L'Informe d'Economia Local i Regional 2024 elaborat per la Càtedra d'Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) mostra que les Terres de l'Ebre van tancar el 2024 amb dades positives en ocupació, activitat industrial i demografia. "L'estructura productiva ebrenca mostra símptomes clars de reactivació, especialment en indústria i serveis. Però cal no oblidar que arrosseguem desequilibris territorials i sectorials greus: el primari continua en caiguda lliure, el treball autònom retrocedeix i comarques com la Terra Alta segueixen perdent població", ha explicat el director de la Càtedra, Miquel Àngel Bové.

A les Terres de l'Ebre la taxa d'atur es va situar al 12,67% al tancament de 2024, una millora significativa respecte al 14,88% de l'any anterior. Comparativament, Catalunya es va situar al 9,35%.

Des de 2019, la regió ha guanyat un 9,3% d'ocupats i han reduït un 10,4% els aturats. Este descens de l'atur s'ha distribuït de forma desigual entre sectors. 

El sector industrial ha esdevingut el motor del creixement ebrenc. El Valor Afegit Brut (VAB) industrial va augmentar un 4,1% el 2023, amb una participació del 40,8% sobre el conjunt de l’activitat econòmica. Este pes duplica el del conjunt de Catalunya (19%) i respon, en bona part, a la importància del sector energètic a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

Les manufactures també han contribuït positivament, però de forma molt més moderada (+0,7%), amb un pes dins la indústria del 28,2%. En termes acumulats, entre el 2013 i el 2023, la producció manufacturera ha crescut un 23,9% a les Terres de l'Ebre, amb el Montsià al capdavant (+24,3%). Els subsectors més rellevants en ocupació són l’alimentació (25,3%), el paper (10,3%) i el cautxú i plàstics (10,2%).

El pes del sector serveis i del sector públic

Els serveis, tot i moderar el seu creixement (+3,2%) respecte a anys anteriors, continuen generant la major part de l'ocupació. El sector públic hi té un pes especialment destacat, i representa el 27% dels llocs de treball i el 24,7% del VAB dels serveis, molt per sobre de la mitjana catalana (21%).

Per comarques, destaca el Baix Ebre, on el sector públic representa el 18,7% del VAB comarcal, i el sector educatiu creix un 8,5%. Al Montsià, la dinamització es concentra en l’administració (+4,7%), mentre que a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta ho fa en serveis sanitaris i socials (+4,4% i +5,2%, respectivament).

En canvi, el sector primari continua sent el més feble. El seu VAB va caure un 15,3% el 2023, i l'afiliació es va reduir un 4,2%. Tot i el repunt de la renda agrària a nivell de Catalunya (+18,9%) gràcies a la caiguda de costos, a les Terres de lEbre el sector arrossega una crisi estructural.

Pel que fa a la demografia, el 2024 és el cinquè any consecutiu de creixement de la població ebrenca, que ha guanyat 2.418 habitants, fins als 186.915. Tot i això, encara no s'ha recuperat el màxim històric del 2012 (191.812 habitants). La taxa de creixement (1,31%) és lleugerament inferior a la del 2023 (1,53%) i per sota de la catalana (1,59%).