. 
Mira, farem una cosa: un pacte profund, una d’aquelles associacions que duren per sempre més. Ens prometem estar atents, ser conscients de l’existència de l’altre en qualsevol moment. –Ens mirem als ulls i soltem paraules falsament profundes o molt profundes si estàs allà en aquell moment, però són paraules que no crec que siguen profundes, sinó que abonen un moment que està carregat d’un nervi especial, d’una tensió fecunda.  I encara que estem rodejats de festa, d’amics i soroll, el món està parat. No hi ha ni un moviment que desentone, no hi ha ni una persona que fique la pota. No veuràs a ningú sortint a aquella terrassa, ningú entrant en aquella habitació, ni ningú que comence a ballar on vatros dos esteu ballant.

És un pacte senzill: quan tots els amics estaran dient tonteries en les cerveses fresques a les mans, jo estaré enviant un missatge al mòbil, quan farem el brindis jo faré la foto, per al grup i per a tu. Tots els vídeos de les nits de borraxera els repassarem junts per a tornar a riure i compartir allà on no hi eres. Quatre fotos al trabucador i haurem fet un viatge, perseguir-te fins... fins... fins a Turquia si fa falta i, ja estant allà, creuar a l’altre continent.

Cada matí un vers per despertar-te, amb rima o sense. Preguntar que has menjat, saber de que has rigut, compartir un article xorra, una foto, un vídeo i/o una cançó. Enviar-te les imatges d’un llogaret proper però apartat i amb una careta que somriu donant a entendre -mo n'anem a passar el capde allà?!-. Trucar-te per no dir res, preparar un cafè per berenar, portar-te l’esmorzar al llit (-no, en serio, col·lega, no ens passem perquè hi ha un límit de tonteria-). El meu cervell se’m rebota.

-Escriu, escriu que tu tens millor lletra-. Usa el paper doble que no se’ns oblide el contracte, que les pàgines no groguegen. Passem-lo a net cada cinc anys i repassem les seues claus. Fem plans quinquennals de com ens cuidarem i els divendres la nit anirem al cinema, discutirem a l’entrada per quina deu ser la pel·lícula més moderna, estranya, lenta i desquiciant. Havent-la vist tornar a casa xino-xano i xarrant del tema, treure múscul mental per intentar impressionar després de 4 plans o 20 anys. Sobretot apuntem els termes de tota baralla, de tota discussió, per no repetir allò que sabem que és un error. Descobrir  els gustos de l’altre per comprendre’ls i compartir-los.

Companya o company si entres en esta empresa desitja que el camí sigue llarg, mira sempre a terra i controla el que hi ha davant. Aixeca el cap de tant en tant i vigila per on has avançat. I només un cop l’any, mira les estrelles i dedueix la teua posició real. Mentre en les teues orelles ressonen estos versos de Kavafis, cantats per Llach:

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg:
I jo ja he vist clar quin serà el far,
La llum de la teva mirada
El temps parat en la teva abraçada.
 
Marc Duch

Si tens mal cos o de cor pots seguir medicant-te a la farmàcia.