14
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
11:54h
L'IRTA de la Ràpita treballarà en un projecte europeu per conèixer els mecanismes d'adquisició de resistències bacterianes per part de les ostres. Una de les amenaces més importants per a la salut humana en els propers anys és el de les resistències antibiòtiques i, en particular, les que puguin adquirir-se mitjançant la ingesta d'aliments. Així i tot, hi ha poca investigació pel que fa al marisc, per això des de l'IRTA s'ha volgut posar el focus en les ostres, que seran les protagonistes del projecte SPARE-SEA, en el qual es treballarà els pròxims 3 anys, amb l'objectiu de millorar la pràctica del seu cultiu, reduir la propagació d'estes resistències antibiòtiques i el seu impacte en la salut humana.
"La resistència als antibiòtics es pot moure entre unes espècies bacterianes i altres amb una facilitat sorprenent. Encara que els bacteris del marisc no solen afectar els humans, hi ha algunes espècies de bacteris que poden passar de les ostres a les persones, ja que el marisc es menja cru amb freqüència o només lleugerament cuinat", apuntava Karl Andree, investigador de l'IRTA del programa d'Aqüicultura. Per tant, assenyalen des del projecte, una reducció dels bacteris resistents als antibiòtics en els aliments suposa una millora general de la salut humana.
Els investigadors de l'IRTA pretenen fer l'anàlisi genètica comparativa de les ostres que van rebre en algun moment un tractament antibiòtic en les fases de cria larvària, amb les ostres silvestres, a fi de conèixer fins a quin punt l'ús d'antibiòtics, en els processos de producció comercial, afecta l'abundància i diversitat de bacteris resistents en les ostres. Així i tot, destaquen que l'ús d'antibiòtics en l'aqüicultura europea es troba molt regulat i restringit.
El projecte SPARE-SEA s'enquadra dins la Iniciativa Científica Estratègica de Reducció d'antimicrobians en la producció animal de l'IRTA i és finançat per l'ERANET amb un pressupost de 975.723 euros per als seus tres anys de durada.
"La resistència als antibiòtics es pot moure entre unes espècies bacterianes i altres amb una facilitat sorprenent. Encara que els bacteris del marisc no solen afectar els humans, hi ha algunes espècies de bacteris que poden passar de les ostres a les persones, ja que el marisc es menja cru amb freqüència o només lleugerament cuinat", apuntava Karl Andree, investigador de l'IRTA del programa d'Aqüicultura. Per tant, assenyalen des del projecte, una reducció dels bacteris resistents als antibiòtics en els aliments suposa una millora general de la salut humana.
Els investigadors de l'IRTA pretenen fer l'anàlisi genètica comparativa de les ostres que van rebre en algun moment un tractament antibiòtic en les fases de cria larvària, amb les ostres silvestres, a fi de conèixer fins a quin punt l'ús d'antibiòtics, en els processos de producció comercial, afecta l'abundància i diversitat de bacteris resistents en les ostres. Així i tot, destaquen que l'ús d'antibiòtics en l'aqüicultura europea es troba molt regulat i restringit.
El projecte SPARE-SEA s'enquadra dins la Iniciativa Científica Estratègica de Reducció d'antimicrobians en la producció animal de l'IRTA i és finançat per l'ERANET amb un pressupost de 975.723 euros per als seus tres anys de durada.