La producció d'oli certificat amb la marca de garantia Farga Mil·lenària tanca una "campanya excel·lent", amb uns 6.000 litres d'oli produït per oliveres mil·lenàries del territori del Sénia, entre Catalunya i País Valencià. En els últims anys, el nombre de productors de la marca s'ha multiplicat per quatre. Actualment, hi ha setze empreses productores que conserven i exploten uns 700 exemplars d'estos arbres monumentals.
El cens de 2025 s'ha tancat amb 7.784 oliveres mil·lenàries. La Mancomunitat de la Taula de Sénia ha celebrat a Ulldecona el 13è Congrés d'Olivers Mil·lenaris en què s'ha reivindicat el paper del cultiu i el consum d'oli d'oliveres mil·lenàries amb la salut i la biodiversitat.
Com és tendència el sector oleícola ebrenc, la campanya de collita s'ha avançat també en les oliveres monumentals i va començar el 3 d'octubre. La recol·lecta primerenca del fruit es fa per adaptació al "nou clima" i per produir "uns olis més verds, afruitats, i amb unes característiques organolèptiques fantàstiques". "El canvi climàtic fa que cada any el procés de maduració sigui més aviat i els productors s'adapten al que el mercat demanda. Anem ajustant-nos a aquests gustos del consumidor", ha explicat la gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia, Tere Adell.
Més productors i més qualitat
Des que es va posar en la producció d'olis certificats d'oliveres mil·lenàries, s'ha passat de quatre a setze empreses productores. "Estem molt contents perquè cada vegada la gent veu la conveniència d'estar dintre de la marca de garantia", ha agraït la gerent de la Mancomunitat. Adell ha afegit que també s'ha evolucionat significativament amb la qualitat del producte. "Els primers anys, els productors tenien més dificultats per passar tot el procés de certificació, però ara la gran majoria el passen sense cap problema i això demostra que es fan olis de millor qualitat", ha reivindicat.
Les estratègies de comercialització dels setze productors són diferents. N'hi ha de centrats en el mercat de proximitat, altres en el mercat català i estatal, però també hi ha marques molt especialitzades en l'exportació d'este oli certificat a països europeus o "llocs molt més exòtics" com Austràlia, Corea o Japó. "És interessant la distribució que s'està fent d'aquests olis arreu del món", ha apuntat Tere Adell.
Joan Gòdia, director general d'Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, ha destacat que amb el reconeixement de les oliveres mil·lenàries s'estigui impulsant una millor qualitat productiva dels olis certificats, que a la vegada, permeten al productor "guanyar-se la vida" mentre "protegeixen aquest patrimoni increïble". Gòdia ha alertat que Catalunya té un gran reconeixement gastronòmic pels seus productes, però que cal que els cultius siguin rendibles per als productors i es reconeix la feina del sector primari.
Els ajuts de la llei
El director general ha explicat que el Govern treballa en el reglament de la nova llei catalana de protecció de les oliveres mil·lenàries, que la Taula del Sénia confia que es pugui desplegar en el primer trimestre del 2026, un cop s'ha enllestit enguany la catalogació d'exemplars monumentals, 3.481 a Catalunya segons el cens de 2025, presentat en el Congrés. Amb el reglament, es podran "definir els ajuts i subvencions" per als propietaris que conserven este patrimoni agrícola, ja que "cultivar una olivera mil·lenària suposa més treball, més esforç i més cost econòmic", que requereix "una compensació".
Olives i càncer
A més del balanç de la campanya, el 13è Congrés d'Olivers Mil·lenaris del Territori Sénia també ha posat l'accent en el paper del conreu oleícola en la biodiversitat i la salut. Un dels productors d'estos olis certificats, Jesús Miralles Porcar, gerent de Sabor del Temps, treballa amb la Universitat Jaume I de Castelló en estudis sobre l'impacte de l'oliva en malalties cancerígenes. En concret, des de 2021, s'investiga la varietat autòctona d'oliva marfil, com es coneix a l'Ebre, o blanca, com la coneixen a Castelló.
L'oliva marfil és usada en problemes de patògens, com els fongs. "Sabíem que s'utilitzava en les llagues que els cavalls es feien amb les corretges. Com que és amarga i molt picant, els animals no s'ho llepaven i s'anaven curant", ha contat Miralles. En l'anàlisi dels beneficis antioxidants de la varietat, la Universitat de Córdoba, el 2023, va determinar que esta varietat "sobre expressa l'àcid oleanòlic, que és cicatritzant, perquè fa emigrar les cèl·lules frontereres de les ferides cap al centre".
L'estudi de la Universitat de Castelló (UJI), amb una durada de quatre anys, l'ha posat a prova per "mitigar el creixement de l'adenocarcinoma de mama MCF7 i de colon H29", amb resultat d'inhibició del 30% i 31%, respectivament. Este pròxim dilluns, la facultat de Salut de l'UJI i l'Hospital provincial de Castelló, a través de la Unitat de Teràpies Avançades, comencen una investigació preclínica amb cèl·lules mare i amb teixits derivats directament de pacients, per veure quin és l'impacte de l'oliva marfil en el càncer de còlon H29, el de mama MCF7, i també el de pàncrees LCA1 i la leucèmia.
