El PSOE està en hores baixes, segons les darreres enquestes. L’aliança de govern amb Unidas Podemos li resulta difícil de mantenir i, en canvi, per manar no te altre remei que mantenir-los dins el consell de ministres. Després de les segones eleccions generals els necessitava i no li quedava altra alternativa. I la dreta, amb el beneplàcit incondicional dels més extremats, disposa d’un terreny abonat desqualificant-los per formar govern amb “comunistes”. Amb el suport pressupostari de bascos i catalans, encara els dona més amplitud per atacar-los i menystenir-los en cada moment. La dreta, amb la premsa, la conferència episcopal espanyola, el gran empresariat, el poder judicial, la corona i el funcionariat ministerial, els la tenen jurada. Plegats els han anat posant paranys i consegüentment les enquestes cada cop els son menys favorables.
Però Pedro Sánchez sap moure’s segons el vent que bufa encara que el foc se li estén pels quatre costats i aparentment li resulta difícil sufocar-lo. La trampa del preu de la llum, els indults i la renovació del Consell del Poder Judicial, també l’afecten, i ho ha de combatre de la millor forma possible per canviar el sentit del vot.
La gran inversió de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona resultava un entrebanc pel PSOE, davant la dreta immobilista. Però era la forma de quedar bé a Catalunya, prometent un projecte estrella, oferint una obra constantment reclamada que compensava l’escassetat d’obres durant anys, l’escanyament pressupostari de la Generalitat i el dèficit fiscal que suporta. Els 1700 milions d’inversió representa davant l’opinió publica el canvi de la forma d’actuar del govern per la manca d’inversions; a més disposava de l’empresariat, AENA i la premsa catalana al seu favor.
Oferia a Catalunya una gran inversió que reflectia bona voluntat que contrasta amb la inacció del govern del PP. I en veure les queixes arribades de Reus i Girona, ho va complementar prometent els enllaços ferroviaris a uns i altres i millores en els mateixos aeroports. Era un a forma d’afavorir a tothom, però com tantes vegades ha passat, només son promeses i Déu dirà! Promeses incomplides que tenien per objectiu engrandir l’aeroport de Madrid i ara podran culpar al govern de la Generalitat, quan sabien perfectament que Europa no en permetria l’ampliació.
Unidas Podemos, amb l’Ajuntament de Barcelona al davant, que son els seus aliats a Madrid, han parat els peus a Pedro Sánchez; la Generalitat i possiblement també Europa per raons mediambientals. Però prometre una gran inversió, crear milers de llocs de treball, i un creixement econòmic ferm per Catalunya, resultava satisfactori per dividir la força de l’independentisme i aturar la seva progressió que volen fer creure que està somorta però resta viva al cor dels catalans. Aquesta era la gran raó de pes del PSOE preparatòria per la mal anomenada “taula de diàleg”!
I ara, amb la paralització de l’aeroport esperen que els surti la quadratura del cercle. A la dreta ja els va bé, per la seva catalanofòbia. Així mateix, poden acusar ERC d’anar en contra dels interessos del Catalunya i estar dividits dins el govern independentista. Amb això pretenen robar-li part de l’electorat a ER, sobretot a les municipals de Barcelona i el que puguin a les comarques. Creuen que els pot sortir bé per recuperar part dels votants més liberals de Cs, els indecisos d’ER i Comuns, i la part constitucionalista de CiU. La jugada és mestra i, a més, esvaeix el camí del diàleg que en demanar amnistia i referèndum, els acusaran de radicalitat i no afavorir els interessos dels catalans per no acceptar la creació de 80.000 llocs de treball i el creixement econòmic que representa. Una estratègia ben amanida per tornar a culpar el govern català de no acceptar el diàleg. Espanya imposa i Catalunya ha d’obeir tractant-nos com un ramat.
Però davant de tantes maniobres socialistes, cal deixar clar que l’ampliació de l’aeroport és possible i necessària per establir-hi un
hub internacional i deixar de ser únicament un
low cost turístic. S’han de cercar noves fórmules i es poden trobar per ampliar-lo sense actuar tant fortament contra els aiguamolls del Llobregat. Per altre costat els aeroports de Reus i Girona s’han de potenciar per afavorir el turisme de la Costa Brava i la Costa Daurada i Costa de l’Ebre, i les connexions aèries amb la península i el món. Les millores ferroviàries d’alta velocitat entre els tres aeroports també poden prosseguir endavant ja que formen part de l’acció que s’ha d’emprendre al Corredor del Mediterrani.
Malgrat el mal moment que travessa el PSOE no hi ha raons per no seguir estudiant l’ampliació de l’aeroport, les connexions ferroviàries i les necessitats vials de tot Catalunya després d’anys d’abandonament i d’escanyament econòmic. Excuses en poden haver moltes i Pedro Sánchez pretén acusar el govern de Catalunya de no acceptar aquesta gran inversió. Davant d’aquesta maniobra hem de plantar cara; s’han del fer les obres i prometre menys per afavorir Madrid i fomentar la catalanofòbia.