04
d'agost
del
2022
Actualitzat
a les
11:12h
El passat 15 de juliol va entrar en vigor el nou reglament de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Arròs del Delta de l'Ebre, aprovat per la Unió Europea, i que incorpora noves varietats protegides, jsendra, guara i olesa. L'Arròs del Delta de l'Ebre amb DOP tenia ja protegides les varietats bahia, tebre, fonsa, bomba montsianell i gleba i es converteix en el més competitiu en la comercialització d'arròs monovarietal a l'estat espanyol. La modificació del reglament es va iniciar el 2018 i ha permès comercialitzar, amb el segell de qualitat DOP Arròs del Delta de l'Ebre, l'arròs integral i l'arròs ecològic amb l'arròs blanc extra. Les noves varietats, igual que les protegides fins ara, pertanyen a la subespècie japònica.
La varietat jsendra és caracteritza per la resistència al vent per l’alçada de la planta. És una de les varietats més tardanes a la sembra. La varietat guara destaca per ser una de les que millor respon en sòls arenosos. I la varietat Olesa és originària del delta de l'Ebre i el seu gra en cru presenta unes característiques morfològiques sensiblement diferents de la resta. El gra és llarg i té un cicle agronòmic curt, convertint-la en una varietat de cultiu "sostenible" perquè consumeix menys recursos naturals i permet "pràctiques agronòmiques respectuoses amb el medi ambient". Estes varietats destaquen per ser més resistents a malalties com el fong de la Pyricularia, i també a la salinitat del sòl. Són tres varietats "més preparades per a les variacions produïdes pel canvi climàtic", i mantenen la compatibilitat agronòmica i mediambiental amb de la zona del delta de l'Ebre.
La varietat jsendra és caracteritza per la resistència al vent per l’alçada de la planta. És una de les varietats més tardanes a la sembra. La varietat guara destaca per ser una de les que millor respon en sòls arenosos. I la varietat Olesa és originària del delta de l'Ebre i el seu gra en cru presenta unes característiques morfològiques sensiblement diferents de la resta. El gra és llarg i té un cicle agronòmic curt, convertint-la en una varietat de cultiu "sostenible" perquè consumeix menys recursos naturals i permet "pràctiques agronòmiques respectuoses amb el medi ambient". Estes varietats destaquen per ser més resistents a malalties com el fong de la Pyricularia, i també a la salinitat del sòl. Són tres varietats "més preparades per a les variacions produïdes pel canvi climàtic", i mantenen la compatibilitat agronòmica i mediambiental amb de la zona del delta de l'Ebre.