11
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
17:24h
El delta de l'Ebre és l'espai idoni i "modèlic" per implementar la producció de microalgues i macroalgues marines, un sector amb moltes potencialitats i molts avantatges. Ho ha avalat un estudi encarregat a la Universitat de la Coruña i altres experts mundials reunits en un workshop a la Ràpita (Montsià) coorganitzat per la FAO - organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació. Les avantatges del Delta són les condicions aqüícoles de les badies, el clima i també que s'hi concentra el 90% de les infraestructures marisqueres i de cultiu de peixos del litoral català, empreses que poden ser pioneres en implantar i compaginar el cultiu d'algues, que la FAO proposa com un dels punts forts del nou hub ebrenc d'economia blava.
La comissió general de Pesca per al Mediterrani de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) i la Unió Europea tenen el propòsit de promoure una indústria d'algues sostenible al Mediterrani. El cultiu d'algues és una "biorefineria" de la qual es pot extreure infinitat de productes i de composicions: fibres, proteïnes, pigments, líquids, substàncies bioactives, carburants, etc. En este context, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha encarregat un estudi d'anàlisi de potencialitats per al desenvolupament de cultius de microalgues i macroalgues al litoral català que ha identificat el delta de l'Ebre com el lloc "més adequat" de la costa catalana on desenvolupar esta indústria.
Javier Cremades és l'autor de la recerca que ha presentat en una jornada internacional de treball este dimecres a l'auditori Sixto Mir a la Ràpita. Cremades considera que les badies tenen les condicions mediambientals per dur a terme esta activitat, per les condicions hidrodinàmiques, la temperatura de l'aigua i la gran qualitat de nutrients que venen dels excrements del cultiu de mol·luscs de la zona o altres que no arriben a ser usats pel fitoplàncton.
"És el lloc modèlic on implementar el sistema complet i d'una manera bonica amb una aqüicultura sostenible, moderna, que diversifica productes i pot ser un model per altres zones mediterrànies", ha defensat Cremades. El científic ha remarcat que tots els nutrients que arriben per la desembocadura de l'Ebre i dels cultius arenícoles del Delta és "l'escenari perfecte" per al cultiu d'algues a curt i mitjà termini.
De fet, l'estudi de la Universitat de la Coruña ja identifica vuit algues autòctones del litoral català – d'un ventall d'una vuitantena d'espècies-, "amb valor comercial" i que complixen "els criteris". "Em quedaria amb dos o tres –dos verdes i una roja- per començar", ha aconsellat Cremades. L'estudi assenyala les Gracilaria per obtenir agar -additiu en la indústria alimentària amb alt contingut proteic; les del gènere Codium – per a productes d'aplicació farmacològica; i les espècies d'Ulva – per a consum humà i animal i també estudiades per a aplicacions en medicina regenerativa per les seues propietats antivirals, antioxidants, anticoagulants i anticancerígenes.
"Cal començar amb algunes, que vaja bé, que el sector aprenga i es vagen comercialitzant. Després es pot estendre, per exemple, a les gàbies de tonyines roges (a l'Ametlla de Mar) o les granges de llobarros (a la badia de Roses), a altres escenaris", ha apostat el científic.
Segons Cremades "el futur de les macroalgues" depèn de cultivar-les i no d'explotar els recursos naturals. La producció de marisc i peix a les badies del Delta fa d'estes empreses les candidates a ser pioneres en muntar sistemes integrats "més complets i diversificats" incorporant el cultiu d'algues. "És un sistema multitròfic que combina espècies de diferents nivells i fa que l'impacte de l'aqüicultura sobre el medi sigui menor", ha detallat l'autor de l'estudi.
Tràmits i permisos
Un dels problemes és la lentituds dels tràmits administratius, de les concessions de terreny marítim terrestre o el nombre d'espècies a cultivar. "Seria interessant poder resoldre estos tràmits amb més agilitat", ha demanat Cremades, un escenari en el qual treballen les administracions. D'una banda, la direcció general de Pesca i Afers Marítims defensa que s'ha generat "l'ecosistema institucional i empresarial – amb ajuts europeus per als productors- perquè el país "no perda este tren".
Qui ho té més fàcil són les que aqüicultors i productors de peixos que ja estan en el sector, però Tudela ha animat altres emprenedors que hauran de demanar concessions de domini públic marítim terrestre. L'Ajuntament de la Ràpita podria reduir els terminis d'estos tràmits a través de la creació d'espais concessionats marítims. "Tota esta feina de les administracions locals configuraran la costa de l'Ebre com a candidats idonis per albergar activitats de producció d'algues", ha assegurat el delegat del Govern ebrenc, Albert Salvadó.
L'alcalde rapitenc Josep Caparrós ha recordat que, més enllà de la badia dels Alfacs, el municipi disposa de més de 300.000 metres quadrats per a la implantació d'indústries, més de 90.000 dels quals primera línia del mar, "idonis" per a activitats marítimes. A la Ràpita també s'està construint el futur centre d'economia blava, un espai per a empreses emergents i innovadores en este sector on el cultiu d'algues pot esdevenir estratègic. "És una aposta estratègica a mitjà i llarg termini, però com a municipi és una oportunitat que no podem dixar perdre i el workshop internacional dixa clares les possibilitats que es deriven de l'ús de la micro i la macro alga", ha apuntat Caparrós.
Un sector per estrenar
A Catalunya hi ha dos empreses que cultiven algues, en concret espirulina, i ho fan en interior, no al mar. Es tracta d'Organa Espirulina d'Almenar (Segrià) i de Microalgae Lab de Tarragona que en la jornada de treball d'este dimecres a la Ràpita, han presentat diversos usos culinaris dels seus productes en diferents propostes d'aperitiu: olives farcides amb espirulina, que sacia, un humus d'espirulina, i torrada amb espirulina fresca amb oli i sal. De postres, s'ha servit albercoc amb xia i iogurt de coco amb la potència de color i esferificacions de ficocianina –pigment blau fotosintètic d'origen natural.
A Tarragona cultiven esta microalga en hivernacles amb tancs d'aigua salobre i a Lleida ho fan en basses petites, de 20 centímetres d'alçada, i amb malles d'ombra per augmentar els nutrients. "Necessita calor, com les hortalisses, bon clima i sol", ha detallat Mario Muñoz, gerent i promotor de Microalgae Lab. "Tenim una aqüicultura ben establerta i les microalgues només es fan en estes empreses, en interior. Ara volem testar i desenvolupar la potencialitat de fer-ho al mar", ha afegit el director general de Pesca.
Arma contra el canvi climàtic
Muñoz ha afegit que l'espirulina és "una planta autosostenible". Treballen amb aigua de pluja i energia solar i per cada quilo de microalgues que produïxen "gairebé 2 quilos de CO2 es treuen de l'atmosfera". A Lleida, a la granja d'Organa tenen 700 metres quadrats productius que suposen un estalvi anual de 70 milions de litres aigua", com ha subratllat Joan Solé CEO de l'empresa. "Cada metre quadrat de cultiu d'espirulina equival a un metre quadrat de bosc tropical pel que fa a la captació de CO2 i d'emissió d'oxigen a l'atmosfera. Per tant, és un aliment que combat el canvi climàtic", ha afegit.
La comissió general de Pesca per al Mediterrani de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura) i la Unió Europea tenen el propòsit de promoure una indústria d'algues sostenible al Mediterrani. El cultiu d'algues és una "biorefineria" de la qual es pot extreure infinitat de productes i de composicions: fibres, proteïnes, pigments, líquids, substàncies bioactives, carburants, etc. En este context, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha encarregat un estudi d'anàlisi de potencialitats per al desenvolupament de cultius de microalgues i macroalgues al litoral català que ha identificat el delta de l'Ebre com el lloc "més adequat" de la costa catalana on desenvolupar esta indústria.
Javier Cremades és l'autor de la recerca que ha presentat en una jornada internacional de treball este dimecres a l'auditori Sixto Mir a la Ràpita. Cremades considera que les badies tenen les condicions mediambientals per dur a terme esta activitat, per les condicions hidrodinàmiques, la temperatura de l'aigua i la gran qualitat de nutrients que venen dels excrements del cultiu de mol·luscs de la zona o altres que no arriben a ser usats pel fitoplàncton.
"És el lloc modèlic on implementar el sistema complet i d'una manera bonica amb una aqüicultura sostenible, moderna, que diversifica productes i pot ser un model per altres zones mediterrànies", ha defensat Cremades. El científic ha remarcat que tots els nutrients que arriben per la desembocadura de l'Ebre i dels cultius arenícoles del Delta és "l'escenari perfecte" per al cultiu d'algues a curt i mitjà termini.
De fet, l'estudi de la Universitat de la Coruña ja identifica vuit algues autòctones del litoral català – d'un ventall d'una vuitantena d'espècies-, "amb valor comercial" i que complixen "els criteris". "Em quedaria amb dos o tres –dos verdes i una roja- per començar", ha aconsellat Cremades. L'estudi assenyala les Gracilaria per obtenir agar -additiu en la indústria alimentària amb alt contingut proteic; les del gènere Codium – per a productes d'aplicació farmacològica; i les espècies d'Ulva – per a consum humà i animal i també estudiades per a aplicacions en medicina regenerativa per les seues propietats antivirals, antioxidants, anticoagulants i anticancerígenes.
"Cal començar amb algunes, que vaja bé, que el sector aprenga i es vagen comercialitzant. Després es pot estendre, per exemple, a les gàbies de tonyines roges (a l'Ametlla de Mar) o les granges de llobarros (a la badia de Roses), a altres escenaris", ha apostat el científic.
Segons Cremades "el futur de les macroalgues" depèn de cultivar-les i no d'explotar els recursos naturals. La producció de marisc i peix a les badies del Delta fa d'estes empreses les candidates a ser pioneres en muntar sistemes integrats "més complets i diversificats" incorporant el cultiu d'algues. "És un sistema multitròfic que combina espècies de diferents nivells i fa que l'impacte de l'aqüicultura sobre el medi sigui menor", ha detallat l'autor de l'estudi.
Tràmits i permisos
Un dels problemes és la lentituds dels tràmits administratius, de les concessions de terreny marítim terrestre o el nombre d'espècies a cultivar. "Seria interessant poder resoldre estos tràmits amb més agilitat", ha demanat Cremades, un escenari en el qual treballen les administracions. D'una banda, la direcció general de Pesca i Afers Marítims defensa que s'ha generat "l'ecosistema institucional i empresarial – amb ajuts europeus per als productors- perquè el país "no perda este tren".
Qui ho té més fàcil són les que aqüicultors i productors de peixos que ja estan en el sector, però Tudela ha animat altres emprenedors que hauran de demanar concessions de domini públic marítim terrestre. L'Ajuntament de la Ràpita podria reduir els terminis d'estos tràmits a través de la creació d'espais concessionats marítims. "Tota esta feina de les administracions locals configuraran la costa de l'Ebre com a candidats idonis per albergar activitats de producció d'algues", ha assegurat el delegat del Govern ebrenc, Albert Salvadó.
L'alcalde rapitenc Josep Caparrós ha recordat que, més enllà de la badia dels Alfacs, el municipi disposa de més de 300.000 metres quadrats per a la implantació d'indústries, més de 90.000 dels quals primera línia del mar, "idonis" per a activitats marítimes. A la Ràpita també s'està construint el futur centre d'economia blava, un espai per a empreses emergents i innovadores en este sector on el cultiu d'algues pot esdevenir estratègic. "És una aposta estratègica a mitjà i llarg termini, però com a municipi és una oportunitat que no podem dixar perdre i el workshop internacional dixa clares les possibilitats que es deriven de l'ús de la micro i la macro alga", ha apuntat Caparrós.
Un sector per estrenar
A Catalunya hi ha dos empreses que cultiven algues, en concret espirulina, i ho fan en interior, no al mar. Es tracta d'Organa Espirulina d'Almenar (Segrià) i de Microalgae Lab de Tarragona que en la jornada de treball d'este dimecres a la Ràpita, han presentat diversos usos culinaris dels seus productes en diferents propostes d'aperitiu: olives farcides amb espirulina, que sacia, un humus d'espirulina, i torrada amb espirulina fresca amb oli i sal. De postres, s'ha servit albercoc amb xia i iogurt de coco amb la potència de color i esferificacions de ficocianina –pigment blau fotosintètic d'origen natural.
A Tarragona cultiven esta microalga en hivernacles amb tancs d'aigua salobre i a Lleida ho fan en basses petites, de 20 centímetres d'alçada, i amb malles d'ombra per augmentar els nutrients. "Necessita calor, com les hortalisses, bon clima i sol", ha detallat Mario Muñoz, gerent i promotor de Microalgae Lab. "Tenim una aqüicultura ben establerta i les microalgues només es fan en estes empreses, en interior. Ara volem testar i desenvolupar la potencialitat de fer-ho al mar", ha afegit el director general de Pesca.
Arma contra el canvi climàtic
Muñoz ha afegit que l'espirulina és "una planta autosostenible". Treballen amb aigua de pluja i energia solar i per cada quilo de microalgues que produïxen "gairebé 2 quilos de CO2 es treuen de l'atmosfera". A Lleida, a la granja d'Organa tenen 700 metres quadrats productius que suposen un estalvi anual de 70 milions de litres aigua", com ha subratllat Joan Solé CEO de l'empresa. "Cada metre quadrat de cultiu d'espirulina equival a un metre quadrat de bosc tropical pel que fa a la captació de CO2 i d'emissió d'oxigen a l'atmosfera. Per tant, és un aliment que combat el canvi climàtic", ha afegit.