1 de 10
canvi climàtic

Costes acaba l’actuació preventiva de mobilització de sorra al Delta de l’Ebre

En una segona actuació monitorarà les platges per preveure accions d'emergència i mesurarà la resistència de dunes amb posidònia

S’han mobilitzat 317 mil metres cúbics de sorra. | Cedida
per Redacció, L'Ampolla | 28 de novembre de 2023 a les 15:57 |
Esta setmana s’acaba l’actuació preventiva de reubicació de sorra al litoral del Delta de l’Ebre que el Ministeri de Transició Ecològica va començar al mes de setembre de 2022. El subdelegat del Govern a Tarragona, Santiago Castellà, ha fet este dimarts al matí una visita  final d’obra acompanyat del cap del servei provincial de Costes del MITECO, Antoni Espanya, i tècnics que han treballat en les actuacions.

Els treballs els ha portat a terme l’empresa pública TRAGSA amb l’assessorament del laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya. Han comportat una inversió per part del ministeri de 4.028.463 euros. S’han mobilitzat 317 mil metres cúbics de sorra. S’han reubicat sediments de zones on hi ha acumulació cap a zones amb deficiència, per intentar que estes zones sensibles adquirisquen més resiliència davant temporals de moderada intensitat.


La sorra acumulada a la punta de la Banya, la platja del Serrallo, i la Punta del Fangar s’ha traslladat a la Platja del Trabucador, l’Illa de Buda, i les platges del Fangar sud, Marquesa, Balsa de l’Arena i Riumar.

Al mes de març de 2023 els treballs es van aturar per respectar l’època de nidificació i es van reprendre al passat mes de setembre.


Les obres van començar fa un any al Trabucador, s'han fet també a l'Illa de Buda i acaben estos dies a la platja de la Marquesa. Com ha remarcat el director de Costes a Tarragona, Antoni Espanya, estos espais han resistit "amb consideració" els dos temporals més violents d'enguany, i defensa que "els moviments de sorres preventius han vingut per quedar-se".

Renaturalitzar la platja

Com ha detallat Vicens Gràcia, de la UPC, l'aportació de sorres acumulades fins "a zones amb deficiència" ha forçat una "renaturalització", retornant la morfologia que tenien estos espais abans dels temporals Gloria i Filomena. Segons Gràcia, s'ha aconseguit "pujar la cota de la part emergida i guanyar alguns centímetres", fet que ha millorat "la resiliència" d'estes zones sensibles davant temporals de moderada intensitat.

El cap de Costes de Tarragona ha recordat que l'actuació ja ha estat efectiva en els últims dos temporals d'stes característiques, com la tempesta Isaac del febrer, que va provocar un intens onatge durant més de dotze hores.

Trampes de sediments i dunes de posidònia

"Com els temporals no es poden aturar", la UPC ha proposat fet altres proves en les platges del Delta on s'ha fet l'actuació ministerial, com la Marquesa. Es tracta, en primer lloc, de les "trampes de sediments", petites noves llacunes que "atraparan arenes".

Amb la disposició de les sorres, "es construïxen morfologies capaces de retenir les que es mouen dins de l'aigua quan hi ha temporals", ha indicat Gràcia. "En lloc d'erosionar-se, estes llacunes retenen arenes. Ha passat amb l'espai on som -on s'ha atés a la premsa a la Marquesa-, on fa uns mesos era mar, era aigua", ha detallat el científic. "Amb poc hem estat capaços de promoure aquesta platja que hi ha", ha afegit.

Espanya ha remarcat que això s'aconseguix perquè "la làmina d'aigua queda envaïda per la sorra que porta la mar". La finalitat és delimitar "un recinte d'aigua, perquè es reomple d'arena quan ve el temporal", com va passar al Trabucador després del Gloria, on les llacunes intermèdies es van "colmatar" en el següent temporal. "Es tracta d'això", ha dit.

L'altra prova que es fa a la Marquesa, és la d'analitzar i calcular la resistència de dunes que s'han creat amb arena i amb restes de posidònia. Entre les dunes que s'han generat a la platja se n'han inclòs amb estes característiques i s'estudiarà la seua resposta als temporals.

Pla de Protecció

El Ministeri podria aprovar a principis d'any el seu Pla de Protecció del Delta de l'Ebre, un document que inclou el monitoratge de les platges, atendre actuacions d'emergència o actuacions per mobilitzar sediments, però des de Costes iniciaran la tramitació d'una segona actuació preventiva de reforç amb sorres per tenir els tràmits avançats en cas que fos necessària, ja que no està inclosa en la planificació. La tramitació entre les dues adminsitracions va endarrerir aquesta primera un any.

 

 

Participació