Gloria ens ha fet visible el perill constant que viu el nostre Delta. La manca de sediments obliguen i obligaran cada cop més, a realitzar actuacions per fer front a aquesta devastadora situació, on la gestió de tots els actors serà cabdal. Activistes i científics fa molts anys que mos alerten que si no canviàvem aquest seria el destí del Delta.
Necessitem fer front des de tots els fronts possibles: política des de Catalunya, des de l’Estat espanyol, des d’Europa... Segurament el Pla de Gestió de Sediments de la Conca que s’estava gestionant a Madridara mateix és un projecte que ja ha caducat. No obstant no mos podem rendir i hem de seguir lluitant per combatre aquesta realitat que cada cop serà més repetitiva.
Un altre factor clau serà la consciència que tinguem de territori, perquè els polítics no faran molta cosa sense que mos mobilitzem, els ebrencs i les ebrenques, però també la resta de país. Hem sigut els primer en mobilitzar-mos, i com deia el cartell que va volar per totes les xarxes socials per a la manifestació del 7 de febrer del 2016: Natros puguem sempre. Ara baixeu vatros! No sé si hauran de baixar o si mos tocarà anar a Barcelona, Madrid o on sigue, però tothom s’ha de sentir identificat quan lo poble demanessem solucions urgents!
El passat dimarts vam veure, un cop més, com barcelunya al mig dia ens deixava en un segon pla i a la TN Vespre van pegar la volta, i van fer un especial per donar veu i imatge a la greu situació que estem vivint, i que sobretot viu el territori. Moltes queixes que raonables, o no, s’han d’escoltar i el que és més important, han d’arribar a la capital del país.
No obstant, s’ha de fer un reconeixement al periodisme del territori que sí que va estar a l’alçada, i estic completament segura, estarà sempre a l’alçada de les circumstàncies.
Malgrat això, sense la nostra força no canviarem la situació, perquè res canvia si no es canvia res, i hem de començar per ser conscients que tenim un territori i que l’hem de cuidar, que molts dels que ara es fiquen les mans al cap durant molt de temps van defensar a capa i espasa el transvasament i el Projecte Castor per enriquir-se a costa del nostre Delta. Sí, canviar d’opinió és completament legítim i admirable, però les opinions han d’anar acompanyades de fets.
Les actuacions que ara mateix necessitem són urgents, però sense una estratègia a llarg termini no avançarem. Una estratègia que ha de passar per la implicació de tothom i per molts factors transcendentals i transversals, com són les energies elèctriques, els hàbits socials, la cultura econòmica, preservar la biodiversitat, etc.
No confonguem lluites del territori, totes són legítimes. Sí, lo que ha passat al Delta de l’Ebre, té a veure amb que som el cul de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, però no solament este és el factor clau. El canvi climàtic és una realitat que sense l’explotament intensiu dels rescursos naturals no hauria estat mai possible. Hem de generar noves sinèrgies socials perquè ara mos està afectant a natros, però al món cada dia tenim mil i un exemples com aquest.
Em quedo amb l’alarmant conclusió que va dir el dimarts la Plataforma en Defensa de l’Ebre per xarxes: Los del Delta de l’Ebre, podem ser els primer ciutadans en ser refugiats climàtics d’Europa, però no del món.
Necessitem fer front des de tots els fronts possibles: política des de Catalunya, des de l’Estat espanyol, des d’Europa... Segurament el Pla de Gestió de Sediments de la Conca que s’estava gestionant a Madridara mateix és un projecte que ja ha caducat. No obstant no mos podem rendir i hem de seguir lluitant per combatre aquesta realitat que cada cop serà més repetitiva.
Un altre factor clau serà la consciència que tinguem de territori, perquè els polítics no faran molta cosa sense que mos mobilitzem, els ebrencs i les ebrenques, però també la resta de país. Hem sigut els primer en mobilitzar-mos, i com deia el cartell que va volar per totes les xarxes socials per a la manifestació del 7 de febrer del 2016: Natros puguem sempre. Ara baixeu vatros! No sé si hauran de baixar o si mos tocarà anar a Barcelona, Madrid o on sigue, però tothom s’ha de sentir identificat quan lo poble demanessem solucions urgents!
El passat dimarts vam veure, un cop més, com barcelunya al mig dia ens deixava en un segon pla i a la TN Vespre van pegar la volta, i van fer un especial per donar veu i imatge a la greu situació que estem vivint, i que sobretot viu el territori. Moltes queixes que raonables, o no, s’han d’escoltar i el que és més important, han d’arribar a la capital del país.
No obstant, s’ha de fer un reconeixement al periodisme del territori que sí que va estar a l’alçada, i estic completament segura, estarà sempre a l’alçada de les circumstàncies.
Malgrat això, sense la nostra força no canviarem la situació, perquè res canvia si no es canvia res, i hem de començar per ser conscients que tenim un territori i que l’hem de cuidar, que molts dels que ara es fiquen les mans al cap durant molt de temps van defensar a capa i espasa el transvasament i el Projecte Castor per enriquir-se a costa del nostre Delta. Sí, canviar d’opinió és completament legítim i admirable, però les opinions han d’anar acompanyades de fets.
Les actuacions que ara mateix necessitem són urgents, però sense una estratègia a llarg termini no avançarem. Una estratègia que ha de passar per la implicació de tothom i per molts factors transcendentals i transversals, com són les energies elèctriques, els hàbits socials, la cultura econòmica, preservar la biodiversitat, etc.
No confonguem lluites del territori, totes són legítimes. Sí, lo que ha passat al Delta de l’Ebre, té a veure amb que som el cul de Catalunya, d’Espanya i d’Europa, però no solament este és el factor clau. El canvi climàtic és una realitat que sense l’explotament intensiu dels rescursos naturals no hauria estat mai possible. Hem de generar noves sinèrgies socials perquè ara mos està afectant a natros, però al món cada dia tenim mil i un exemples com aquest.
Em quedo amb l’alarmant conclusió que va dir el dimarts la Plataforma en Defensa de l’Ebre per xarxes: Los del Delta de l’Ebre, podem ser els primer ciutadans en ser refugiats climàtics d’Europa, però no del món.