FRENTE DE ARAGON
El glorioso ejercito de la lengua española ha quebrantado las primeras líneas del separatismo catalán en el frente de Aragón, en el Área Oriental. Los tercios de Requetés como aquellos invencibles almogávares han derrotado las posiciones avanzadas enemigas y la bandera del LAPAO ya ondea en aquellos campos de España...
FRENTE BALEAR
Las aguerridas brigadas de fieros leones españoles capitaneadas por Bauzà, han roto las trincheras rojas y separatistas desterrando la perniciosa lengua catalana de las aulas de les Illes.
FRENTE DE VALENCIA
Cuerpos de élite de nuestros bravos legionarios, en una heroica acción llevada a cabo en el Parlament, han vetado para siempre el pernicioso nombre de "País Valencià".
Fent un simple exercici d'enumeració dels atacs contra Catalunya dels darrers 15 dies, són tan nombrosos que és ben fàcil deduir que tota aquesta estratègia ha estat elaborada, estudiada i pensada en algun obscur despatx, no sabem si del CNI o potser dels baixos de la Moncloa. El cert és que a la revista Interviú, poc sospitosa d'independentista, es feia pública una noticia en què es parlava d'una operació en tota regla anomenada "Horizonte Después", que portava a terme el CNI, pagada per tots els contribuents de l'Estat, per tal de desestabilitzar i desprestigiar el catalanisme polític.
A la campanya contra Catalunya, s'hi ha sumat un ampli espectre polític que va des dels franquistes preconstitucionals més recalcitrants, extrema dreta pura i dura del PP, passant pels centristes, liberals, socialistes, republicans i fins i tot algun sector de Izquierda Unida. Tots tenen una cosa en comú, a tots els uneix aquesta guerra contra el que ells anomenen "El separatismo catalán". El pitjor del mals que pateix i ha patit Espanya.
No tots els espanyols són anticatalans, ni molt menys, crec que la dreta reaccionaria del PP oculta mitja Espanya. Des de Catalunya, ja fa mesos que s'espera la reacció d'aquesta Espanya civilitzada, oberta, generosa, la de les arts i les lletres que enlluerna el món, l'Espanya culta, que faci callar a tots aquells que neguen a Catalunya la seua entitat com a nació, la seua llengua i el dret que tenim com a poble a decidir democràticament el nostre futur, de forma pacífica i sense violències.
Tots sabem que aquest conflicte entre Espanya i Catalunya ve de lluny. Històricament, l'espanyolisme més ranci, dirigit pels franquistes, considera la qüestió catalana una operació bèllica, aquí no és possible cap tipus de negociació. Però actualment i per sort, els exercits ja no són militars, sinó que han estat substituïts pels tribunals de justícia. Tot l'aparell Judicial controlat pels que tenen aquest visió monolítica d'Espanya funciona com un exèrcit que ha de derrotar el "separatismo catalan" en tots els teatres de la guerra. Ja només faltarà la propera revisió del Tribunal Constitucional, amb què el PP pensa substituir els magistrats considerats més progressistes. Imagineu-vos: si són progressistes els que van passar el ribot per l'Estatut, com seran els que ara posarà el PP? Garratibats, quedarem tots els catalans!
L'ofensiva contra Catalunya no es deturarà davant de res.
En primer lloc, destruir la llengua catalana en tots els terrenys, acorralar-la, canviar-li el nom i negar-la, perquè aquest és l'emblema més sensible de la nostra identitat com a poble. En segon lloc, convertir els catalans en els enemics públics, els més odiats de tota la nació espanyola (els catalans hem estat sempre els "jueus agarrats" en tots els seus acudits). Tercer, ofegar-nos econòmicament, que haguem de pidolar els diners que ells abans requisen d'aquí, del nostre país, via impostos. Quart, dividir-nos entre catalans, fomentar totes les baralles possibles, tants caps, tants barrets. Cinquè, acusar el catalanisme dels defectes que ells pateixen i intenten ocultar davant dels europeus: que són franquistes reciclats, ideologia germana dels nazis, que encara es neguen avui, el 2013, a condemnar formalment el cop d'Estat de Franco del 18 de juliol de 1936. I per últim, el que pretenen és deshumanitzar-nos, és a dir, convertir els independentistes catalans directament en terroristes indesitjables, bandolers sense entranyes, la pitjor escòria humana, pitjors que els nazis o que els islamistes més radicals. Si convé, no dubtaran d'empastifar amb males arts el procés sobiranista català, com ja van fer en plena campanya electoral i no els tremolarà el pols perquè, d'enredar la troca, en són uns veritables campions. D'aquesta forma desprestigiaran davant del món aquest moviment d'alliberament nacional que només demana que aquesta qüestió es resolgui de forma civilitzada i democràtica amb un referèndum net i controlat per la comunitat internacional.
Però, a hores d'ara, només tinc preguntes:
A Catalunya, encara queden ingenus que es pensen que Espanya ens deixarà fer un referèndum? Algú es creu que Espanya ens deixarà marxar? D'altra banda... Tampoc podem ser espanyols a la força. No ens poden obligar a ser espanyols! Aleshores... Què podem fer?
Potser la resposta estigui a les paraules que va dir l'expresident Jordi Pujol a l'excel·lent reportatge del programa Sense Ficció: "Pujol/Catalunya. El consell de guerra", que es va emetre a TV3. Potser es tracta de l'honor, de la dignitat, tal vegada es tracta de fer, per una vegada, allò que ens toca com a catalans.