Heretaràs la terra

En aquella oficina del carrer Tallers /obriràs la carta i rebràs tots els terrenys,...

per Marc Duch Barrera, 15 d'agost de 2015 a les 13:44 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Pagesos llaurant un camp de blat.


Heretaràs la terra, no en sabràs què fer.

Heretaràs la terra, aquella amb tarongers,
garrofers, auliveres o ametllers.
També sense oblidar verdures i ginjolers
 

En aquella oficina del carrer Tallers
obriràs la carta i rebràs tots els terrenys.
Cop de cotxe al migdia i a la tarde ja hi ets
A la comarca dels vells temps.
 
Baixaràs del cotxe negre amb sabata de pell
Pantaló prim agafat, cinturó fosc estret
Camisa blanca i nova, tot el clenxau al vent.
Heretarás la terra i no en sabràs què fer.
 
Unes passes més enllà trobaràs una espasa
o una canya, que més dóna. Al tros o
a la ribera, la imaginació és poder.
I jo era el més gran de tots aquells guerrers.
 
Però han passat molts anys, i jo ja no en sé res,
de tenir cura dels arbres fruiters
ni quan asllemenar, ni quan regar ni quan plegar
la terra se m’escapa com les paraules de mon iaio,
                                                                                                el pagés.
Ara és quan m’adono que he perdut tot aquell ser
Les paraules de ma mare em ressonen pel cervell
Qui perd els orígens perd la identitat
I jo ho he perdut tot de Barcelona en atrás.
 
¿Serà hora de reconèixer que m’he equivocat
tornar a baixar els caps de setmana,
Aprendre un l’ofici ben vell.
O vendre-m’ho tot i no pensar-hi més?
 
Com he de parlar d’aixades i d’arruixar?
Com he de contractar els jornalers?
Com els he de manar sobre allò a fer
Si he heretat la terra i no en sé res.
 
Del sec de la garriga, a la ribera
Al delta i a les terres de l’arrós.
Allà on perseguia patets i cullerots
Allà tampoc en sé, ni de bon tros.
 
Assentat al morro del cotxe i veient com va caient el sol m’adono que les tardes d’estiu són molt llargues, però que dins el despatx totes passen igual. Per això prenc la ferma decisió d’abandonar una part de la vida civita. Els cap de setmana passaré a ser un ebrenc més, passaré a pujar muntanyes, a conrear un tros, baixaré a la terra dels iaios i em dedicaré en cos i ànima al repòs. Farem cocs, jugarem a la morra i veurem licor d’arròs.

Em quedaré el tros preferit  de quan era petit: en ell faré una caseta xalet, li posaré una barbacoa, li posaré un petit hort. Ens trobarem amb el germà i la padrina, em trobaré amb els amics. Juro que els divendres deixaré l’ordinador, em vestiré d’esport i aniré a la comarca que porto penjada al coll. Pocs ho llegireu, i menys vos hi heu trobat. Però esta passada serà cada cop més normal. El dia que t’hi trobes pensa amb el cor i no amb el cap. Al final estes terres se les van guanyar els teus abans, amb treballs i sang: assentat als marges que van fer els jornalers, acaricia els arbres siguen o no fruiters.  Descansa, olora i potser actuaràs correctament. Però no se t’oblide que heretaràs la terra, i molt probablement no en sabràs que fer.  
 

 

Participació