Les primeres 145.000 llavors d'ostra rissada tractades al centre de l'IRTA de la Ràpita es desenvolupen ja submergides a les aigües de les badies dels Alfacs i del Fangar. Els productors han rebut este dijous el primer contingent en el marc del projecte per posar en marxa una llavorera d'ostra. A partir de la varietat autòctona, els tècnics de l'IRTA han tractat durant quatre mesos les llavors per fer-les més resistents a les temperatures i els patògens que les ataquen. A partir d'ara experts i productors podran comprovar la seua adaptació al medi i creixement fins a la mida comercial al llarg d'entre deu mesos i un any. Davant la vulnerabilitat del musclo, el sector veu una alternativa en el creixement de la producció d'ostra.

L'encàrrec del departament d'Agricultura a l'IRTA de posar en marxa un viver de llavors d'ostra al delta de l'Ebre hauria de servir, principalment, perquè els productors puguen "tancar el cicle", garantint una producció autòctona durant tot el procés, sense haver de recórrer anualment a les costoses importacions, principalment de França, segons ha apuntat el director general de Pesca, Antoni Espanya.

La qüestió econòmica, així com el factor estratègic de reduir la dependència dins d'un món incert amb conflictes i pandèmies que poden sacsejar els mercats, no són però els únic arguments. Tot i que, a priori més resistent davant les altes temperatures que en el context de canvi climàtic poden portar les aigües de les badies a superar els 30 graus a l'estiu, les llavors d'ostra són molt sensibles als patògens -molts dels quals forans- fet que genera una elevada taxa de mortalitat, entre el 30 i el 50%, segons el sector.

"Moltes vegades la llavor d'ostra que importem de fora, al no estar adaptada aquí al territori, té unes patologies latents que es desenvolupen aquí. I el fet que les produïm aquí, ja descartem una part important de la problemàtica que té l'ostra", ha subratllat Espanya.

A partir de la varietat autòctona del Delta, l'IRTA n'han seleccionat i tractat els exemplars reproductors que millor s'adapten al seu entorn. "Un reproductor que ja ha suportat temperatures de 30 graus, un reproductor que també està habituat a l'aportació d'aigua dolça dels arrossars que tenim des del mes d'abril fins al mes de setembre, quan es fa la collita d'arròs, i realment veure quins resultats, mortalitat, creixement", ha argumentat l'investigador del centre rapitenc, Ignasi Gairin.

Adaptar la producció a la demanda

A banda de la resistència i desenvolupament de les ostres, el projecte també estudiarà com afavorir que el mol·lusc obtingut tinga una forma més arrodonida, atesa la major demanda que tenen. En el futur, un dels reptes que el sector planteja als experts de l'IRTA és la possibilitat de disposar de llavors "triploides". Són les que no desoven a la primavera i es mantenen plenes, sobretot al juliol i agost, quan es dispara la demanda.

Després d'induir la posta dels reproductors amb xocs tèrmics, les llavors s'han desenvolupat durant quatre mesos a les instal·lacions del centre de recerca de la Ràpita fins arribar als 2 mil·límetres. Un cop sembrades sota a l'aigua, ja a les batees, caldrà esperar entre deu i dotze mesos perquè puga agafar la mida comercial i treure conclusions sobre l'efectivitat del projecte.

Les instal·lacions de l'IRTA poden arribar a generar un dels quatre milions de llavors que el sector productor deltaic necessita cada any. "Si els resultats són bons, es podrien plantejar fer ells mateixos la producció en un altre terreny del Delta", ha apuntat Gairin, tot recordant que el projecte emula tècnicament el que ja s'ha fet en l'àmbit de la cria de cloïsses o altres bivalves.

La transferència de coneixement, doncs, podria permetre posar en marxa un viver a escala més industrial.

Guanyar terreny al musclo

El sector ha aplaudit la idea davant dels beneficis que representa poder garantir tot el cicle al mateix Delta i, alhora, com fer front els reptes que li planteja en este  moment el canvi climàtic o les malalties associades que condicionen la producció. A diferència del musclo, la resistència de l'ostra a les altes temperatures, a més, podria afavorir l'impuls del seu conreu al delta de l'Ebre.

Actualment se'n produeixen entre 700.000 i 800.000 quilos anuals, davant dels 3 milions de quilos de musclos. "És molt probable que en uns quants anys s'iguale la producció. Una, per la pròpia demanda, per les tasques de promoció i pedagogia sobre el producte. Però les aigües s'està canviant i l'ostra s'adapta molt bé", ha apuntat Albert Grasa, productor de mol·luscos de la badia dels Alfacs.

A banda de l'IRTA i el mateix sector, en el projecte hi prenen part l'Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya (IEPAAC).

Té una durada de quatre anys i vol servir també, aprofitant l'experiència del mateix IEPAAC, per formar l'alumnat en pràctiques d’este centre formatiu. El projecte està dotat amb un pressupost de 437.459 euros provinents dels fons de l’impost a les nuclears.