1 de 10

El Govern ha facilitat la creació de 21 empreses i entitats d'economia social a l'Ebre entre els anys 2017 i 2021

L'Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre, ha acompanyat la constitució de 18 d’estos projectes econòmics i 3 més s’han creat gràcies als Projectes Singulars

Roda de premsa a Amposta per passar balanç dels 5 primers anys del programa. | Cedida
per Redacció, Terres de l'Ebre | 30 de juny de 2022 a les 16:55 |
El Govern ha facilitat la creació de 21 noves empreses i entitats d'economia social a Terres de l'Ebre entre els anys 2017 i 2021. L'Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre, ha acompanyat la constitució de 18 d’estos projectes econòmics i 3 més s’han creat gràcies als Projectes Singulars. Tant els Ateneus Cooperatius com els Projectes Singulars són part del Programa d’Economia Social de la Generalitat. Tot plegat, ha generat 180 nous llocs de treball (169 a través dels projectes acompanyats per l’Ateneu Cooperatiu i 11 dels Projectes Singulars). Per fer-ho possible, el Departament d’Empresa i Treball ha invertit un total de 1.875.602 € (1.611.830 € a través de l’Ateneu Cooperatiu i 263.772 € dels Projectes Singulars). A més, en els cinc anys de vida de l’Ateneu, més de 4.300 persones han participat en les activitats que ha organitzat.

Estes dades s’han donat a conèixer a Amposta en la presentació del balanç dels cinc primers anys del Programa d’Economia Social del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat a l'Ateneu Cooperatiu Terres de l’Ebre. A la roda de premsa hi han participat Josep Vidal, director general d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat; Carlos Lamote, de l’Ateneu cooperatiu Terres de l’Ebre i Marisa Bordera, del projecte singular EbrePirineu.


Josep Vidal ha subratllat que en els darrers cinc anys a través dels Ateneus Cooperatius i els Projectes Singulars s’han constituït més d’un miler d’empreses cooperatives i s’han creat uns 5.000 llocs de treball. Estos resultats -ha explicat-, són molt rellevants, sobretot tenint en compte el context de pandèmia dels darrers dos anys, i han fet que des del Programa s’haja apostat per incrementar la inversió en ambdos línies i perquè els Ateneus treballen amb projectes a tres anys vista i no a un com fins ara: «Això els ha de permetre tirar endavant un pla estratègic territorial per fer créixer l’ESS al territori, sempre en espais col·laboratius i fent aliança amb els ajuntaments de cada municipi. En els pròxims anys, continuarem invertint en esta política pública perquè els Ateneus Cooperatius fan que l’economia genere menys desigualtats i siga més justa», ha anunciat.

Per part de l’Ateneu Cooperatiu, Carlos Lamote ha destacat que «el fet de tenir un projecte a tres anys vista ens permet apostar per uns eixos de treball que permeten afavorir la intercooperació i una millor coneixença amb el territori».


En la seua visita a Terres de l’Ebre, el Director General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives, ha pogut conèixer també el projecte singulars EbrePirineu. Marisa Brodera, membre de la iniciativa ha explicat que «el primer projecte singular ens va servir per començar i este segon ens ha servit per millorar, enfortir-nos i fer vincle amb altres cooperatives del territori català».

El projecte EbrePirineu és un projecte d’intercooperació entre la cooperativa Biolord, que es dedica a la producció de pomes ecològiques de muntanya i la cooperativa l’Enllaç de l’Ebre, que és una distribuïdora que agrupa tant a productores com a distribuïdores de producte ecològic de les Terres de l’Ebre. El projecte EbrePirineu consistix en la comercialització conjunta de les pomes del Pirineu juntament amb els productes ecològics més emblemàtics de les Terres de l’Ebre amb l’objectiu d’obrir-se nous mercats i millorar la distribució interna a nivell de grups de consum i consumidores.

En el marc de la visita, també hi ha hagut una trobada amb les entitats impulsores de la Comunalitat Urbana d’Amposta, una nova línia impulsada i finançada pel Programa d’Economia Social destinada a protegir i potenciar la xarxa econòmica urbana a través de l’economia de proximitat als barris i ciutats, donant impuls a nous projectes d’ajuda mútua que neixen de la mà del teixit veïnal i associatiu, del petit comerç, de les xarxes de suport mutu, les associacions veïnals, i les persones treballadores autònomes.

 

 

Participació