Una nova plataforma ciutadana s'ha començat a organitzar davant de la falta d'informació i transparència del projecte de la gigafactoria d'IA que podria instal·lar-se a Móra la Nova i que serà de les més grans d'Europa. L'organització vol fomentar el debat públic sobre el projecte, que alerten que tindrà un consum energètic i hídric molt elevat.
A més, denuncien que suposa una gran inversió pública, però genera poca ocupació i, al mateix temps, afavoreix una tecnologia que destrueix molts llocs de treball. Amb el nom 'Aturem la gigafactoria d'IA', el col·lectiu es presenta este dijous al vespre al Casal de Miravet, on diferents experts plantejaran les possibles implicacions dels macroprojectes electrointensius.
La possible implantació d'una gigafactoria a Móra la Nova i la falta d'un debat públic al voltant del projecte, ha portat entitats socials, sindicals i ecologistes del territori ha impulsat la nova plataforma ciutadana. La iniciativa va sorgir després que es prohibís un col·loqui sobre el projecte a Móra la Nova, una conferència que es va acabar celebrant al municipi veí de Móra d'Ebre amb una gran participació ciutadana.
"Vam veure que era una necessitat per al territori i de servei crear una plataforma i informar la gent de totes les conseqüències que té una gigafactoria com la que volen instal·lar", ha explicat Aleix Carbó, secretari d'Acció Social de la CGT Terres de l'Ebre. Juntament amb la CGT, el moviment ve impulsat per GEPEC-EdC, Ecologistes en Acció, Terra Alta Viva, Sediments o Terra i Pau.
Els impulsors inicien ara "un procés de replegament de forces" per generar coneixement sobre estes gigafactories i fer-la arribar a la ciutadania, i contrarestar la visió acrítica que fan arribar els representants polítics, tenint en compte que la instal·lació de la factoria d'IA pot impulsar la creació d'un gran hub d'indústries electrointensives a la zona.
Aigua, energia i control de dades
Basant-se en el funcionament i consums d'altres indústries similiars, s'alerta que una gigafactoria, com la de Móra la Nova, d'uns 600 megawatts, podria consumir entre 12 i 24 milions de litres d'aigua al dia i l'energia que consumeix un país com Malta o Letònia. També es qüestiona la relació entre la inversió pública, que anirà dels 3.000 als 5.000 milions d'euros, i els llocs de treball, que es calcula que serien uns 150.
Carbó ha comparat les xifres amb els 7.000 llocs de treball que generen els 335 milions d'euros d'inversió anual de la sanitat pública a les Terres de l'Ebre. "Tenim serveis socials públics bastant tensats i col·lapsats, sobretot la sanitat i l'educació, i alhora volen invertir una quantitat de milions d'euros que gairebé solucionaria tots els problemes que tenim a Terres de l'Ebre", ha afegit el secretari d'Acció Social de la CGT.
En este sentit, també alerten que la instal·lació electrointensiva podria comportar la construcció de noves infraestructures energètiques, com línies de molt alta tensió (MAT). "Ja som un territori creador d'energia i no sé fins a quin punt podem continuar absorbint este tipus d'economies que no aporten res al territori i s'aprofiten del despoblament i l'envelliment", ha denunciat Aleix Carbó.
La plataforma també que planteja dubtes sobre el model econòmic i tecnològic que va associat a este tipus de projectes, sobretot per l'impacte de la intel·ligència artificial en l'ocupació i la protecció de dades, i la concentració de poder econòmic i de dades en mans de poques corporacions. De totes estes qüestions en parlaran este dijous, en la presentació de la plataforma a Miravet, Sergi Saladié, geògraf de la URV, Joan Carles López, expert en geobiologia i descontaminació electromagnètica, i Ramon López de Mántaras, científic pioner de la intel·ligència artificial a Europa.
