciutadania de Catalunya es va manifestar a Mora d'Ebre-Mora la Nova en defensa del món rural i per uns pobles vius; ambient de festa i molta gent d'arreu de Catalunya conscienciada altre cop per fer front a les polítiques que posen en venda els territoris rurals i perifèrics, castigats des de fa molt temps amb polítiques energètiques verdes amb molts impactes que no els afavoreixen, amb poblacions envellides i en molts casos desèrtiques per imposar models d'energia verda que en cap altre lloc del territori volen; parlem de la Mat, centres de dades IA, empreses de biogas o el Plater. Territoris vistos pels polítics com a vulnerables i amb poca gent i que, en teoria, pensen ells que faran una oposició feble davant de qualsevol imposició d'aquestes. L’equivocació és evident perquè en aquests territoris hi ha molta gent amb una gran consciència de país i mediambiental per fer front aquests impactes polítics, per seguir l'agenda de la descarbonització en la que estem al darrere de gairebé tota Europa i qui apreta fort als governs de torn per a aconseguir-ho, al preu que sigui.
Dos noms que no tenen res a veure un amb l'altre; el primer, un actor, Sidney Poitiers i l'altre, polític, Salvador Illa; la similitud que podrien tenir un amb l'altre la podem focalitzar només amb el començament del nom, la S. El primer, en una de les seves pel·lícules, és un home que perd la feina i el lloguen en una escola de secundària, on li donen una classe amb alumnes difícils, molt rebels, desmotivats i insolents que han fet renunciar a molts professors. Ell canvia el mètode d'estudi i de mica en mica es guanya la confiança dels estudiants, que al final forgen un vincle molt fort amb aquest professor que provoca que tots ells es graduïn, la feina ben feta va ser apaivagar la rebel·lió a l’aula i fer que tots ells sortissin graduats. El segon, president de la Generalitat que està pressionat per seguir l'agenda de la descarbonització Europea, aquí a Catalunya la llei pertinent la va fer l'anterior govern del Sr Pere Aragonès i va ser votada al parlament i en aquella ocasió el PSC es va abstenir, el primer secretari del PSC era Salvador Illa. Ara, Illa, com a President de la Generalitat l'ha de dur a terme, cosa que no va fer l'anterior govern per l'oposició ciutadana que va tenir; ara el Sr Illa té la missió de fer-la complir; aquesta llei atorga a les empreses com les de biogas, aeòliques, fotovoltaiques o IA que es vulguin posar al territori la categoria d’empreses estratègiques imprescindibles pel país; això vol dir que estan per sobre dels plans urbanístics dels ajuntaments i que traduït vol dir que si la Generalitat vol posar una empresa d'aquests tipus en qualsevol poble ho pot fer sense cap entrebanc o oposició dels ajuntaments. A diferencia del primer que va apaivagar la situació, el segon ha atiat a la ciutadania i això s'ha traduīt en una forta resistència ciutadana com la de Mora d'Ebre-Mora la Nova.
La Gigafactoria que es vol construir a Mora la Nova tindrà un consum d'energia elèctrica equivalent al consum de més de 180.000 llars, acompanyat d'un gran consum d'aigua de boca. Segons el Ministeri per la Transició Digital, les gigafactories son instal·lacions a gran escala que es dediquen al desenvolupament i entrenament de models IA de propera generació amb bilions de paràmetres; en el cas de Mora la Nova, el Ministeri afirma que el projecte tindrà una inversió entre privada i pública de més de 4.000 millons d'euros, un gran projecte amb moltes preguntes. Aquests centres, que funcionen les 24 hores al dia els 365 dies de l'any, estan ara mateix al centre del debat ciutadà, administratiu i empresarial pel consum altíssim d'un recurs natural finit com és l'aigua de boca. Amb tantes innovacions que es fan podrien fer que les gigafactories funcionessin amb aigües brutes; realment seria bo treure la pressió a l’aigua de boca dels més de 30 milions d'aigua diària que pot consumir; de la mateixa manera que l'energia elèctrica que necessita pot provocar talls a la xarxa a causa de l’alt consum. L'impacte de l’energia que gasten per fer anar l'estació tindrà un consum anual de 10.900 gigawatts, el mateix consum que té la ciutat de Barcelona anualment. Aquests centres saturen la xarxa elèctrica a causa de l’alt consum i creen talls d'energia que, directament, són un impacte negatiu per la ciutadania. La gran demanda d'energia d'aquestes estacions pot fer que el rebut de la llum sigui més alt pels ciutadans. Un altre impacte son els ventiladors que fan servir dins l'estació per refredar els ordinadors, cada un té una emissió de més de 100 Decibels; la llei diu que per sobre de 50 Decibels ja és un impacte important per les persones, però pel que sembla en necessiten una cinquantena, i si ho multipliquem pels 100 decibels de cada ventilador significa que els ciutadans en un radi de 50 km de l'estació no podran dormir. Per últim, la contaminació al sòl que poden fer amb els desaigües de la planta. La decisió de posar una planta com aquesta és un perjudici pels ciutadans; cal tenir molt clar el que construiran i que no comportarà molts llocs de treball com ens venen, si no els justos i molt qualificats, un engany tot plegat. Per últim la cirereta amb la qual volen guanyar-se als alcaldes i gent afí, els diners que ingressaran els ajuntaments a les seves arques. Aquestes empreses ja tenen fets els preus i després ho tradueixen en comptabilitats complicades que els Ajuntaments no entenen, i del que havien pactat econòmicament al final s'ha esvaït i només els queden les engrunes.
Aquesta IA s'enfronta a un límit a Catalunya i Espanya, els 6.329 megawatts d'accés a la xarxa concedits als centres de dades sense haver-hi cap servei, però que competeixen en la mateixa xarxa. La competència per l'electricitat ve del Ministeri per la Transició Ecològica del govern central que preveu 437 kms de línies noves, repotenciació d'altres 640 km i la incorporació o modificació de 96 posicions a subestacions. El 53% de les demandes són de la indústria amb nous desenvolupaments residencials, electrificació ferroviària, ports i hidrogen, no hi ha reserva per a centres de dades. 3.800 MW arriben fins el 2030 i part dels centres identificats per la Generalitat, 26, es podrien fer entre el 2030 i el 2035. La Generalitat va presentar a la Taula Institucional d'Impuls de Centres de Dades els 26 projectes identificats que sumen 2.000 MW com a potència prevista sense consum efectiu ni connexió concedida. Per ordenar-los, la Generalitat ha assenyalat set pols: Parc de l'Alba, Sant Adrià del Besòs-Barcelonès, Metropolità Sud, Tarragona, Lleida, Anoia i Terres de l’Ebre. El que falta per completar d’aquests projectes son els expedients individuals d'ocupació i connexió i els ingressos que generaran aquestes instal·lacions, conèixer el consum d'aigua de refrigeracions i el seu impacte en el territori, fins que aquestes dades no es publiquin l'aposta Catalana de la IA continuarà sent tots els permisos que acabin en els centres que consumeixen electricitat. La gestió a fer fins que no siguin realitat les 26 opcions de centres de dades que té la Generalitat és molt gran i no es pot assegurar que totes les opcions arribaran a bon port, però de ben segur que si aquestes opcions tenen una forta oposició ciutadana hi hauria la remota possibilitat que els polítics es replantegessin els models d'energia i el mapa territorial del Plater i la seva ubicació. Seria bo que fos així. Reflexionem-hi.
