La Comissió Cívica de Patrimoni de les TE apunta les vies per salvar l’assut

En un dictamen deifnix sortides després d’anys de conflictes de propietat i disputes de competències que han tombat les declaracions de protecció dictades per la Generalitat | Recomana a l’Ajuntament de Xerta, arran de la consulta de Roger Aviñó, una sèrie d'accions apuntades per salvar el conjunt

per Redacció , Xerta/Tivenys/Aldover, 11 de juny de 2015 a les 17:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de juny de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El Molí de l'Assut presenta un elevat estat de degradació. Foto: Cedida


La lluita s’arrossega des de l’any 1991, quan davant la notícia de la construcció d’una central hidroelèctrica a l’Assut de Xerta, els serveis tècnics del Departament de Cultura a Tortosa i la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural van recomanar la incoació d’un expedient de protecció del conjunt com a Bé d’Interès Cultural (BIC). Des de llavors, en disputes judicials progressives, s’han tombat dos vegades les declaracions de protecció dictades per la Generalitat, i a més a més, amb conflictes de propietat pel mig, este bé patrimonial ebrenc, amb tots els elements que el composen, es va degradant fins al punt que ja fa temps que el seu estat ruinós amenaça la seua integritat. Davant esta situació d’atzucac, i a petició del regidor de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Xerta Roger Aviñó, -qui el proper dissabte es convertirá en l’alcalde del municipi- la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l’Ebre ha estudiat el cas durant un any i mig i ha emés un dictamen sobre les accions posibles dirigides a establir una figura de protecció per als elements que conformen el conjunt de l’assut de Xerta, a Xerta, Tivenys i Benifallet, i les recomanacions urgents per propiciar la intervenció que permeta conservar el conjunt. És el ‘full de ruta’ per salvar, d’una vegada, l’assut i el seu molí del segle XVI, un dels pocs exemples del patrimoni industrial del Renaixement que es conserven a Catalunya.


Així, en el seu dictamen, la Comissió Cívica del Patrimoni , en referència a les accions més urgents, que serien les encaminades a la rehabilitació del conjunt, i en especial del molí, recomana a l’Ajuntament que inste a l’Estat a inscriure la propietat al seu nom, tal com li reconeix la sentència de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC de data 24 de juliol de 1999, i “tot seguit demane la concessió per un mínim de 50 anys a favor de l’Ajuntament per a poder activar els convenis subscrits amb l’empresa concessionària de l’explotació hidroelèctrica i, alhora, acollir-se a programes d’ajuts i subvencions d’altres administracions”, ha explicat el vicepresident de la Comissió, Josep Francesc Moragrega. Paral·lelament, i davant de les “necessitats urgents d’actuació que s’han posat de manifest darrerament”, admet la Comissió, es proposa  que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre redacte un pla director de reparació i manteniment” d’esta infraestructura hidràulica.

Pel que fa a l’assoliment d’un règim de protección patrimonial, que supere la situació en què es troba la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional declarada pel Govern català i anul·lada en dos ocasions per part dels tribunals en considerar que es donava una invasió de competències a l’Estat, en primera instancia recomana a l’Ajuntament de Xerta que ell mateix formule la petició de protecció com  Bé d’Interès Cultural directament davant del Ministeri, perquè el Consistori està habilitat per llei per fer-ho directament. En segon lloc, recomana al Govern de la Generalitat que presente recurs davant el Tribunal Constitucional contra la sentència referent a la invasió de competències buscant que l’Administració General de l’Estat puga exercir les seues vinculades a la gestió hidràulica, sempre i quan ho fes de mutu acord amb els criteris d’intervenció patrimonial de la Generalitat en l’exercici de les seues. I encara apunta l’opció que el Govern de la Generalitat de Catalunya incoe expedient de declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional en la modalitat de Monument Històric per als elements del complex de l’Assut de Xerta que no estiguin afectats per les sentències judicials.

 

Participació