opinió

​Au, tres assuts més al tram final del riu Ebre?

«Em poso les mans al cap, si en algun moment la proposta de tres assuts més i les corresponents làmines d’aigua configuraran un paisatge d’abundant aigua al tram final del riu Ebre»

per Alvaro Arasa Tuliesa, Santa Bàrbara | 16 de desembre de 2021 a les 14:13 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La minicentral de Xerta, de 17,8 MW, no aporta regulació del riu Ebre. Encara no disposa de la definitiva escala de peixos. De fet, sembla que només genera dos llocs de treball. Això sí, aporta IBI, IAE i cànon, aproximadament 4,3% del pressupost municipi de Xerta. Tot i això, el municipi ha perdut 88 habitants des del 2001 (dades idescat). Les minicentrals no estabilitzen la població.

Tampoc és la garantia per a l'autoabastament de poblacions properes, de fet entre el 2001 i 2003 no va produir energia per qüestions de patrimoni, però la Generalitat de Catalunya va haver d'aportar 4 milions d'euros, segons ha sentenciat el TSJC. Els municipis propers no es van quedar a fosques, el sistema de distribució energètic no precisa minicentrals properes.


Les evidències posen de manifest que no retenen aigua ni sediments. És més que evident, de sediments no en baixen. Altre problema pot arribar quan s’inicien els dragats dels embassaments per anar fent baixar sediments, la làmina d’aigua semiestanca que condicionaran les noves assuts no afavoriran el transport i els sediments es depositaran. Els llims i argiles després de sedimentats són difícils de ser erosionats i posats novament en moviment. Segurament cabals sostinguts de més de 1.000 m3/s podran remoure’ls, però la majoria acabaran al medi marí, lloc on no són necessaris.

Els sediments fins, en diem càrrega en suspensió, fan falta i són molt necessaris a la plataforma deltaica per a atenuar la subsidència. El funcionament dels canals dreta i esquerra, abril-setembre, sis mesos, són els encarregats de fer arribar estos sediments fins als arrossars i continuar amb el procés del colmateig per anar compensant la taxa de la subsidència.


Altre problema són les poques arenes que es poden trobar mesclades amb els fangs dels embassaments. Les arenes, en diem càrrega de fons, només es mouen amb cabals importants rodolant i saltant pel fons del riu. La presència d’obstacles, en el millor dels casos, atenuaran el seu transport degut a la presència de la lamina d’aigua semiestanca que generen.

A tot això, m’esgarrifa pensar i em poso les mans al cap, si en algun moment la proposta de tres assuts més i les corresponents làmines d’aigua configuraran un paisatge d’abundant aigua al tram final del riu Ebre. Mai més lluny de la realitat. Però, si este potencial paisatge arriba al ministeri de transició ecològica amb un nou ministre tipus Cañete, en veure que les làmines d’aigua garantixen un volum i nivell "raonable" possiblement podrà considerar que amb un cabal ecològic de 40 m3/s és suficient per a mantenir l’aparença d’un riu Ebre cabalós. Em preocupen estos pensaments i sobretot que no es facen realitat.
 

 

Participació