La sortida de la Dolors Bassa i la Carme Forcadell ha sigut molt emocionant. En primer lloc, perquè surten del lloc que mai haguessin hagut d'entrar, encara que sigui per hores. I en segon lloc, pel que fan, i és que una de les premisses del feminisme és la cura i la sororitat, i elles, que sempre ens han interpel·lat a la lluita feminista no podien fer altra cosa, que sortir tot fent tasques de cura, sigui en voluntariat o sigui per cuidar d'un familiar. I un cop més ens donen una lliçó magistral: malgrat tot, tot continua i hem de seguir ferms. Que tal com apuntava la Carme per xarxes, hem de persistir.
Tinc admiració profunda i sincera per aquestes dues dones, han passat per un dels espais més terribles que encara tenim al segle XXI: la presó. L'objectiu de la qual, no és altre que domesticar les feres que el sistema no ha sabut apaivagar, i com a última instància els priva de llibertat. Però malgrat tot, elles i ells segueixen, i ens continuen enviant missatges plens de saviesa, de realitat.
Una mostra d'això, és l'entrevista que va donar la Carme el 21 de novembre al matí de Catalunya ràdio, on reconeixia que l'independentisme, com a moviment, no havia tingut empatia amb els no independentistes, i la prova més clara és la situació en què ens trobem.
Cal dir que l'independentisme no ha estat l'únic que ha tingut manca d'empatia, però aquest enfrontament polític l'hem de liderar nosaltres, perquè l’hem de guanyar nosaltres, i és per a això, que hem de tindre la responsabilitat de reconèixer en quina fase estem, i seguir treballant per arribar a aquella ciutadania que creu fermament en la democràcia i en la llibertat, més enllà de la bandera que hi hagi.
Em consta que aquestes paraules de la Carme Forcadell van tenir repercussions en
persones anònimes que es van sentir interpel·lades sense ser independentistes. Aquesta mena de lucidesa política es troba a faltar, el lideratge polític que compren, que és constructiu i que vol ser empàtic. Us en recordeu de l'assemblea de l'ANC a Lleida quan l'exvicepresidenta de l'ANC va demanar respecte cap a l'aleshores alcalde Ros?
Si fem una cerca ràpida a Viquipèdia, veiem que empatia és un terme que ve del grec antic i que "és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena". Per tant, l'empatia comporta comprendre als altres, i per comprendre i entendre-mos necessitem comunicar-nos, sempre millor si és amb la mateixa llengua.
La llengua és lo vehicle imprescindible per a la relació entre les persones, per això
tenim l'obligació de cuidar-la i d'estimar-la. Parlar el català, però sobretot convidar a
parlar el català, són eines bàsiques que ens serviran per mantenir viva la nostra
llengua, i també, per establir ponts amb persones que possiblement ara mateix ens
podem estar perdent.
Finalment vull donar les gràcies Carme i Dolors, per tots els aprenentatges, per
seguir amb la lluita feminista dins de la presó, i, sobretot, per la mirada clara i ferma
que necessitem més que mai.
Tinc admiració profunda i sincera per aquestes dues dones, han passat per un dels espais més terribles que encara tenim al segle XXI: la presó. L'objectiu de la qual, no és altre que domesticar les feres que el sistema no ha sabut apaivagar, i com a última instància els priva de llibertat. Però malgrat tot, elles i ells segueixen, i ens continuen enviant missatges plens de saviesa, de realitat.
Una mostra d'això, és l'entrevista que va donar la Carme el 21 de novembre al matí de Catalunya ràdio, on reconeixia que l'independentisme, com a moviment, no havia tingut empatia amb els no independentistes, i la prova més clara és la situació en què ens trobem.
Cal dir que l'independentisme no ha estat l'únic que ha tingut manca d'empatia, però aquest enfrontament polític l'hem de liderar nosaltres, perquè l’hem de guanyar nosaltres, i és per a això, que hem de tindre la responsabilitat de reconèixer en quina fase estem, i seguir treballant per arribar a aquella ciutadania que creu fermament en la democràcia i en la llibertat, més enllà de la bandera que hi hagi.
Em consta que aquestes paraules de la Carme Forcadell van tenir repercussions en
persones anònimes que es van sentir interpel·lades sense ser independentistes. Aquesta mena de lucidesa política es troba a faltar, el lideratge polític que compren, que és constructiu i que vol ser empàtic. Us en recordeu de l'assemblea de l'ANC a Lleida quan l'exvicepresidenta de l'ANC va demanar respecte cap a l'aleshores alcalde Ros?
Si fem una cerca ràpida a Viquipèdia, veiem que empatia és un terme que ve del grec antic i que "és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena". Per tant, l'empatia comporta comprendre als altres, i per comprendre i entendre-mos necessitem comunicar-nos, sempre millor si és amb la mateixa llengua.
La llengua és lo vehicle imprescindible per a la relació entre les persones, per això
tenim l'obligació de cuidar-la i d'estimar-la. Parlar el català, però sobretot convidar a
parlar el català, són eines bàsiques que ens serviran per mantenir viva la nostra
llengua, i també, per establir ponts amb persones que possiblement ara mateix ens
podem estar perdent.
Finalment vull donar les gràcies Carme i Dolors, per tots els aprenentatges, per
seguir amb la lluita feminista dins de la presó, i, sobretot, per la mirada clara i ferma
que necessitem més que mai.