Els processos migratoris i les diàspores són decisions difícils que es prenen quan creus que en el destí tindràs una millor vida que no en les teves arrels.
Caldria preguntar-nos si tenim la garantia que en el nostre destí viurem millor, però ja us dic que a l’inici moltíssimes vegades no és del tot així. Avui en dia hi ha més persones que agafen aquesta alternativa en menys temps i més ràpid, per això hi ha més impacte.
Les Terres de l’Ebre som un territori acostumat a que la gent marxi a la gran ciutat a buscar futur, excepcionalment als 2000 va haver una forta arribada de població immigrant que vam contribuir a l’increment demogràfic, econòmic i social; molts dels quals van marxar amb la crisi del 2008. Arran la pandèmia tornem a una situació econòmica delicada, on milers de famílies estan vivint i viuran situacions econòmiques i socials difícils, a les quals s’haurà de donar una resposta política.
Però us porto bones notícies, i és que s’ha despertat una nova alternativa per viure a mig camí entre la gran ciutat i lo terreno: el teletreball o treball a distància permetrà que molta gent cansada de les neuròtiques rutines de les grans ciutats es plantegin tornar al territori – o si més no de forma parcial- perquè per les nostres carreres professionals haurem d’anar i tornar.
Per tal que aquesta tornada en compta gotes tingui èxit, caldrà que es deixi de banda el vell i caducat plantejament de “estàs aquí o estàs allà” perquè ara estarem a mig camí, serà tindre un peu dins i fora. No tothom té l’atzarosa oportunitat d’heretar els recursos familiars per poder-se desenvolupar professionalment, i som els que hem hagut de marxar fora amb l’ambició de créixer i apostar pel nostre futur professional.
Hem d’aprofitar aquesta bona nova, fer-li suport, perquè estic completament segura que serà l’inici del creixement territorial que l’Ebre es mereix: hi haurà un intercanvi constant de coneixements i recursos, també de gent que volem aportar el nostre granet d’arena amb l’orgull que se sent quan som de l’Ebre!
Caldria preguntar-nos si tenim la garantia que en el nostre destí viurem millor, però ja us dic que a l’inici moltíssimes vegades no és del tot així. Avui en dia hi ha més persones que agafen aquesta alternativa en menys temps i més ràpid, per això hi ha més impacte.
Les Terres de l’Ebre som un territori acostumat a que la gent marxi a la gran ciutat a buscar futur, excepcionalment als 2000 va haver una forta arribada de població immigrant que vam contribuir a l’increment demogràfic, econòmic i social; molts dels quals van marxar amb la crisi del 2008. Arran la pandèmia tornem a una situació econòmica delicada, on milers de famílies estan vivint i viuran situacions econòmiques i socials difícils, a les quals s’haurà de donar una resposta política.
Però us porto bones notícies, i és que s’ha despertat una nova alternativa per viure a mig camí entre la gran ciutat i lo terreno: el teletreball o treball a distància permetrà que molta gent cansada de les neuròtiques rutines de les grans ciutats es plantegin tornar al territori – o si més no de forma parcial- perquè per les nostres carreres professionals haurem d’anar i tornar.
Per tal que aquesta tornada en compta gotes tingui èxit, caldrà que es deixi de banda el vell i caducat plantejament de “estàs aquí o estàs allà” perquè ara estarem a mig camí, serà tindre un peu dins i fora. No tothom té l’atzarosa oportunitat d’heretar els recursos familiars per poder-se desenvolupar professionalment, i som els que hem hagut de marxar fora amb l’ambició de créixer i apostar pel nostre futur professional.
Hem d’aprofitar aquesta bona nova, fer-li suport, perquè estic completament segura que serà l’inici del creixement territorial que l’Ebre es mereix: hi haurà un intercanvi constant de coneixements i recursos, també de gent que volem aportar el nostre granet d’arena amb l’orgull que se sent quan som de l’Ebre!