Presentada una querella criminal per presumptes pagaments a tècnics per informes del Castor

Redacció / EP
06 de juliol del 2015
Actualitzat a les 20:33h
Planta terrestre del Castor, al terme de Vinaròs, a tocar d'Alcanar.
Planta terrestre del Castor, al terme de Vinaròs, a tocar d'Alcanar. | Sílvia Berbís

L’enginyer de mines Miguel Àngel Gallardo ha presentat avui al jutjat d’instrucció número 4 de Vinaròs una querella criminal contra el magatzem Castor. La querella es dirigix contra les persones que resulten responsables dels fets exposats per la fiscalia de Castelló en la seua denúncia contra càrrecs i tècnics dels ministeris d’Indústria i Medi Ambient per presumpta prevaricació ambiental en avalar l’obra, així com a membres del consell d’administració d’Escal UGS per presumptes contra el medi ambient i els recursos naturals. El querellant es fonamenta en un informe del Tribunal de Comptes de fiscalització de l’Institut Geològic i Miner d'Espanya de 2008, que detecta “irregularitats comptables i indicis clars de delictes d'empleats públics”, exposa. El document exposava que l’IGME podia haver obtingut “un excés indegut de finançament” i que hauria pagat “complements de productivitat per import no justificat”.

L’enginyer demana que s’investigue si alguna empresa o persona relacionada o beneficiada amb el Castor va pagar informes encarregats a l’IGME o als seus funcionaris, que van avalar el projecte. “Els cobraments i els pagaments irregulars de les persones físiques o jurídiques relacionades amb l’IGME poden ser l'explicació més racional de la ruïna i el risc que s'ha creat per l'anomenat Projecte”, afirma.  I afegix, “en cas que alguna de les empreses relacionades o beneficiades, encara que siga indirectament, pel projecte Castor, haja pagat per algun treball encarregat l’IGME o els seus funcionaris o a les entitats amb les quals el IGME tingués subscrit algun conveni o contractació, els conflictes d'interessos, o les incompatibilitats, podrien explicar (però no justificar) la ruïnosa condició lesiva ja denunciada per l'Advocat del Estat”.

D’altra banda, diverses ntitats empresarials, -Cecot, Consell Intertextil Español, Fepime i Centre Metal·lúrgic- han presentat davant la CE una denúncia contra la indemnització del Govern espanyol a la concessionària del Castor. Al·leguen que esta mesura pot anar contra la lliure competència i la competitivitat empresarial, ja que els 1.350 milions d'euros fixats pel Govern com a compensació per paralitzar-se el projecte recauran sobre el rebut del gas durant 30 anys des de l'1 de gener de 2016, segons van explicar divendres en roda de premsa representants de les entitats. Les empreses consideren que es veuran afectades pel cost que tindrà esta mesura en els consumidors de gas.

L’objectiu d'esta denúncia administrativa és que la CE obre una investigació per confirmar si la indemnització a la concessionària Escal -participada majoritàriament per ACS- és un ajut d'Estat, com argumenten les entitats denunciants, i que la prohibisca si així es ratifica.
La denúncia veu "clara intenció de construir la infraestructura sense tindre en compte la seua viabilitat" i que no es va exigir l'informe de risc sísmic, la qual cosa implica falta de bones pràctiques administratives. Exposa que tampoc va haver-hi control sobre els costos econòmics -es va triplicar el pressupost inicial-, i que el projecte Castor va rebre finançament del Banc Europeu d'Inversions (BEI) sense tindre en compte l'impacte mediambiental.