Esquerra va ser fa quatre anys la tercera força més votada a l'Ajuntament de Tortosa, per darrera de Junts i Movem. Xavier Faura s'estrenava en aquells comicis com a candidat republicà i assegura, també per la seua gestió com a president del consell comarcal, que l'experiència adquirida és la principal millora de la seua proposta. Afirma que caldran pactes perquè no veu cap majoria absoluta, i fins després de la nit d'autos no es casa amb ningú. Si ha de mostrar la dot, es presenta com a treballador, bon gestor i negociador. El principal defecte, admet, que xerra molt.
Què diria que ha estat el millor i el pitjor que ha passat en este mandat?
El més positiu és que hem superat la pandèmia, això és molt important, i s’ha superat bé, les Terres de l’Ebre no hem patit els estralls d’altres zones, tot i que hi ha hagut víctimes que han patit per la seua vida i víctimes econòmiques, i ha comportat situacions difícils. Però haver-ho superat ens fa més forts com a ciutat i com a societat. Alternativament això ha provocat que s’eliminessen les regles pressupostàries. Què és això? Son unes regles que impedixen l’endeutament municipal. I això explica el cúmul d’obres que ha pogut fer la senyora Roigé, que per a natres no tenen més sentit més enllà de l’electoralista. Però òbviament no tenir estes regles que controlen la despesa ha permès als ajuntaments, i en este cas al de Tortosa, embolicar-se amb una sèrie de crèdits molt potents, que a partir del gener, quan es torne a aplicar la regla de la despesa, ja veurem què passarà, perquè a més l’Ajuntament de Tortosa portava un endeutament endèmic, i a més d’això cal pagar 4 milions per la compra de l’hospital Terres de l’Ebre, cal fer front a un crèdit per la unitat d’hemodiàlisi de l’hospital de Jesús... No teníem una situació sanejada i hem fet una despesa excessivament extraordinària tot i que ens han ajudat els Next Generation. Però això no priva que s’haja disparat d’una manera exponencial la despesa de l’Ajuntament. Aspecte positiu? Ens van donar vida amb les regles pressupostàries però com a negatiu crec que s’ha fet un mal ús d’este relaxament.
Vostès han estat criticats per fer seguidisme.
Nosaltres hem estat força criticats d’una banda i d’una altra, per alguns partits de l’oposició, perquè fèiem seguidisme al govern i pel govern, per estar sempre a l’oposició. Però Esquerra ha fet una oposició serena i responsable, i tant és així que quan ha estat imprescindible la nostra col·laboració hem aparcat el rèdit polític i hem donat suport. El govern ha estat en minoria i necessitava els grups de l’oposició sistemàticament. Per fer este dispendi han buscat el suport del regidor de Ciutadans i en altres ocasions, per exemple per a certes modificacions urbanístiques que ens privaven de no tindre una subvenció d’1,5 milions d’euros, Esquerra els ha donat suport. No n’hi havia prou en abstenir-se i vam donar el vot positiu, vam ser l’únic partit que li van donar este suport perquè no volíem que els tortosins perdessen 1,5 milions. En el tema de l’hemodiàlisi, hi va haver un trencament econòmic per una gestió fatal que va fer el senyor Bel a l’hora d’assentar les bases per a l’adjudicació, i el Tribunal Suprem va dir que allò era radicalment nul i que s’havia fet molt malament, de tal manera que l’adjudicatària perdia la concessió del servei el perdia i se l’havia d’indemnitzar. I això va costar un dineral i calia fer un crèdit o la Justícia hagués embargat l’ajuntament i això ens costava 700.000 euros. Enlloc d’esperar la foto, com alguns van fer, de l’embargament físic de les finances municipals, vam donar suport al govern. Hem fet una oposició serena, responsable i sempre anteposant el benefici de la ciutadania a la foto electoral. I certament crec que això no ho pot dir ningú més.
Quina és la virtut que li troba a Meritxell Roigé, i quin el defecte?
Com a virtut és que és una persona treballadora. Si algú pensa que l’alcaldessa no treballa, s’equivoca. Fa lleig dir-ho però diria que és una persona gairebé tan treballadora com jo. Quan surto de treballar del meu despatx professional molts dies a les 10 de la nit sovint veig el cotxe de l’alcaldessa. Fa moltes hores, això és inqüestionable. El pitjor defecte és que és absoluta, no escolta ningú, es mou per estricte interès polític, li és igual tot. D’allò que fa n’ha d’obtindre un rèdit polític, si no, no actua, i això és un problema, perquè un alcalde ho ha de ser per als que et voten i per als que no, per als que et cauen bé i per als que no i ella és sectària. En les obres es veu claríssim. Ens hem gastat una milionada, una xifra gairebé obscena, a la plaça de l’Ajuntament. La excepció, el carrer Barcelona, i sap perquè es va fer? Perquè Esquerra va insistir fins a la sacietat que no s’havia de fer el carrer Cervantes sinó el carrer Barcelona, perquè el primer era qüestió de millorar la imatge i el carrer Barcelona era imprescindible perquè s’inundava cada cop que plovia, i era un tema que afectava directament a l’habitabilitat de les persones. I l’alcaldessa va optar primer per fer el carrer Cervantes, i suposo que pensant que nosaltres n’haguéssem fet qüestió, i ho haguéssem fet, va demanar un Next Generation. Li van donar amb un crèdit pont que també va votar Esquerra i va poder executar-ho. Però llevat esta obra, tota la resta s’han fet al voltant del que ella entén que és el seu substrat de vot. I per contra tenim barris com Ferreries, que són els que aporten més a les arques municipals per IBI, on no ha fet cap obra. Ferreries ha caigut en la desgràcia, per no fer no s’ha fet ni la Rambla Catalunya, només un render, un dibuix, i res més. La Rambla Catalunya que tindria que ser emblemàtica. O al barri de Jesús, on no s’hi ha dixat ni un ral. El CAP el fa la Generalitat. No s’ha fet res. A Remolins, perquè hi havia una fuita d’aigua al carrer Jerusalem i s’havia d’arreglar, res més. Està la Tortosa afavorida per l’acció de Govern, que és una petita part, i la Tortosa oblidada, que és la major part. Això no pot ser. Un alcalde ha de governar per tothom. Tots tenim les mateixes obligacions com a ciutadans, és imprescindible que tots tinguem els mateixos drets.
Està la Tortosa afavorida per l’acció de Govern, que és una petita part, i la Tortosa oblidada, que és la major part
I vostè quina virtut té i quin defecte?
El defecte potser és que xerro molt no? Sóc molt parlador, m’agrada molt explicar-me, és una característica meua, i com a virtut, penso que tinc un talant molt negociador. M’agrada xerrar però m’agrada molt escoltar, m’agrada molt empatitzar i em sento molt bé quan aconseguixo arribar a un acord amb una altra persona. És a dir, enlloc de sentir-me molt bé quan el venço, ho faig quan arribo a un acord, perquè sento que és la manera de treballar, perquè si no sumem, les decisions mai són 100% efectives. Un exemple: pressupostos municipals, l’alcaldessa ha estat incapaç de sumar esforços amb cap força política. Jo m’he reunit amb ella sempre que m’ha cridat, i li dius "jo penso que s’ha de modificar a, b, c", i diu "ah no, això no es pot tocar". El que fa quan et crida no és negociar, és informar. En cap ocasió ha trobat cap suport per als pressupostos, és greu eh? Jo crec que és la única alcaldessa en tots els anys d’història de la democràcia que no ha aconseguit aprovar un pressupost. Li contraposo això al que he aconseguit fer al consell comarcal: quatre anys de pressupost, el primer vaig patir i em va agafar una mica passerell, però els altres tres els he aprovat amb el vot favorable no només dels grups de govern, sinó de dos grups més de l’oposició i amb l’abstenció de l’altre grup majoritari, que és Junts, que sistemàticament m’ho vota tot amb abstenció, però no tinc vots negatius llevat el primer any. I què vol dir això? Escoltar i negociar, empatitzar. Què vol d’adversari polític? Què li convé? A veure com ho podem fer... és qüestió d’ arribar a punts d’acord. Penso que és la meua principal virtut.
El cas Efial ha estat un dels temes més controvertits d’esta precampanya electoral. Com n’han sortit de les explicacions que els va donar l’alcaldessa?
Òbviament no ens van satisfer. El que ens va sorprendre més és que no fos proactiva explicant les coses. Certament si no hi ha res que amagar no hi ha cap motiu pel qual una persona no puga sortir a explicar-ho sense que li demane l’oposició. La interlocutòria diu que l’actuació que es va fer per part del govern convergent en aquell moment podem dir que no respon als cànons de la millor transparència i objectivitat. Diu que no hi va haver ni transparència ni concurrència. Esquerra, sense ànim de fer-ne escarni, entrem per escrit unes preguntes i se’ns diu que no es té cap constància de la resolució judicial. És possible, eh? Però si existix esta resolució judicial que diu, en virtut de un procediment que se seguix contra una consultora que es diu Efial SL, que ha fet irregularitats delictives a diferents ajuntaments. No és normal que sabent-ho no tinguessin un mínim interès. Si jo hagués estat alcalde hagués agafat el telèfon i hagués intentat esbrinar en què consistix este hipotètic frau que diu la resolució judicial que ha patit l’ajuntament per un import d’un milió cinquanta cinc mil euros. Cap altre grup de l’oposició se’n va fer ressò i al cap del temps, va aparèixer una notícia a un digital i sembla ser que, com que estem en període preelectoral, tota l’oposició se’n va fer ressò. Des d’Esquerra vam esperar que primer parlés l’alcaldessa, precisament perquè estem en període electoral, i estos temes demanen calma. I l’alcaldessa va dir que no en sabia res, i això ja ens va sorprendre més. Perquè si fa tres mesos li diem que hem pogut patir un frau de més d’un milió d’euros i diu que no en sabia res, què vol dir? Si no se’n preocupa, em preocupa, i si certament ho sap i no ho explica, també em preocupa. I vam demanar un seguit de documentació a l’Ajuntament que en el nostre cas vam rebre abans del ple, tres hores abans de la junta de portaveus. Llegida en diagonal, se li van fer una sèrie de preguntes. Les respostes entraven en certa contradicció amb el que diu la resolució, tenint en compte que no és ferma, per tant podria estar equivocada. Es va explicar perquè es va obrar d’aquella determinada manera. Com que la memòria li fallava a l’alcaldessa no es va explicar perquè deia la resolució que hi havia alguns contractes amb falta de transparència i concurrència. I a partir d’aquí l’oposició va quedar satisfeta no de les explicacions, que van ser insuficients, i amb falta de documentació, sinó de que fes l’esforç d’intentar explicar-ho. Punt. I això ens va portar a que consideressem que com que estavem en una situació de precampanya, no ens sembla just ni correcte que en fem un escarni. No que no hem de debatre això, perquè si fem un debat li ben asseguro que a la senyora Roigé li pujaran els colors a la cara. En tot cas després del 28M ja ho tornarem a parlar, però des d’Esquerra vam entendre que no era el moment d’iniciar un debat agre sobre alguna cosa que res aporta a la ciutadania ara. Ara allò important és parlar de projectes de futur i no de temps pretèrits. I este és el motiu pel qual no vam entrar en un debat agre dins al ple, i que no es malinterprete, no és un tema de covardia o d’estar satisfets, és tenir fair play amb esta senyora, tot i que sembla ser que ella no ho entén o ho entén de manera equivocada.
Xavier Faura, davant el mercat de Tortosa. Foto: S.Berbís
Ho parlareu després de les eleccions si cal però quines són les principals responsabilitats que hi veu?
A mi el que em preocupa és el que diu la resolució és que es va crear una administració paral·lela, un sistema paral·lel al règim de contractació propi de l’Administració pública. I això es va fer amb la clara intencionalitat d’incidir de manera directa en l’adjudicació dels contractes d’obra. Això és el que diu la resolució, que insistixo, és provisional, no hi ha resolució ferma, però això és gravíssim. Potser no hi ha una responsabilitat penal però hi ha una responsabilitat política i administrativa considerable. Però insistixo, este és un tema que mereix calma, estudiar la documentació i és un debat que ha d’estar fota de la campanya electoral. Seria fàcil fer una campanya acusant però penso que és més productiva una campanya proposant.
Parlem d’altres adversaris polítics: la coalició entre el PSC i Movem els fa més forts?
És un error pensar que en política dos més dos sumen quatre. Partir de la base que com hi ha tres regidors socialistes i Movem en té cinc, això permet pressuposar que a les properes sumaran vuit, jo no ho veig. Recordem que el PSC ha estat al govern municipal estos últims tres anys i mig, que el líder actual de la coalició se n’ha cansat de criticar al PSC per fer de crossa i al final acaba sent el seu company de partit. És molt possible que hi haja gent de Movem a qui no li agrade compartir viatge amb uns que han estat la crossa del govern i sempre se’ls hi ha criticat. I d’altra banda la gent del PSC no sé si estarà molt satisfeta amb un líder que els ha estat criticant matxaconament durant tres anys i mig. Per això dic que no necessàriament dos i dos fan quatre en política. Indubtablement poden agrupar més votants, i com a candidat m’hagués agradat més que anéssen per separat, perquè hi ha més possibilitats de pactes i el tema és més senzill, però és una decisió seua. Poden tenir més vots però no comparteixo la tesi que això sume. Jo crec que no sumaran tants regidors, no faran els 8 que avui en dia tenen els dos partits.
Pel que fa a Salvem lo monument, de quina manera distorsiona el panorama electoral i quina repercussió pot tindre?
Crec que és legítim presentar-se a unes les eleccions siga quina siga la teua ideologia sempre i quan que siga des d’una posició de respecte. I esta gent té una posició de respecte de moment, però més enllà no trobo sentit que l’única finalitat que tinga un partit siga mantindre un monument al mig del riu que des del meu punt de vista està infringint la norma i per tant no té sentit. I menys quan esta situació de debat sobre què passarà –i Esquerra va dixar clar que s’havia de retirar- està judicialitzat. Per tant hi haurà una sentència del jutjat de Tarragona que dirà si s’ha de retirar o quedar. I això pot tenir recursos judicials? Si. Però el debat polític ja ha passat, esta gent van tard, aquí hi haurà el compliment o incompliment d’una sentència, però res més.
Quines prioritats té per a Tortosa?
Li diré 5 punts. Jo com que estem en totes les quinieles sobre amb qui governarem i amb qui no, com estic al mig, afortunadament penso que per la capacitat empatitzar tenim capacitat de governar tant amb una banda com en l’altra, tant amb el blanc com amb el negre, tot i que hi ha més opcions. Li senyalaré cinc punts que son imprescindibles per a qualsevol partit polític que pretenga fer govern amb Esquerra. El primer és aquella proposta que es diu Obrir Tortosa al riu, seria molt novedosa si la duem a terme, perquè és un corredor molt segur per recórrer amb bicicleta o a peu, connectant gairebé tots els barris de Tortosa. I de retruc millorem la mobilitat d’una manera sostenible, saludable i incentivant el passeig de cara al riu. Això es farà si o sí perquè estarem al govern si o sí per tant este projecte es farà. També és imprescindible resoldre tot allò vinculat amb els problemes d’aparcament: hi ha dos punts calents: un al voltant de la plaça 1 d’octubre, a Ferreries. No pot ser que aquella plaça que és un punt de reunió de la gent estiga plena de cotxes, cal actuar-hi per tenir un lloc d’aparcament soterrat. També al centre de la ciutat, i la solució va vinculada als terrenys de Renfe. Parlem d’un aparcament soterrat a la vessant propera a l’avinguda Generalitat perquè cal posar un pàrquing a la vora de la zona comercial i el mercat. Hi ha un tercer punt que és parlar de polítiques socials, fa 4 anys que no se’n fan, i això no pot ser. I per polítiques socials em refereixo sobretot a l’habitatge i sobretot per a gent jove. I no es tracta de construir, sinó d’aprofitar el que tenim. Em preocupa que la gent jove no es puga emancipar, si aconseguim que s’emancipen aconseguirem que no marxen perquè si ho fan ja no tornen. El quart punt és la neteja de la via pública i la seua conservació. Tortosa està bruta i no podem tindre esta carta de presentació. Cal fer complir el contracte de la brossa i si cal s’ha de posar més diners i cal estar net, i això també implica la conservació. I el cinquè i és també un objectiu, cal catapultar Tortosa per a que torne a recuperar el concepte de capital del sud de Catalunya, i això es pot fer de moltes maneres: a través de la Reserva de la Biosfera, procurant que siga un pol d’atracció d’inversions, estem treballant amb el conseller Fernández per a que s’incremente el polígon Catalunya Sud, que es face la estació intermodal, l’estació de mercaderies, el tercer carril... i tot va destinat a que Tortosa siga considerada un pol d’atracció d’inversions, però amb això no n’hi ha prou, hem de ser el centre de creació artística i un centre de turisme de referència. Hem de procurar que Tortosa tinga un turisme esportiu, que va vinculat en la Reserva de la Biosfera. Tots estos elements que generen capitalitat i que fan que Tortosa siga útil al territori. Si no som últims no serem capital, i alhora necessitem territori per exercit de capital fora del nostre àmbit territorial.
En què millora el seu projecte i la seua llista respecte a la de fa quatre anys per a merèixer el vot?
L’experiència. Jo vaig tindre la gosadia de presentar-me a les eleccions quan portava més de 30 anys exercint la professió d’advocat, i vaig pensar és el moment ideal per a que les meues vivències personals i professionals les posés al servei de la ciutat i de la gent, perquè penso que tenim molt per millorar des del punt de vista econòmic sobretot. Ho vaig fer d’una manera innocent i en estos 4 anys penso que hem guanyat experiència política. Les propostes són relativament semblants a les de fa 4 anys i el que tenim com a valor afegit és que hem comprés el funcionament de les administracions públiques. Jo porto 4 anys de president del consell comarcal, penso que s’ha fet bona feina, dos anys de president del Copate, i crec que les xifres m’avalen. Vaig arribar al 2018 al consell i tenia un pressupost de 16 milions d’euros i ha tancat el del 2023 en 44 milions, i pràcticament no he tocat la plantilla, només a Intervenció i cal incrementar el de secretaria, que també estem col·lapsats, però la gent ha respost, han treballat molt bé i hem fet molta feina. Hem portat 44 milions d’euros de fora i els hem gastat a les comarques ebrenques. Esta experiència és el plus respecte fa 4 anys.
I la llista?
La llista pràcticament no la toquem, llevat d’alguna incorporació novedosa, com Roger Rodríguez Ripoll, Alina... confio en la número 2, Mar Lleixà, que va ser una gestora excepcional amb la pandèmia, Josep Rima, la diputada Maria Jesús Viña, Pilar Caballé... portem un equip amb un currículum que si fos per CV hauríem de guanyar per majoria absoluta perquè portem els millors currículums a la llista i a més tenim experiència que potser fa 4 anys no teníem.
Ha dit que estarà al govern si o sí, això vol dir que no veu a Meritxell Roigé amb majoria absoluta?
No, ningú tindrà majoria absoluta.
Estic segur que avui dia a la caixa forta de l’ajuntament de Tortosa hi ha teranyines, per tant caldrà saber treballar en economia de guerra i sé com es fa
Per estar al govern, prioritzaria la llista més votada o el projecte més afí?
Prioritzaré el projecte d’Esquerra. És el millor en diferència. Dixem pecar de supèrbia: som la única força que tenim un projecte de ciutat. La resta fan plantejaments d’actuacions aïllades. Nosaltres tenim una ciutat pensada amb l’agenda 20/30, un seguit d’actuacions que no fem noves per fer-les, sinó que tendixen a millorar el que ja tenim, i haurà de ser així, estic segur que avui dia a la caixa forta de l’ajuntament de Tortosa hi ha teranyines. Per tant caldrà saber treballar en economia de guerra i li asseguro que per la meua experiència com a mercantilista sé com es fa i ser creatiu. I així i tot hem dissenyat una Tortosa pensada amb les persones. Contraposem el nostre projecte a la resta de programes electorals que parlen d’actuacions, nosaltres estem creant una Tortosa més cohesionada, amb igualtat de drets i deures. Més amable i més capital. És la gran diferència entre Roigé, que ha governat disposant d’una quantitat increïble. Nosaltres haguessem governat d’una manera més ordenada. S’han fet coses? Sí, però es pot fer molt millor.
Però no m’ha respost, si negociés un pacte, què prioritzaria?
Estic convençut que caldrà pactar. Què farem? Prioritzarem el programa d’Esquerra, com? Negociant. La força que més s’aprope i que tinga més capacitat negociadora amb nosaltres serà amb la qual formalitzarem un pacte de govern. La supèrbia l’hem d’excloure de la negociació i intentar un projecte que puga satisfer a la gent que ens ha votat. I tindrem molta feina, perquè estic convençut que entre l’opció blanca i l’opció negra no es parlaran, per tant el color el posarà Esquerra. L’única manera de fer govern serà amb Esquerra i intentarem que entre uns i altres assolim l’opció més favorable i la que s’aprope més a les cinc claus que li he dit.