1 de 10

​La primera exhumació a la recerca de Joaquim Ferrer Alabern resulta infructuosa

Els seus néts i nétes de l'Aldea treballaran ara per poder obrir una fossa a l’interior del cementeri

Inici dels treballs d'exhumació per localitzar les restes de Joaquim Ferrer Alaber | Cedida
per Sílvia Altadill, Vall-de-Roures | 15 de novembre de 2021 a les 11:33 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de novembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La primera exhumació a la recerca de les restes de Joaquim Ferrer Alabern el moliner de Torredarques (Matarranya) afusellat en 1938 ha resultat infructuosa. El iaio de la família Abril de l’Aldea no va ser enterrat a la tàpia del cementeri de Vall-de-roures, tal com apuntaven els primers indicis.

Els descendents del llavors secretari del Comitè Revolucionari de Ràfals, les Famílies Valldepérez Ferrer, Cervera Ferrer i Andreu Ferrer intentaran ara localitzar les restes mortals del seu iaio a l'interior del cementiri de Vall-de-roures on els arqueòlogues pensen que poden romandre les restes del iaio de la família Abril, de l'Aldea.

Els treballs d'obertura de la fossa on es pensava que podria trobar-se les restes de Joaquim Ferrer Alaver i dos represaliats republicans més es van iniciar el passat 3 de novembre. Els néts de Ferrer i un equip d'arqueòlegs van iniciar la recerca gràcies a l'ajuda de testimonis de l'època que van apuntar que les restes de Joaquim es podrien trobar al peu de dues creus de fusta situades a la paret del cementiri de Vall-de-roures.
 

Familiars, el grup d'arqueòlogues i el president de las Pozas de Caudé Foto: Cedida



L’obertura de la fossa, però, no ha estat reeixida. L’únic que han trobat els arqueòlegs en este punt ha estat el que sembla una antiga jardinera. "Els arqueòlegs pensen que les restes podrien estar a l'interior del cementiri, ja que els afusellaments sovint es feien contra les tàpies i és possible que la fossa es trobe a l'interior del cementiri", explica a l’aguaita.cat Carme Abril, néta de Joaquim Ferrer Alabern. "Emocionalment és dur, tens uns indicis i esperances i quan veus que de moment no troben res, és un cop molt gran”, afegeix.

No obstant, els néts asseguren que no tiraran la tovallola i que continuaran fins al final, convençuts que la vida a poc a poc anirà lligant els cabdells que un dia va separar la Guerra i que podran enterrar les restes del iaio amb la seua muller, Concepción Puig Garcia.


Ara els esforços se centraran en trobar informació concloent que els permeta obrir una fossa a l’interior del cementeri. "Per iniciar una l’exhumació o obrir una Fossa, com en este primer intent, hem d'aportar un document escrit que detalle una sèrie d'indicis que en aquell lloc concret es poden trobar les restes mortals d'algun dels afusellats de Guerra”, explica Abril.

La família i el grup d'arqueòlegs que els acompanyen creuen que pot haver-hi encara gent que conega els fets i puga ajudar a aclarir on van ser dipositades les restes i és de vital importància per continuar estirant el fil i demanar els permisos per continuar amb les excavacions. Les dificultats, però, són evidents: "Costa moltíssim trobar testimonis. Sembla mentida, però encara tenen temor a parlar. Tot i que hem trobat molta gent se'ns apropa i ens dóna ànims", afirma la néta. Són les ferides obertes d'una guerra que no han acabat de cicatritzar i la temor i el record gravat de tots els abusos viscuts en acabar el conflicte. Tristesa, separacions familiars, morts i desapareguts i el silenci que acompanya les persones que van viure aquells temps difícils com a mecanisme de defensa per tirar endavant.


Els néts del llavors secretari del Comitè Revolucionari de Ràfals continuaran treballant per intentar localitzar les restes mortals del seu avi a Vall-de-roures. "Si trobem indicis podem continuar la recerca amb els permisos pertinents del Govern de l'Aragó". "És un procés lent en el qual aprens molt emocionalment. És difícil, però ens en sortirem", reafirma Carme.

Qualsevol persona que puga aportar informació sobre el cas o recordi l'afusellament pot dirigir un correu a pozosdecaude@nodo50.org i el telèfon 691 670 181. L'associació memorialista Pozos de Caudé, a petició de la família ha fet els tràmits per aconseguir un ajut de 5.000 euros concedits pel Govern central per fer les gestions prèvies i impulsar els treballs d'excavació que s'han de dut a terme estes darreres setmanes aprofitant l'exhumació d'una fossa més gran a Alcanyís.
 

Arqueòleg i membres de la família Abril col·laborant en les tasques de recerca Foto: Cedida



Des que es va constituir l'any 2004, esta associació ha localitzat una vintena de fosses, a partir dels testimonis de la gent dels pobles, conversant amb els supervivents, veïns o descendents que algun dia hagueren pogut escoltar els cas dels desapareguts o afusellats de Guerra, a  vegades partint només de converses amb els iaios i famílies dels pobles, xerrades que els han guiat cap a cementeris, cunetes, pinars, boscos, camps llaurats...

És el cas de bona part dels familiars de la desena de cossos que ha pogut recuperar de l'oblit esta entitat i és també el cas dels néts de Joaquim Ferrer, que desitgen enterrar l'avi dignament al costat de la seua iaia que va morir amb esta esperança.

Amb la Carme parlem dels silencis dels iaios que van anar a la Guerra Civil. I coincidim que la poca o molta memòria que conserven els néts i nétes d'aquell temps és gràcies a les dones dels que van anar al Front, les nostres iaies.

Ara, però cal continuar amb els tràmits i permisos per poder excavar a l'interior del cementiri on sovint afusellaven a la gent de cara a la tàpia. Cal superar les traves burocràtiques, aconseguir els permisos, saltar la barrera de la por i que els pocs supervivents o gent que puga aportar dades ajuden a recompondre la història de la família Abril, que és la història de tantes famílies envoltades de silencis i peces que no encaixen.

Fossa oberta a l'exterior del cementeri de Vall-de-Roures a la recerca de Joaquim Ferrer Alaber Foto: Cedida

 

Participació