El Síndic situa el cost pel tancament del Castor en 4.000 M€

El Defensor del Poble català fomentarà un recurs al Tribunal Constitucional contra la indemnització | Fitch situa els bons en perspectiva positiva

per Redacció , EP/Redacció, 14 d'octubre de 2014 a les 09:52 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Plataforma marina del Castor. Foto: Cedida


El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha anunciat que instarà el govern, el Parlament, els grups parlamentaris i el Defensor del Poble a promoure un recurs davant del Tribunal Constitucional (TC) sobre el Reial decret 13/2013 que permet indemnitzar les empreses concessionàries responsables de la plataforma de gas Castor, paralitzada pels sismes, per evitar que recaiga en els consumidors.


   Ho va dir en roda de premsa este dilluns després de reunir-se amb entitats de consumidors, associacions de veïns, sindicats i col·legis professionals, als quals ha traslladat les incongruències legals i polítiques de la norma, que "pot atemptar contra l'ordenament constitucional".

   Ribó ha explicat que també s'ha dirigit als seus homòlegs autonòmics per invitar-los a promoure recursos davant del TC sobre el decret, a través dels òrgans competents, i ha afegit que de moment ha contactat amb set de nou -falta Aragó i Castella i Lleó-, que han "escoltat amb atenció", ha precisat sense avançar més detalls.


   Com a acció més immediata -el recurs al TC té un termini de tres mesos-, el Síndic prepararà una bateria d'esmenes al text perquè no es pague res fins que "es depuren responsabilitats" i acaben els estudis que constaten la correcció del manteniment i l'explotació de la planta d'injecció de gas.

   També preveu esmenes per assegurar que els afectats de Terres de l'Ebre puguen cobrar pels danys materials dels terratrèmols, ja que pot vèncer la responsabilitat patrimonial perquè les asseguradores els van negar la indemnització en considerar que els sismes eren fenòmens naturals i, a més, també demanarà que se'ls compense pels danys morals que va suposar patir l'angoixa dels terratrèmols.

   Encarregarà "estudis tècnics independents" per saber si es pot hivernar la plataforma com preveu el decret, i també presentarà una altra esmena perquè tots els costos requerixen que la Comissió del Mercat, el Consell d'Estat i el Col·legi de Camins dictaminen si s'ha complit amb tots els requisits per garantir el correcte funcionament de la plataforma.

   Una comissió tècnica de la sindicatura, entitats i col·legis professionals analitzarà i calcularà el cost que suposa hivernar la plataforma, els danys dels afectats pels terratrèmols i els interessos dels trenta anys de prolongació del pagament, cosa que Ribó ha pronosticat que superarà els 4 milions d'euros, que inclouen la indemnització de 1.350 milions.

Transgressió de la normativa europea

   Ribó ha dit que el decret té "dos clares transgressions de la normativa europea": la mediambiental, sobre els efectes del magatzem de gas, i la competencial, ja que la indemnització pot atemptar contra els principis de la competència de mercat.

   Per esta raó, estudiarà juntament amb les entitats "les vies" per portar-lo a la Comissió Europea, al Defensor del Poble europeu i al tribunal d'Estrasburg.

Fitch situa els bons en perspectiva positiva

D'altra banda, l'agència de qualificació creditícia Fitch ha elevat de negativa a positiva la perspectiva de la valoració de la societat Watercraft Capital, mitjançant la qual s'instrumenten els bons per 1.400 milions d'euros associats al finançament de l'emmagatzematge subterrani de gas de Castor. 

La decisió de Fitch es produïx com a conseqüència de la publicació per part del govern del reial decret llei 13/2014, en el qual es detalla la solució retributiva per a esta instal·lació, els costos seran assumits pel sistema gasista. 

Malgrat elevar la perspectiva, l'agència advertix que encara "persistixen alguns riscos d'execució" relacionats amb el tràmit parlamentari al qual ara s'ha de sotmetre el reial decret llei. 

La norma aprovada pel govern preveu una compensació a la societat promotora de la infraestructura, Escal UGS, per valor de 1.350 milions d'euros, que ha estat assumida per Enagás i, ulteriorment, per un sindicat bancari que recuperarà l'import a través d'un pagament durant 30 anys a través del sistema gasista.

 

Participació