La diversificació econòmica i el medi ambient: les grans problemàtiques de la Ribera d'Ebre

Consulta quines són les temàtiques que marcaran la campanya a la comarca de cara a les eleccions del 26 de maig

Pla general de la central nuclear d'Ascó amb el grup d'emergències fent maniobres al peu de la torre de refrigeració.
Pla general de la central nuclear d'Ascó amb el grup d'emergències fent maniobres al peu de la torre de refrigeració. | ACN
Aguaita.cat
17 de maig del 2019
Actualitzat a les 9:06h
 
La Ribera d’Ebre s'enfronta a un repte cabdal: la necessitat de buscar un equilibri econòmic que permeta sortir del monocultiu energètic i industrial que ha regnat a la comarca durant dècades. L'estructura industrial se centra en el sector elèctric, amb les dues centrals hidroelèctriques de Riba-roja d'Ebre i Flix, i la implantació, l'any 1975, de la central nuclear d'Ascó amb dos grups reactors. L'horitzó de tancament nuclear és vist més com un perill que com una oportunitat de diversificació, en una comarca en què el pes industrial ha estat un factor diferencial molt arrelat a l'ADN d'alguns municipis, com Flix i Ascó.

També el tancament progressiu de la química de Flix, que va arribar a donar feina a 1.600 treballadors, ha passat de ser una amenaça a una realitat que imposa més inquietud en el futur. Paradoxalment, el PIB de la Ribera d’Ebre és de 44.400 euros anuals per habitant, segons dades de l'Idescat, però igualment rellevant és tenir en compte que, en l'últim indicador, corresponent al 2016, el PIB ha experimentat la disminució més accentuada del país, un -11,6%.

La descontaminació de l'embassament de Flix, per concloure, i el nou macroabocador projectat al municipi de Riba-roja d’Ebre són les dues qüestions ambientals que pesen sobre una comarca que s'ha sabut mobilitzar com la primera davant projectes que periòdicament l'amenacen ambientalment, com el projecte d'Enron o el transvasament de l'Ebre. Amb tot, el valor del riu i el paisatge obre perspectives turístiques que cal sondejar i explotar.

Pel que fa a les infraestructures i comunicacions, ni l'Eix de l'Ebre eternament per desdoblar, ni el servei ferroviari en progressiu procés de degradació són suficients per garantir una bona mobilitat en una comarca interior on les necessitats de connexió, almenys intercomarcals, haurien de ser especialment ateses en pro de l'equilibri territorial.

El problema sanitari

La qüestió sanitària és un altre dels temes que preocupen a la comarca, que té com a centre de referència l'Hospital de Móra d’Ebre. Un centre que ha protagonitzat en els últims mesos la protesta dels seus treballadors per anys de desinversió que l'han deixat obsolet i les queixes per la gestió del grup Sagessa, immers en nombrosos escàndols judicials, Ara s'anuncien inversions milionàries per renovar-lo, amb dependència del CatSalut. El Departament de Salut invertirà 5 milions d'euros durant els pròxims quatre anys per renovar les instal·lacions i equipaments tecnològics de l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre.

El despoblament, lligat en bona part als aspectes anteriors, amb el declivi del petit comerç que comporta i els efectes sobre l'ensenyament, també la crisi general que afecta l'agricultura o els problemes de seguretat a les àrees rurals són altres qüestions a les que hauran de fer front els futurs governs municipals.

Per tornar a la notícia principal, amb tots els enllaços a les 42 comarques i les 10 problemàtiques, pots clicar aquí.

Les problemàtiques que marquen la campanya electoral a cada comarca