Una jornada sobre la mort sobtada reunix més de cent professionals sanitaris al Verge de la Cinta

Com detectar i previndre la mort sobtada va ser el tema central de la jornada que divendres va reunir més d'un centenar de professionals sanitaris a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC). La malaltia és encara molt desconeguda, associada molts cops a l'herència genètica i difícil de preveure i detectar. Només un 20% dels pacients atesos patixen lleus símptomes i moltes vegades el desmai i la mort sobtada arriba sense avisar, també en persones sanes. El president de la Societat Catalana de Cardiologia, Ramon Brugada, va apuntar que se'n produïxen unes 4.000 anuals a Catalunya. La recerca millorarà les eines de detecció precoç, però es demana "contundència" contra els mals hàbits i "la xacra" del tabaquisme.

La cardiòloga i doctora de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), Marta Faiges, és l'organitzadora de la formació que es va fer divendres al centre, amb "un aclaparador èxit" amb més de cent inscrits i participants, i altres que ho van poder seguir amb la retransmissió en directe. Com assenyalava Faiges, la mort sobtada és una "malaltia desconeguda, de pronòstic molt dolent" en la qual només un 20% dels pacients tenen símptomes previs, com palpitacions o dolor toràcic. Per això es treballa intensament en la recerca i la investigació buscant "millors eines diagnòstiques i nous test genètics" per prevenir-la.

En el curs a Tortosa e van compartir coneixements sobre la detecció de canalopaties, la implementació dels DAI (desfibril·ladors automàtics implantats), els protocols d'actuació en possibles Infarts Aguts de Miocardi (IAM) per disminuir la mort sobtada, així com el paper del forense o de la genètica en esta malaltia.

Detectar l'herència genètica

Com va assenyalar el cardiòleg i president de la Societat Catalana de Cardiologia, Ramon Brugada, la mort sobtada de persones menors de 45 anys es produïx a causa de malalties hereditàries genètiques. Ell és un dels investigadors de la síndrome Brugada, que identifica un patró en els electrocardiogrames de persones de 35 a 45 anys que tenen risc de patir una mort sobtada. En estos casos s'implanta un DAI.

"La mort sobtada hereditària, malauradament, no es detecta fins a una primera mort a la família" i llavors es donen mesures preventives a la resta de familiars, va explicar el doctor. També en el 15%-20% de les morts sobtades en nadons, les malalties hereditàries del cor en són la causa. Dels 45 anys en avant, la causa associada a l'infart més comuna és el tapament de les artèries coronàries.

Malalties coronàries en joves

Tot i que no es detecta un increment del nombre de morts sobtades al país, unes 4.000 cada any, Brugada alerta que "cada vegada hi ha més obesitat infantil" i que hi haurà "més malalties coronàries i infarts en edats més joves". Això és preocupant perquè en el cas dels infants, un terç no arriben a l'hospital, víctimes de la mort sobtada.

Hi ha altres factors de risc, com el tabac, que el doctor Brugada demana atacar amb contundència ja que és una "xacra" de les malalties del cor i no pot tenir cabuda en sèries o productes que consumeixen els joves perquè després augmenta el consum. "Cal treballar molt en les mesures de prevenció", ha insistit.

Qualitat de vida

En general, Catalunya és una zona "amb baixa mortalitat coronària". "Ens cuidem més, mengem millor, i passegem més fins i tot", va dir el president de la Societat de Cardiologia. Així tot, l'increment del sedentarisme, dels menjars preparats i del tabaquisme preocupa els facultatius. Brugada ha reconegut que les zones rurals tenen encara millors condicionants per prevenir malalties del cor, perquè hi ha menys contaminació ambiental, menys soroll i menys estrès, però viure en pobles petits té el risc associat de tenir "menys accessibilitat als sistemes mèdics avançats".

Servei de cardiologia territorial

A l'HTVC, el cap de cardiologia, el doctor Íñigo Lechuga, lidera un projecte d'estudi sobre la mort sobtada i els serveis d'esta especialitat han crescut amb la implementació d'un "projecte territorial" que aglutina tots els hospitals ebrencs (també Amposta i Móra d'Ebre). Els professionals de tots els centres treballen "sota un mateix paraigua, amb els mateixos recursos humans i programes" i disposen d'un "comitè únic" per prendre decisions individualitzades per a cada pacient. D'esta manera "els recursos de cardiologia han augmentat per donar cobertura a tot el territori", segons va destacar Maria José Rallo, directora de l'Hospital de Tortosa, i defensa que esta "és l'eina de futur" per optimitzar recursos.

Estudis de Medicina a Tortosa

El doctor Ramon Brugada va defensar que Tortosa i les Terres de l'Ebre "no poden dixar escapar l'oportunitat" de tenir estudis de Medicina al territori i convertir l'Hospital de referència en hospital universitari. La seua pròpia experiència com a degà de la primera facultat de Medicina de la Universitat de Girona i altres casos que ha seguit, com el de Mallorca, referma que és un valor importantíssim per retenir talent i impulsar el desenvolupament territorial.

"A la possibilitat que hi haja estudis de Medicina aquí, us hi heu d'agafar com un ferro roent perquè representa creixement i qualitat, que tardarà uns anys, però el temps passa molt de pressa. És molt important perquè els professionals es queden, coneixen el territori i l'escullen per fer la carrera professional", ha defensat.